Vés al contingut

Estudis

Cèl·lules vegetals per a un futur cosmètic sostenible

Esdeveniments Investigació 17 novembre 2025
Amb un gran èxit d’assistència, IQS i el Beauty Cluster van organitzar una jornada sobre el futur cosmètic sostenible basat en l’ús de cèl·lules mare vegetals, amb el patrocini de les empreses Provital i Biogründl.

El passat 11 de novembre, IQS va acollir la quarta jornada organitzada amb el Beauty Cluster sobre recerca i innovació en el sector cosmètic. Sota el títol “StemBeauty: el futur cosmètic sostenible de les cèl·lules mare vegetals”, la jornada va estar patrocinada per les empreses Provital i Biogründl i va comptar amb una assistència molt nombrosa.

L’objectiu d’aquesta jornada va ser mostrar el gran potencial de les cèl·lules mare vegetals en el desenvolupament de noves solucions cosmètiques, el seu impacte en la sostenibilitat del sector i els reptes d’innovació associats que afronten les empreses, juntament amb possibilitats de transferència de tecnologia des de la Universitat cap a la Indústria.

La benvinguda institucional va anar a càrrec de la Dra. Núria Vallmitjana i Palau, directora de la divisió IQS Tech Transfer, qui va agrair al Beauty Cluster la coorganització de l’esdeveniment i a Provital i Biogründl el seu patrocini, “en una trobada on volem mostrar el gran potencial innovador de les cèl·lules mare i exemples de transferència de coneixement des de la universitat cap a l’empresa”.

Després d’una presentació a càrrec de la Dra. Cèlia Campos de Muttulab sobre el marc regulador i els reptes de l’ús de les cèl·lules mare en cosmètica, la primera part de la jornada va comptar amb ponències a càrrec del Dr. Martí Lecina Veciana, investigador del Departament de Bioenginyeria d’IQS, qui va parlar dels reptes i desafiaments tècnics de l’aplicació de les cèl·lules mare vegetals, des de la generació i inducció del cal·lus fins al procés d’escalat en bioreactors, basat en l’experiència del seu grup de recerca; les aportacions del Dr. David Manzano Alias, de l’empresa Provital, sobre l’experiència de la seva empresa en l’ús de la biotecnologia per aconseguir un major control, eficàcia, qualitat i sostenibilitat en la producció cosmètica, amb quatre casos d’èxit de producció sostenible a partir de cèl·lules mare vegetals; i la presentació de Miquel Vilafranca i Tello, estudiant de doctorat en Bioenginyeria a IQS, que està duent a terme un doctorat industrial amb l’empresa Biogründl sobre l’establiment del cal·lus i suspensió d’alfàbrega, el seu manteniment, les metodologies utilitzades per establir la suspensió, l’elicitació de les cèl·lules i l’escalat final en bioreactor.

La segona part de la jornada va comptar amb més aportacions d’exemples d’innovació aplicada en l’ús de cèl·lules mare vegetals, com la de la Dra. Cristina Thiebault Estrada, de l’empresa Cobiosa, sobre exemples de la utilització de cultius de cèl·lules mare vegetals com a eina d’obtenció sostenible de metabòlits, producció estandarditzada, menor consum de recursos i major sostenibilitat, com alguns dels avantatges de l’ús d’aquestes cèl·lules; altres exemples més que van aportar la Dra. Celia Etxebarria de Croda i el Dr. Òscar Expósito de Vytrus Biotech, qui va parlar d’avenços en tecnologies d’utilització de cèl·lules mare vegetals i els seus exosomes o vesícules extracel·lulars, com a mostra de la capacitat de la biotecnologia vegetal per aconseguir actius cosmètics innovadors i sostenibles.

La jornada es va tancar amb una taula rodona en la qual van participar tots els ponents, on van sorgir temes relacionats en com fer arribar al consumidor la complexitat d’utilització d’aquestes tecnologies complexes, la disminució de costos, el gran repte de protecció del medi ambient i com quantificar la sostenibilitat dels processos i la gran necessitat de col·laboració entre universitat i indústria i els reptes en els temps dels desenvolupaments. 

Com a conclusió final, les cèl·lules mare vegetals s’han convertit en una eina cosmètica, molt eficaç i que han vingut per quedar-se, malgrat ser estructures encara molt desconegudes i ser necessari superar el gran repte de poder fabricar-les a escala industrial.

Amb el patrocini de

Col·laboradors