“Alliberar-nos del mòbil: de la incapacitat d’atenció a la possibilitat de la ressonància” és el títol de la conferència en línia impartida pel Dr. Xavier Casanovas, de la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià d’IQS, el 29 de febrer passat.
La xerrada, seguida per més de 100 persones, representa una petita fita a la feina d’estudi i difusió dels problemes ètics inherents a la tecnologia, amb més d’una dècada de trajectòria, en el marc de la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià de IQS. El professor emèrit Dr. Albert Florensa va iniciar aquesta línia de recerca amb la publicació de la seva tesi doctoral com a llibre comercial (La vida humana al medi tècnic. El pensament de Jaques Ellul, Claret: Barcelona, 2010). Al llarg dels anys, aquesta línia de recerca ha nodrit les assignatures d’ètica professional i ètica de la recerca que l’estudiantat d’IQS realitza com a part dels estudis de grau.
La reflexió tecnoètica s‟ha actualitzat permanentment gràcies a la celebració periòdica de seminaris d’estudi, als quals professorat intern i extern d’IQS ha assistit i contribuït amb els seus coneixements especialitzats; s’han organitzat debats i formacions dirigides al professorat universitari (el 9 de febrer de 2023 es va organitzar a IQS una Tertúlia d’Emergència sobre el ChatGPT); s’han realitzat publicacions acadèmiques (Four questions for Technoethics a la Ramon Llull Journal of Applied Ethics) i divulgatives (Sobre la Tecnologia).
Les noves titulacions d’IQS, actualment en fase de preparació, inclouen assignatures específiques sobre tecnoètica. I des de fa 2 anys, s’ha ampliat la presència d’aquesta temàtica entre els estudiants que ja cursen els nostres graus, a través dels Seminaris de Pensament Científic d’assistència obligatòria a IQS School of Engineering.
Així mateix, s’han establert contactes amb altres centres d’estudi de tecnoètica, com ara la Càtedra Hana i Francisco José Ayala de Ciència, Tecnologia i Religió de la Universitat Pontifícia Comillas (UNIJES), o l’ICAM a Tolosa. I, per descomptat, s’han fet nombroses xerrades per al públic en general, com la més recent del Dr. Casanovas, a què fèiem referència més amunt.
Ressonància i indisponibilitat
El professor Casanovas és matemàtic i doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la idea de progrés. És, a més, un dels pares i mares de família que va iniciar des del barri del Poblenou a Barcelona un moviment amb un fort impacte social, l’anomenat “Adolescència lliure de mòbils“. Aquest moviment demana un gran acord entre famílies perquè no es lliuri als adolescents un smartphone d’ús personal abans dels 16 anys, i els seus membres ja són desenes de milers a tot Espanya, amb més de cent delegacions a tot el país , de les quals, cinquanta a Catalunya. Ha arribat fins i tot a inspirar moviments similars a l’estranger (Smartphone free childhood a Anglaterra).
Durant la seva xerrada, el Dr. Casanovas, va mostrar diversos estudis científics que proven el perjudici per a la salut i la vida social que el telèfon intel·ligent suposa per als nens i nenes que en tenen un de propi, encara que va apel·lar igualment a la pura experiència de la vida quotidiana de les famílies: dificultats de comunicació, problemes de salut mental, incapacitat datenció i malestar.
El conferenciant, però, va anar més enllà. Va parlar de la impossibilitat de ressonar amb el món i de l’eliminació de la indisponibilitat. Aquests conceptes són ingredients necessaris per a la bona vida, fins i tot per a una vida autènticament humana, i l’ús actual d’aquesta tecnologia és un impediment perquè siguin presents a la nostra vida diària, tant la dels adults com la de la joventut.
Ressonància i indisponibilitat han estat conceptes llargament discutits al seminari de tecnoètica d’IQS, no només donant lloc a publicacions acadèmiques (Resonance: The final dissolution of Religions or the Last Stage of Secularization), si no també provant que el treball intel·lectual que es fa a la universitat pot ser efectivament transferit a la societat de forma directa i eficaç.