En el 2025, la manca de pluges i la gestió de l’aigua segueixen sent un aspecte molt preocupant en la nostra societat, en tots els àmbits, i un gran repte pel conjunt dels sectors industrials. Aquest va ser un dels temes que es va tractar en la Water Talk – Tractament d’aigües residuals en la indústria química i farmacèutica: de la recerca a la implementació que es va celebrar a IQS recentment, on va quedar palès que la situació general, no sent tan dramàtica com ho va ser el darrer any 2024, segueix sent un dels temes que més preocupa, tant als organismes públics com a les pròpies indústries.
“Els tractaments de regeneració d’aigües d’EDAR pot suposar una aportació definitiva al subministrament d’aigua”
Entrevista a la Dra. Maria Auset, experta en Ciències de l’Aigua
Una de les participants en aquesta trobada va ser la Dra. Maria Auset Vallejo, especialista en Ciències de l’Aigua i en Tractaments Microbiològics, professora del Departament de Bioenginyeria d’IQS i membre del Grup d’Enginyeria i Simulació de Processos Ambientals – GESPA. A la Water Talk, la Dra. Auset va fer una extensa ponència sobre la importància de controlar bé la qualitat de l’aigua i de la necessitat de l’ús d’aigua regenerada de qualitat.
Recuperem ara l’entrevista que vàrem fer a la Dra. Maria Auset a la News Letter de Juny del 2023, en la qual vàrem parlar extensament de la situació de manca d’aigua a Catalunya, provocada pels episodis d’extrema sequera que estem patint, i de possibles solucions. Parlem de nou d’aquests temes amb la Dra. Auset, per copsar la seva opinió sobre la situació actual.
Dra. Auset, com veus la situació actual de la gestió global de l’aigua a Catalunya? Hem avançat en la direcció de gestionar millor els recursos hídrics, com comentàvem fa 2 anys?
Ara mateix, els embassaments de les conques internes de Catalunya estan al voltant del 31,4 %, mentre que fa un any estaven al 15,9 %. Tot i que hem doblat les reserves d’aigua, encara no hem sortit de la zona de perill. L’extrema sequera ha fet que es replantegin nous recursos i mesures que permetin disposar de més aigua. Segons les previsions, en l’horitzó del 2030 es disposarà de fins a 280 hm3 addicionals, arran de l’increment de la dessalinització, la regeneració, el millor aprofitament d’aigua a la conca del Besòs i millores en els tractaments a la conca del Llobregat, entre d’altres.
“L’extrema sequera ha fet que es replantegin nous recursos i mesures que permetin disposar de més aigua”
A la taula rodona de la jornada celebrada a IQS, es va incidir en el fet d’augmentar el percentatge d’aigua regenerada en el nostre territori. Creus que és així?
A hores d’ara, a Catalunya disposem de 593 estacions depuradores que generen uns 427 hm3/any d’aigua residual tractada. Si els hi apliquem un tractament addicional de regeneració, aquestes aigües podrien suposar una aportació definitiva al subministrament per a usos industrials, agrícoles, ambientals, lúdics i municipals. Del que es tracta és d’extreure tot el potencial d’aquestes aigües, és a dir, que estiguem en condicions d’utilitzar-les per aquells usos no potables que permet la normativa RD 1620/2007, que certament és bastant restrictiva.
“La reutilització de l’aigua no ha avançat al ritme que hauria estat desitjable”
No obstant això, és una realitat que la reutilització de l’aigua no ha avançat al ritme que hauria estat desitjable. Els principals obstacles són la llunyania de les estacions de tractament i la necessitat de garantir un equilibri econòmic-financer en la seva utilització.
La qüestió no radica tant en la construcció de les instal·lacions de tractament terciari de depuració, com en l’execució i finançament de les obres de canalització fins als potencials usuaris, així com la regulació de les tarifes de prestació de servei, és a dir, qui paga tot això.
“La qüestió radica en l’execució i finançament de les obres de canalització fins als potencials usuaris i la regulació de les tarifes de prestació de servei”
Des de la perspectiva industrial, en la mateixa jornada s’afirmava que moltes empreses tenen els deures fets i que ara els ve a sobre un ‘tsunami’ de regulació. Creus que realment tenen un repte important al davant?
Les normatives de tractament de les aigües residuals són cada cop més exigents, La nova legislació imposa uns límits més estrictes d’eliminació de nutrients i planteja els tractaments quaternaris per a l’eliminació de microcontaminants, amb l’objectiu de retornar al medi natural efluents de millor qualitat.
En aquest sentit, una de les novetats de la proposta de revisió de la Directiva 91/271 és la de fer efectiu el principi de «qui contamina, paga». Segons aquesta proposta, els fabricants de productes farmacèutics i cosmètics, principals generadors de microcontaminants a les aigües residuals urbanes, hauran de pagar el 80% del cost del tractament quaternari. Financerament, això suposa una inversió enorme. Només quedaran exonerats si poden demostrar que les substàncies són ràpidament biodegradables en les aigües residuals, o que no generen microcontaminants al final de la seva vida útil.
Creus que ens estem centrant fonamentalment en la gestió de les aigües regenerades? S’ha abandonat, per ara, l’opció de les dessaladores?
Actualment, a Catalunya tenim dues dessaladores: la del Prat del Llobregat i la de la Tordera, que aporten fins a 80 hm3/any d’aigua potable. Existeix el plantejament de construir-ne de noves, com proposa el recent document de l’Observatori de l’Aigua de la Intercol·legial, el qual suggereix dotar-nos de 6 plantes dessaladores (amb una producció de 360 hm3/any) per fer front a la demanda.
Cal recordar que la dessalació és un recurs extraordinari en situacions d’excepcionalitat, però plantejar-la com a recurs habitual suposa elevats costos econòmics i ambientals. D’una banda, els elevats costos de construcció i els molt importants consums d’energia amb la corresponent repercussió en les tarifes del servei. D’altra banda, el rebuig de les salmorres generades en el procés que, si es llencen al mar, poden afectar de forma significativa a l’ecosistema marí.
