La probabilitat de patir la malaltia d’Alzheimer està vinculada a diversos factors de risc, sent l’envelliment un dels factors importants, però no és l’únic. Els estudis genètics i epigenètics han demostrat que la malaltia d’Alzheimer esporàdica és conseqüència de la combinació ponderada de factors genètics i ambientals. Un altre dels factors de risc per desenvolupar l’Alzheimer en persones d’edat avançada és la diabetis tipus 2 (DM2).
Estudi del mecanisme d’influència de la diabetis en el deteriorament cognitiu

El Dr. Francesc Xavier Guix Ràfols del Grup d’Enginyeria de Materials – GEMAT d’IQS lidera, juntament amb el Dr. Carlos Dotti del Centro de Biologia Molecular Severo Ochoa – CSIC, una línia de recerca que consisteix a estudiar la predisposició de patir la malaltia d’Alzheimer en condicions d’estrès metabòlic. Per dur a terme la seva recerca, utilitzen proves in vivo amb una família de ratolins hAPP NL/F, que tenen mutacions en el gen responsable del desenvolupament de la malaltia però amb una expressió baixa i sense presentar cap símptoma. En estudis previs amb aquests ratolins, aquests investigadors han estudiat la possibilitat que malalts amb diabetis DM2 tinguin un risc més elevat de patir Alzheimer, descobrint la implicació de dos gens en aquesta predisposició: el gen HIF-3α, relacionat amb l’estrès per hipòxia (manca d’oxigen), que disminuïa, i, per altra banda, el gen Irft7, que indueix inflamació i que en aquest cas augmentava.
Inducció de l’Alzheimer per diabetis
Per aprofundir en aquesta recerca, ara els dos investigadors lideren el projecte DiaAD per establir els mecanismes que hi ha darrere de la influència de la diabetis tipus 2 en la inducció del deteriorament cognitiu en aquelles persones amb predisposició genètica a la malaltia.
Per una banda, el projecte DiaAD vol demostrar com els ratolins hAPP NL/F, sotmesos a condicions de dieta grassa (que els converteix en diabètics), augmenten aquesta predisposició a desenvolupar la malaltia d’Alzheimer. La susceptibilitat més gran dels ratolins hAPP NL/F podria ser causada per la presència d’oligòmers Aß, que provoquen uns petits porus en les cèl·lules, per on es produeix una entrada de calci que causa toxicitat neuronal i què són responsables de l’augment de la predisposició a patir trastorns cognitius.
Per altra banda, dins d’aquest projecte els investigadors volen establir com la disminució dels nivells del gen HIF-3α (en condicions d’hipòxia) i l’augment dels nivells de l’Irft7 (que provoca excés d’inflamació) són també responsables del deteriorament cognitiu induït per la DM2.
Finalment, el darrer objectiu d’aquest projecte serà determinar quins d’aquests canvis transcriptòmics, causats per la DM2, es poden detectar en el torrent sanguini dels ratolins afectats i establir-los com a biomarcadors del progrés de la malaltia, mitjançant eines desenvolupades prèviament en el grup d’IQS.
DiaAD és un Consorci Estatal amb finançament del Ministerio de Ciencia e Innovación – Agencia Estatal de Investigación (PID2022-138334OB-I00).














