Noves teràpies gèniques per a la distròfia muscular de Duchenne

La distròfia muscular de Duchenne (DMD) és una malaltia genètica greu caracteritzada per la degeneració progressiva del teixit muscular, causada per mutacions en el gen que codifica la distrofina, una proteïna essencial per a l’estabilitat de les cèl·lules musculars. Aquesta patologia afecta principalment nens i nenes i comporta una debilitació muscular generalitzada, que impacta diverses parts del seu cos.

En els darrers anys, la recerca en teràpies per a la DMD ha fet avenços significatius, especialment mitjançant l’ús del virus adenoassociat (AAV) com a vector per introduir material genètic terapèutic. Aquest enfocament permet sintetitzar una versió més curta però funcional de la distrofina, anomenada microdistrofina. Tot i que aquest tractament ha estat aprovat recentment per la FDA dels Estats Units, presenta limitacions: pot ser reconegut pel sistema immunitari com a un “estrany” i ser eliminat, i la proteïna produïda és menys eficaç que la versió original. Aquestes dificultats fan que, actualment, la teràpia només pugui administrar-se una única vegada, amb una eficàcia limitada.

Per fer front a aquests reptes, la Dra. Marta Guerra Rebollo, investigadora del Grup d’Enginyeria de Materials (GEMAT) d’IQS, lidera una línia de recerca en col·laboració amb l’Associació Duchenne Parent Project España. Aquest equip ha desenvolupat recobriments dels vectors AAV basats en polibeta-aminoèsters (p-BAEs) funcionalitzats amb oligopèptids. Aquests recobriments milloren la direcció i penetració dels vectors terapèutics en les cèl·lules musculars i, alhora, eviten el seu reconeixement per part del sistema immunitari.

Actualment, el grup de la Dra. Guerra impulsa el projecte Teràpia gènica amb AAV-microdistrofina per a la distròfia muscular de Duchenne, amb l’objectiu de desenvolupar i testar, tant in vitro com in vivo, nous vectors virals terapèutics híbrids. L’objectiu és identificar aquells que proporcionin la millor resposta immunitària i la màxima millora funcional muscular. El projecte es du a terme en col·laboració amb el Dr. Alberto Malerba, de la Royal Holloway University of London.

Amb aquest enfocament, els investigadors esperen incrementar la producció de la proteïna terapèutica en el teixit muscular dels pacients, alhora que redueixen els riscos de seguretat i els costos associats a les teràpies actuals basades en la microdistrofina.

L’impacte potencial d’aquest projecte és significatiu: per una banda, s’ampliaria el nombre de pacients que podrien accedir a la teràpia gènica, especialment aquells amb seropositivitat prèvia a la càpside viral, una limitació que és habitual. Per altra banda, la possibilitat de readministrar la teràpia, quan els efectes de la primera dosi disminueixin, permetria mantenir-ne l’eficàcia a llarg termini.

Aquest projecte compta amb el suport financer del Departament de Defensa dels Estats Units, a través del Congressionally Directed Medical Research Program, un programa impulsat pel Congrés nord-americà l’any 1992 per fomentar la recerca biomèdica innovadora en àrees prioritàries, com la distròfia muscular de Duchenne.