Més enllà dels 30 països als quals ha viatjat, la seva experiència com a professor de filosofia social, turisme i globalització a HTSI, ESADE i la UAB, li ha fet reflexionar i aprofundir sobre l’essència pura del viatge.
Estrenem la campanya #tornaremaviajar amb aquesta interessant entrevista a Cristian Palazzi. No podia ser d’una altra manera. Més enllà dels 30 països als quals ha viatjat, la seva experiència com a professor de filosofia social, turisme i globalització a HTSI, ESADE i la UAB, li ha fet reflexionar i aprofundir sobre l’essència pura del viatge.
Conversem llargament amb Palazzi, que a més és director d’impacte social en la revista Playground i consultor expert en bioètica, sobre el sentit del viatge i, naturalment, de l’ésser humà. Gaudeixin.
Per què viatgem? Quin és el sentit de viatjar?
Una de les motivacions que porta intrínseca l’ésser humà és la curiositat. La curiositat es manifesta no sols en allò que volem saber, sinó també en allò que volem tocar i veure. L’impuls de viatjar és intrínsec a la naturalesa de l’ésser humà perquè li ofereix l’oportunitat de conèixer allò que, en la seva realitat més quotidiana, no pot experimentar.
Quan un és curiós culturalment li interessa parlar amb altres persones i d’altres cultures i això fa que un es motivi i s’encamini a escenaris no habituals que els permeten sortir de la seva quotidianitat, enriquir-ho i després integrar aquests aprenentatges a la seva vida quotidiana.
La humanitat ha estat sempre viatgera?
Sí. Les migracions existeixen des del mateix origen de l’ésser humà. El que ha anat canviant és el sentit que se li ha donat al viatge. Els primers desplaçaments van ser viatges de supervivència, no viatges culturals, que tenien a veure amb la cerca de menjar i de seguretat.
Una vegada la societat moderna ha cobert aquestes necessitats apareixen noves motivacions per a viatjar que tenen a veure amb inquietuds personals, culturals o de pur divertiment. Com hem guanyat la batalla a aquestes necessitats bàsiques, l’entreteniment forma també part de la cultura de viatge i del viatge en si mateix.
I sorgeix el terme Turisme.
Sí, és la segona fase del viatge la que dóna origen a la paraula turisme. Amb la il·lustració cultural de les classes riques que veient les seves condicions materials cobertes envien els seus fills a conèixer món, sobretot a Grècia i Roma, origen de la civilització occidental. Es tracta d’un viatge molt elitista, el Gran Tour dels aristòcrates.
Aquest viatge elitista va donant peu a una generalització del viatge i amb un enfocament d’entreteniment, d’un viatge de cultura il·lustrada a un viatge que es vincula amb les mateixes preferències personals, perquè la democratització del viatge va acompanyada d’un augment del benestar i de la qualitat de vida de les societats desenvolupades.
Evoluciona al turisme de masses. Està en crisi?
Hauríem de repensar l’anomenat turisme de masses. Com s’ha mogut a l’ample i llarg del planeta la pandèmia? El turisme ha estat un dels grans catalitzadors perquè estàvem molt acostumats a moure’ns per tot el món. Veurem quina és la nova fórmula que adquireix el turisme, si podem continuar permetent-nos la globalització i massificació o si ha de cobrar una altra forma.
Crec que ara és moment de construir, de repensar l’experiència del viatge i donar-li nous significats.
Quin paper juguen els sentits en el viatge? Viatjar és sentir?
Viatjar és sentir. Quan comença el viatge? No comença quan puges a un avió, sinó que el viatge comença d’una manera o una altra en el moment que reps un input i aquí és quan comences a imaginar-te com seria aquest lloc, les ganes de conèixer, el sentiment de curiositat.
Tot viatge implica un desplaçament?
Tot viatge implica un desplaçament, però no ha de ser necessàriament un desplaçament físic exterior, el que és segur és que és interior. Un vol anar a un lloc i això li transforma. El turisme té molt a veure amb els ritus de pas, les experiències noves ens transformen.
El turisme va molt més enllà del fet pràctic, i apunta gairebé a temes espirituals de la persona, aprenentatge, canvi personal, etc.
“Hauríem de deixar de considerar el viatge com a mer entreteniment"
Has estat al Pol Nord, Sudan del Sud, Txad, Jordània i Bangladesh des de l’activisme i el voluntariat en temes humanitaris. Quins són els aprenentatges d’aquests viatges?
Els aprenentatges són molts. Però el que més m’ha sorprès és que és igual si la situació en la qual et trobes és molt extrema, com estar en una guerra o en el camp de refugiats més gran del món, sempre trobes a algú que vol parlar amb tu. I això ens ajuda a entendre’ns com a humanitat, tots compartim alguna cosa. No hi ha hagut lloc, per molt extrema que fora la situació, que no m’hagi trobat amb un somriure, i impressiona molt.
Un dels aprenentatges més transversals a tots els viatges és això, sempre et podràs entendre en qualsevol part del món encara que no entenguis la llengua.
Va ser un viatge interior també?
Totalment. Suposa un viatge interior. Anar a cinc dels llocs més conflictius del planeta per canvi climàtic, terrorisme o guerra, o conflicte entre ètnies. Et canvia interiorment. Alhora que és possible teixir l’empatia de llarg a llarg del món, també t’adones que el terror no té límits. Vivim en una realitat que ha domesticat molt el terror. Sortir i veure et canvia i et compromet més en la lluita contra la injustícia, i acabes entenent d’alguna manera qualsevol problema, traient-li importància als teus i posant en qüestió tots els teus privilegis.
En un món plagat d’imatges i de sobreinformació, ens queda algun racó per descobrir?
Estem infectats d’una gran quantitat d’imatges, sí. Però que diferent és que t’arribi una foto de la platja de Tulum, que ser-hi a aquesta platja de Tulum. El fet de rebre aquests inputs, no treu qualitat a l’experiència turística.
En el moment en què experimentes el turisme, aquestes imatges se t’obliden perquè comences a viure el viatge i aquí és on resideix la veritable força que mai podrà ser captada per aquest torrent d’imatges que apareixen a les xarxes socials.
Com afecta el turisme a les comunitats locals? Què hem de considerar i/o modificar sobre el nostre comportament de viatge?
Se’ns ha anat la mà considerant el món com un parc d’atraccions que es pot consumir, que és una cosa molt pròpia del sistema capitalista. Consumim llocs i consumim persones. Hauríem de deixar de considerar el viatge com a mer entreteniment.
L’educació en turisme ens porta a considerar la riquesa des del punt de vista humà no sols del viatge sinó de la destinació, i aquest destí, la màxima representació del qual és la comunitat local, és el que més hauríem de respectar perquè és aquí on està la veritable riquesa i autenticitat del lloc.
Educar en turisme?
Sí, educació en valors. A totes les facultats s’hauria d’impartir una educació respectuosa amb l’entorn. Dins d’aquesta reconsideració de la nostra manera com a espècie de consumir el món, la facultat de turisme té un gran paper perquè és la que directament ens parla de l’exercici de viatjar, l’oportunitat de ser el catalitzador dins del model capitalista, tan depredador amb altres maneres de viure.
Quina responsabilitat té l’administració pública?
La majoria de les administracions públiques mundials al que es dediquen és a la promoció del destí, però no a la planificació de l’impacte que té el turisme en aquest destí. Per tant, és urgent la planificació de les conseqüències i impactes que tenen els convidats a la comunitat local que fa d’amfitriona.
Limitar-nos a pensar només en quants diners ens deixa el turisme en el destí és equivocat perquè els diners en si no són una mesura que ens ofereixi qualitat de vida. En realitat, el que hauríem de buscar a totes les activitats del món és viure millor.
Els destins perden autenticitat i es converteixen en mers aparadors on la qualitat de l’experiència turística tant del que viatja com del que la rep es veu reduïda al màxim.
El turisme és un gran motor. Però pot ser motor de canvi transformador en positiu o pot ser motor de destrucció total d’un destí.