Una de les tasques que el personal investigador ha de fer força sovint és escriure propostes de projectes per a aconseguir finançament per a la seva recerca. Aquesta activitat pot ser molt il·lusionant i alhora intensa. Requereix d’un temps previ de reflexió i també d’hores de solitud i concentració per a que les idees que van fluint siguin escrites en un esborrany que es revisarà una i una altra vegada fins quedar satisfets amb el programa de futur que es proposa per a cada projecte de recerca.
Redactar la proposta del nostre projecte de recerca ens permet plasmar la nostra idea sobre un document i definir el mapa des del punt on som ara fins allà on volem arribar. En aquesta primera proposta descriurem quin és l’objectiu global del projecte científic o tècnic, les fites que ens proposem assolir, concretar a quin repte de la societat volem contribuir amb les solucions que definim, com ens plantegem fer-ho, quines proves o experiments durem a terme, què necessitarem, qui formarà part de l’equip investigador, amb qui col·laborarem, quant temps estimem que hi dedicarem, quan preveiem tenir resultats, a qui ho explicarem i com, etc.
El que hem descrit fins ara és un document intern, escrit per i per a nosaltres. Conté tot allò que considerem essencial amb la nostra mirada.
Després, quan es publiquen convocatòries d’ajuts per a la recerca, siguin d’organismes públics o de fundacions privades, dediquem temps a llegir les bases i els requisits. Reflexionem com podem fer encaixar la nostra proposta de projecte de recerca en els requeriments que marca cada convocatòria, mirem quin és el termini de presentació de les sol·licituds i comencem a córrer. Sempre falta temps! Mai n’hi ha prou. Formularis que cal omplir en aplicacions web que no sempre són amigables, preguntes a les que cal contestar i en les que no hi havíem pensat, documents addicionals que cal aportar i així moltes altres complexitats a tenir en compte. Si, a més, es tracta d’una convocatòria per a projectes consorciats, tot es complica més i requereix de més temps per establir acords i formes de treballar.
En aquest moment, el redactat ha de ser diferent. No és un document per a nosaltres mateixos, hem de considerar una altra mirada en la redacció d’aquesta proposta. Ens hem de posar en el lloc dels avaluadors i pensar en el què i el com analitzaran la nostra sol·licitud. Volem cridar la seva atenció per aconseguir la màxima puntuació en cadascun dels criteris que s’estableixen. Hem d’explicar com pretenem complir i donar resposta a l’enfoc de cada convocatòria i els reptes que planteja. Hem de fer lluir el nostre plantejament de projecte de recerca per sobre dels altres. Hi dedicarem temps i li donarem una i una altra volta, fins que finalment decidirem que la nostra proposta ja està llesta per a ser presentada. Llavors farem el “submit” i creuarem els dits!
Esperarem a la resolució. Sovint aquest temps d’espera se’ns farà massa llarg, però no deixarem de treballar. Hi haurà alguna altra convocatòria d’ajuts i ens hi presentarem de nou, adaptant-nos a les noves bases que es defineixen. Fins que finalment rebrem la resposta a la sol·licitud presentada, amb tres possibles opcions: ajut concedit, sol·licitud que queda en llista d’espera o projecte rebutjat.
En aquest punt sempre és important llegir els informes dels avaluadors. Hi haurà respostes en les que no hi estarem gens d’acord, altres que ens diran que no hem sigut prou concrets en explicar algun punt del projecte, i altres que considerarem que l’avaluador té tota la raó i de les qual en prenem nota per a futures sol·licituds. En qualsevol cas, l’opinió dels avaluadors sempre s’ha de tenir en compte per a reflexionar i treure’n conclusions.
A IQS veiem que hi ha investigadors/es amb una intensa activitat en sol·licitar projectes. Hi tenen la mà trencada i es presenten a moltíssimes convocatòries. Altres són més selectius i només presenten propostes a determinades convocatòries, segons estratègies personals ja definides. En tots dos casos, s’ha de reconèixer l’esforç i la dedicació de tots aquests equips de recerca.
Les dades més recents d’IQS mostren que el 45% de les sol·licituds presentades es resolen favorablement.
Dra. Núria Vallmitjana i Palau
Directora d’IQS Tech Transfer