Tres projectes d’IQS han aconseguit un ajut dins la convocatòria del 2024 del programa Ajuts d’Indústria del Coneixement – Modalitat LLAVOR que concedeix l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca AGAUR de la Generalitat de Catalunya: el projecte ADEVs Kit, per a la detecció precoç de l’Alzheimer, el projecte MaskAb, per a la consolidació d’una innovadora plataforma d’anticossos terapèutics condicionalment activats, i el projecte nGSD-TAG pel tractament de malalties neurològiques per emmagatzematge de glucogen.
Tres projectes d’IQS relacionats amb tecnologies avançades de salut, ADEVs Kit, MaskAb i nGSD-TAG, han aconseguit un ajut dins la convocatòria 2024 del programa Ajuts d’Indústria del Coneixement – Modalitat LLAVOR
Els ajuts LLAVOR estan destinats a projectes d’innovació en fase inicial del pla per la transferència de tecnologies o coneixements, amb potencial d’incorporació al sector productiu per generar valor a la societat. L’objectiu dels ajuts és el finançament de les accions recollides al pla per estudiar i validar la seva viabilitat tècnica i comercial i assolir un grau de maduresa suficient que permeti afrontar amb garanties la fase de prova de concepte o validació del servei.
Kit per al diagnòstic precoç de l’Alzheimer
La malaltia d’Alzheimer és un trastorn degeneratiu progressiu de les cèl·lules cerebrals i principal causa de demència a tot el món, per a la qual només existeixen tractaments farmacològics reactius i poc eficients, eficiència que augmentaria si poden ser administrats en les primeres fases de la malaltia. Però les eines diagnòstiques actuals són molt cares i poc accessibles, o molt invasives pels pacients.
El Dr. Francesc X. Guix Ràfols del Grup d’Enginyeria de Materials – GEMAT d’IQS lidera el projecte ADEVs Kit- Deteccio precoç de l’Alzheimer, amb l’objectiu de desenvolupar un innovador kit de diagnòstic per a la prognosi i diagnosi de la malaltia d’Alzheimer, que està basat en la utilització de plasma sanguini i de vesícules extracel·lulars (EVs) neuronals, les quals poden indicar la presència de malalties concretes, com és el cas de l’Alzheimer. Es tracta d’un nou kit de diagnòstic ELISA en sandvitx, on es capturen les EVs neuronals mitjançant l’ús d’anticossos específics que poden distingir aquelles vesícules que porten la ‘informació’ corresponent a l’existència de la malaltia.
Consolidació d’una plataforma per a l’activació condicional de teràpies basades en anticossos
Les teràpies basades en anticossos són eficaces en el tractament de diverses malalties, com és el cas de molts tipus de càncer, però tenen l’inconvenient d’accedir també als teixits sans on són presents els mateixos receptors i provocar efectes secundaris no desitjats i disminuint l’eficàcia dels tractaments. El grup ChemSynBio d’IQS treballa en el desenvolupament de noves tecnologies d’anticossos selectius per a la zona d’interès terapèutic, que permeten disminuir l’acumulació no desitjada dels anticossos i evitar efectes secundaris. Es tracta d’una tecnologia, combinació de química i biologia sintètica, basada en un emmascarament reversible de l’anticòs i que ja ha estat assajada amb èxit en el cas de l’anticòs adreçat a l’EFGR, en el projecte previ Aptibody.
Dins d’aquest grup de recerca, la Dra. Cristina Diaz Perlas lidera ara el projecte MaskAb, que pretén anar més enllà en la validació d’aquest anticòs anti-EFGR emmascarat i demostrar una aplicabilitat més àmplia de la plataforma creada pel grup i patentar-la, donat que aquesta tecnologia d’emmascarament és molt versàtil i pot ser adaptada a qualsevol format d’anticòs o diana, amb el potencial de revolucionar els tractaments actuals.
Una teràpia dirigida per al tractament de malalties neurològiques per emmagatzematge de glucogen
Dins del Brain Metabolism Lab, el Dr. Jordi Duran Castells lidera el projecte nGSD-TAG que té com a objectiu desenvolupar un tractament no invasiu per a malalties neurodegeneratives minoritàries relacionades amb l’acumulació anormal de glucogen en el cervell, un dels camps d’expertesa del Dr. Duran.
S’ha descobert que la proteïna amilasa pot ser una teràpia eficient per a la destrucció d’aquests cúmuls de glucogen, però existeix el repte d’administrar-la de manera que pugui travessar la barrera hematoencefàlica. Aquest projecte pretén aconseguir travessar-la mitjançant l’ús de nanopartícules d’ARNm, enviant una instrucció genètica a les cèl·lules cerebrals per tal que siguin elles mateixes les que produeixen l’amilasa necessària.
