2nd International Conference on Aporophobia

L’aporofòbia defineix el rebuig, l’aversió, la por i el menyspreu cap a les persones pobres. Aquest terme ha estat el centre del debat del 2n Congrés Internacional d’Aporofòbia, liderat per IQS-URL. Durant dos dies, i fidel al compromís iniciat l’any passat, IQS s’ha convertit de nou en un espai de reflexió multidisciplinària on experts, acadèmics i professionals de diferents àmbits han compartit experiències i han buscat solucions a aquest fenomen que agreuja la pobresa, l’estigma i altres formes de discriminació.

“Ens trobem en un moment global en què s’ha tornat més important que mai pensar en la forma com les poblacions marginades són excloses”, va afirmar durant la conferència inaugural el prestigiós professor Aaron Reeves, de la London School of Economics i la Universitat d’Oxford. Segons aquest expert, “no n’hi ha prou de mirar a la base de la societat, hem de mirar cap a dalt”.

Sota el títol Common People: how elites and the working class navigate the symbolic market for being ordinary, Reeves va abordar com la percepció que les elits tenen d’elles mateixes influeix en les polítiques econòmiques i socials, especialment cap a les poblacions marginades. “És crucial entendre com les polítiques dirigides als menys afavorits són dissenyades i justificades per les elits.”

“Per entendre la pobresa també hem d’entendre la visió dels rics”, va dir pocs minuts abans el Dr. Josep A. Rom, rector de la Universitat Ramon Llull (URL), durant l’acte de benvinguda al congrés, que també va comptar amb els parlaments de P. Enric Puig, president de la Fundació IQS, i Joana Prats, directora de l’Àrea de Relacions amb Entitats Socials de la Fundació “la Caixa”.

Els tres representants van mostrar el seu agraïment als participants que han fet possible aquest congrés, liderat per IQS-URL, amb el suport de la Fundació “la Caixa” i la col·laboració de la Fundació Pere Tarrés-URL, Càritas, Fundació Assís, Fundació Arrels, Cristianisme i Justícia, Institut Borja de Bioètica-URL, Fundació Vidal i Barraquer-URL, ESADE-URL, ESDI-URL, Observatori Blanquerna-URL i La Salle-URL.

A la seva ponència, Reeves també va desglossar algunes de les conclusions de la recerca realitzada juntament amb Sam Friedman com a base del llibre recentment publicat Born to Rule. Va parlar de la noció del “mercat simbòlic” en què les elits intenten presentar-se com a “normals” o “ordinàries” per legitimar la seva posició i justificar els seus privilegis. Aquesta necessitat de normalitat es torna més accentuada en contextos en què la desigualtat es fa més evident, ja que les persones al poder són conscients que la seva posició és vista amb desconfiança per la resta de la societat. Aquesta obsessió per crear una imatge d’humilitat distorsiona encara més la realitat, perquè amaga el fet que moltes d’aquestes elits provenen d’entorns privilegiats. “Les actituds cap als pobres són un reflex de la desconnexió entre les elits i la realitat dels menys afavorits”, va subratllar Reeves. Un fet problemàtic, ja que, en veure’s com a part del “poble”, les elits poden ignorar les injustícies i desigualtats que les seves polítiques provoquen.

La intervenció de Reeves va donar pas a la taula rodona “Enfocament jurídic i policial dels delictes d’odi comesos per aporofòbia”, un dels punts destacats de la primera jornada. Segons un informe sobre l’evolució dels delictes d’odi a Espanya del 2023, les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat van investigar 2.268 infraccions penals i incidents d’odi, cosa que suposa un increment del 21,3% respecte a l’any 2022. Tanmateix, quants estan directament o indirectament relacionats amb l’aporofòbia? Quin paper hi juguen les forces de l’ordre i la justícia?

La taula va reunir tres destacats experts en l’àmbit del dret i la seguretat: M. Jesús Raimundo Rodríguez, fiscal de la Unitat de Delictes d’Odi i Discriminació; Tomás Fernández Villazala, director de l’Oficina Nacional de la lluita contra els delictes d’odi, i Manuel Serrano González, inspector cap de la Policia Nacional. Moderats per Beatriz Fernández, d’Arrels, els ponents van posar sobre la taula el vincle entre l’aporofòbia i els delictes d’odi, alhora que van analitzar les eines legals i policials que existeixen per combatre aquesta forma de discriminació.

Els tres ponents van destacar que existeix una “infradenúncia i infradetecció” d’aquest tipus de delictes moguts per l’aporofòbia. “Cal donar visibilitat a la problemàtica per fer possible la denúncia per part de les víctimes”, va defensar Fernández. Així mateix, va mostrar la seva preocupació pel fet que un gran nombre dels delictes d’odi en què subjau l’aporofòbia són perpetrats per joves i menors d’edat. “Respecte, empatia i confiança és el que necessitem per apropar-nos a aquestes persones que pateixen les conseqüències de l’aporofòbia”, va destacar Serrano, qui va insistir en la necessitat de lluitar i protegir la dignitat.

En aquest sentit, més enllà de totes les mesures i eines disponibles en l’àmbit jurídic i policial, “cal destacar la important tasca de l’educació com a clau per lluitar contra l’aporofòbia”, va subratllar Raimundo.

La jornada va continuar a la tarda amb la celebració de quatre sessions paral·leles: Conceptual Foundations of Aporophobia 1, Conceptual Foundations of Aporophobia 2, Aporophobia and religions i Aporophobia: religions, meritocracy and social agents.

IQS va presentar la seva innovadora eina per mesurar l’aporofòbia i fomentar la reflexió sobre els prejudicis socials: l’‘aporoIAT’, un test d’associació implícita que permet als participants identificar els biaixos amb què associen atributs negatius a les persones en situació de pobresa.

El Dr. Flavio Comim, degà d’IQS School of Management, que a més va liderar l’organització i coordinació de l’esdeveniment, va participar activament en aquest segon dia. A la sessió “Aporophobia: social interventions”, va intervenir juntament amb Tadashi Hirai, qui va explorar la relació entre l’aporofòbia i la “llei de les cures inverses”, que assenyala com les persones més desfavorides reben menys atenció als hospitals en comparació amb les de majors recursos. A la mateixa sessió, un ampli equip d’IQS format per Francesc Martori, María Alejandra Beltrán, Juan Albacete i Núria Agulló va presentar una avaluació d’impacte sobre una intervenció en el marc del programa d’“Aprenentatge i Servei” d’IQS. Entre els resultats, positius i encoratjadors, va destacar la sensibilització assolida en els estudiants envers les experiències de persones en situacions vulnerables, en col·laboració amb el Centre Assis.

Prèviament, durant la sessió Aporophobia: new developments, Comim va participar com a director de tesi en la presentació de les investigacions de dos estudiants d’IQS. L’equip de Jundi Wang, Mihály Borsi i Comim va aportar dades empíriques preliminars sobre l’aporofòbia a Barcelona, mentre que l’estudi liderat per Badamasi Bashir Mikailu, juntament amb Cristina Montañola i Comim, va introduir un model matemàtic per analitzar l’aporofòbia.

Per la seva banda, la Dra. Georgina Curto, de la Universitat de Notre-Dame, que ha realitzat la seva tesi doctoral a IQS, va intervenir a la sessió “A computational simulation to inform policy making on homelessness alleviation in Barcelona”, on va exposar com la intel·ligència artificial pot aplicar-se a la recerca sobre aporofòbia. Curto va presentar una col·laboració amb Google i la Universitat de les Nacions Unides per desenvolupar un indicador global d’aporofòbia, obrint noves perspectives en la investigació sobre aquest fenomen.

A l’última sessió del darrer dia, titulada Aporophobia: migració, exclusió social i la lògica del bé comú, es va apel·lar a la responsabilitat de l’educació per generar noves dinàmiques en la relació de les persones vulnerables amb la comunitat i viceversa. Les educadores socials van assenyalar la importància de la “pedagogia del do” per canviar paradigmes, compartint exemples professionals de com aquesta eina pot combatre l’aporofòbia, especialment amb infants i joves.

Segons les expertes, la pedagogia assistencial i d’acompanyament, encara que útil en el seu moment, es mostren avui insuficients, ja que no n’hi ha prou d’ajudar i acompanyar les persones vulnerables; és essencial tractar-les no només com a víctimes, sinó també destacar i desenvolupar els seus potencials perquè se sentin part integral de la comunitat, un enfocament que permet que la seva participació sigui vista com una contribució genuïna.

Durant aquesta sessió, es va presentar una anàlisi sobre aporofòbia i migració, basada en un estudi de l’Observatori Hatento. Segons aquest estudi, realitzat a partir d’entrevistes a 261 migrants sense llar, el 47,1% havia patit algun incident d’aporofòbia. A partir d’aquestes dades, el ponent va subratllar les diferències en el tracte envers migrants amb recursos o sense, ja que aquells que arriben sense suport econòmic s’enfronten a prejudicis i rebuig, en ser percebuts com una càrrega. Durant la sessió, el ponent va insistir en la necessitat de promoure valors d’inclusió i dades objectives per reduir estereotips i falses percepcions sobre les persones migrants.

També durant aquesta segona jornada de sessions paral·leles es va analitzar l’impacte de la pobresa i l’exclusió a la infància, adolescència i vellesa. En aquesta intervenció es va posar èmfasi en com una cosa tan bàsica com perdre l’habitatge pot incrementar, en el cas d’infants i adolescents, la sensació d’aïllament i solitud, repercutint en el seu benestar i salut.

Precisament la salut va ser una altra gran protagonista d’aquesta segona jornada. David Clusa i Gironella, psiquiatre i director de l’equip ESMES de salut mental per a persones sense llar, va posar sobre la taula la tasca d’aquesta experiència pionera a Catalunya, actualment consolidada.

Només a Barcelona, va recordar aquest expert, hi ha actualment unes 2.500 persones dormint al carrer i més de 3.000 que es beneficien de recursos residencials. ESMES atén actualment unes 300 persones, però, per fer-se una idea de la magnitud del problema, cal saber que un 50% de les persones que viuen al carrer pateixen algun tipus de problema mental.

L’assignatura pendent en aquesta ciutat és ampliar els recursos per poder atendre totes aquestes necessitats. I el repte de l’ESME és “el necessari acompanyament continuat a aquests pacients”, ja que “en aquest equip fem una acció puntual per després derivar aquestes persones cap a alguns dels recursos disponibles de la xarxa pública”, va explicar Clusa.

Un debat i la lectura del “Manifest contra l’Aporofòbia” va tancar la segona edició del congrés, que es va destacar per la crida a un canvi d’enfocament per abordar l’aporofòbia.