“Hem d’invertir a Europa en recerca i innovació i alinear les necessitats que tenim com a societat”

Segons l’edició del 2025 del Regional Innovation Scoreboard – RIS – de la Comissió Europea, la regió de Catalunya ha escalat posicions en el rànquing d’innovació europeu, situant-se entre les 75 regions més innovadores d’Europa. Catalunya manté la categoria de “strong innovator” i ha fet un salt significatiu en passar de la posició 82 a la 72, amb 246 regions analitzades.

En aquesta entrevista, parlem amb el Dr. Javier Selva, director general de Transferència i Societat del Coneixement del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, de la situació actual i de futur de tots els actors de transferència i innovació del teixit català.

Dr. Selva, com podríem definir la situació actual de la transferència de tecnologia i del coneixement al nostre país?

La transferència tecnològica és una font de generació de riquesa i transferint el coneixement fem que aquest sigui un motor essencial de transformació de la societat, tant social com econòmic, aquest seria un dels objectius essencials. Tornem d’assistir a una cimera d’innovació al Japó, un exemple de com, amb coneixement i tecnologia, es pot generar una riquesa social important. I a Europa hem d’intentar invertir en recerca i innovació, per poder alinear les necessitats que tenim com a societat, fer transferència i generar riquesa, passar de la innovació a la comercialització i ajudar a créixer les startups.  

Estem en un moment en què la transferència del coneixement ens permet situar-nos com a societat més avançada, aconseguir un major creixement econòmic i, al final, aconseguir una millor qualitat de vida per a tothom. Aquesta seria la gran importància que té per a mi assolir una molt bona transferència tecnològica i del coneixement en general.

“La transferència del coneixement ens permet situar-nos com una societat més avançada”

Quan parlem de transferència de coneixement, anem més enllà de les llicències de patents?

D’acord amb els indicadors del Regional Innovation Scoreboard (RIS) del 2025, les patents són una de les eines de transferència essencials i, efectivament, no només sol·licitar-les, també llicenciar-les. Un dels temes que es van comentar a la cimera del Japó va ser el fet que a Catalunya som molt bons sol·licitant patens, però baixen molt els indicadors pel que fa a llicències. Això significa que ens calen eines efectives per garantir que el coneixement que protegim trobi vies per ser llicenciat i transferit cap a mercat.

“Calen eines efectives per garantir que el coneixement trobi vies de llicència i sigui transferit a mercat”

 Però hem de parar-hi especial atenció, perquè els indicadors del RIS-25 ens diuen que a Catalunya estem de baixada en sol·licitud de patents i necessitem alguna estratègia per tal d’impulsar-les. I, de nou, no només sol·licitar la patent per protegir el coneixement, sinó que aquest també trobi vies de ser llicenciat en el futur.

Tenim altres elements de transferir i protegir el coneixement, com per exemple les marques registrades o els dissenys, on hem augmentat significativament. I, si anem més enllà, podem parlar de les aliances entre empreses i universitats o centres de recerca, on trobem desenvolupaments conjunts, o la generació de spin-offs des de les mateixes universitats, parant especial atenció a la velocitat de generació i mirar de no fer-ho massa d’hora, esperant a validar la tecnologia des de proves de concepte que puguin garantir una major estabilitat del producte. L’AGAUR promou els programes Indústria del Coneixement, pensats per arribar a tecnologies de l’entorn de TRL 4 o 5, que ajuden a estudiar l’oportunitat de triar entre constituir la startup o spin-off, o esperar.

Com definiríem el grau de transferència des de les universitats catalanes, comparat amb altres universitats de l’estat espanyol o europees?

Podríem emmarcar la pregunta més enllà de l’àmbit universitari, contemplant tot el sistema en global. Les dades publicades aquest 2025 a l’informe RIS de la Comissió Europea, situen Catalunya a la posició número 72 dins l’ecosistema europeu, amb una tendència molt positiva!

“Actualment, contribuïm de manera destacada al creixement innovador d’Espanya i d’Europa”

Però no només això, sinó que ara liderem el creixement de l’Estat espanyol, contribuint de manera encara més destacada al creixement innovador d’Espanya i, per tant, d’Europa. I m’agradaria assenyalar un parell d’aspectes més. El millor és ser ‘innovation leader’, que encara no ho som, però de moment Catalunya ha passat a l’estadi de ‘strong innovators’. I si ens fixem en el Sud d’Europa, o a l’arc mediterrani, som la segona regió més innovadora, després de l’Occitània.

“Som la segona regió més innovadora del Sud d’Europa”

Per tant, estem ben posicionats, tant a Espanya com a Europa. Això no impedeix que en el nostre Pla Departamental, en què el coneixement és el motor transformador del canvi, i en el Pla de Govern volem que Catalunya esdevingui una de les 50 regions més innovadores d’Europa i apropar-nos a posicions d’innovation leader.

Tot i estar bé, no hem de ser autocomplaents, hem de seguir treballant per assolir l’objectiu de ser una regió encara més innovadora el 2030. Això implica incrementar paràmetres consolidats, que en tenim molts, com la qualitat de les publicacions, però hem de millorar en sol·licitud de patents – si més no aquelles que es puguin llicenciar.

Totes aquestes mètriques són fruit de la bona feina de tots els actors, i hem d’agrair la molt bona feina i la contribució que es fa des de les universitats i els centres, gràcies a tots Catalunya està on està avui dia.

“Gràcies a la bona feina i la contribució de les universitats, Catalunya està on està avui dia”

I si parlem d’IQS, el centre és un dels puntals universitaris en temes de transferència, és un dels agents amb una trajectòria molt destacada en aquest camp i que és líder en molts sectors de referència.

Parlem del teixit industrial a Catalunya. Està implicat en la col·laboració amb les universitats per fer transferència?

Dins les associacions empresarials i clústers que existeixen al nostre país, constituïts per empreses amb ganes d’apostar per l’R+D+I, veiem les situacions habituals a qualsevol comunitat: n’hi ha que estan plenament convençuts, ‘believers’, que van i tornen, amb ajuts i fons o sense, que estan implicadíssims. I tenim els que hem de convèncer perquè, per exemple, no subcontractin els serveis, que, tot i ser una opció vàlida, no penso que sigui la millor. Amb aquests menys convençuts és amb qui hem de treballar i comunicar-los millor les eines de què disposem, com serien els Doctorats Industrials, que no tothom coneix.

A vegades, es necessita més comunicació i informar millor del que oferim, tenim instruments que de vegades són desconeguts, i de les oportunitats de col·laboracions que es presenten amb agents locals, sense haver d’anar a contractar serveis a altres països. Hem de fer més proselitisme de quines capacitats i recursos existeixen dins del sistema de R+D+I de Catalunya. I no només donar a conèixer a les empreses quines són les capacitats, sinó també quins són els reptes i les necessitats empresarials, per no caure en el ‘transferir per transferir’, i teixir una bona xarxa on conèixer les necessitats empresarials i de la mateixa societat i poder satisfer-les amb la transferència.

Tenim el teixit empresarial de micropimes més gran de l’Estat. I, per tant, hem de facilitar el coneixement de les seves necessitats i que ells coneguin les capacitats com a país. I des de l’administració, facilitar més les convocatòries d’ajuts i subvencions. Amb tots aquests elements, garantirem una transferència efectiva, on estiguin implicats tots els actors – empreses, societat, salut, investigadors – des de l’inici.

Quines creu que són les àrees i temàtiques de major interès per a les empreses catalanes? Quines oportunitats veu per als anys vinents?

Preguntem-nos millor quines àrees ens haurien d’interessar més. Durant la pandèmia, va quedar palès que, en l’àmbit europeu, ens manquen sobirania tecnològica i autonomia estratègica. Per tant, tots aquells sectors que contemplin aquests dos conceptes haurien de ser els més interessants, tant per les empreses com per als centres de recerca i universitats, per tot el sistema de R+D+I cap a les empreses, perquè permetran que siguin més competitives.

Això implica invertir en eines d’intel·ligència artificial, en computació quàntica, semiconductors, descarbonització, seguretat i salut – entesa des de noves teràpies avançades, sistemes de digitalització de dades de salut, etc. –. Els sectors més estratègics tecnològicament són els més interessants per a les empreses, per no perdre competitivitat.

“Els sectors més estratègics tecnològicament són els més interessants per a les empreses, per no perdre competitivitat”

Invertir o col·laborar amb universitats i centres de recerca que són potents en materials avançats en l’àmbit de la salut, o en eines d’IA o quàntiques, alternatives a combustibles fòssils i tecnologies de descarbonització, per exemple, ens ajudarà a ser independents i a liderar la innovació a Europa.

Si parlem de la intel·ligència artificial, quin creu que pot ser el seu impacte en la transformació de les oficines de transferència de les universitats catalanes? Ens trobem en una etapa de redefinició?

La IA és una gran revolució i es tracta que pugui facilitar-nos totes les tasques. Ens ha de servir per identificar reptes de la indústria, o aquells buits de mercat on poder transferir el coneixement, perquè ara encara no hi ha demanda, però n’hi haurà (estratègia de prospectiva), o per identificar transferències de coneixement no lineals (trobar aquell coneixement protegit pel qual es podrien desenvolupar eines i transferir-lo). 

“La IA ens pot ajudar a tenir més garanties en els processos de maduració del coneixement”

La IA també ens pot ajudar a tenir més garanties en els processos de maduració del coneixement. No només identificar-los, sinó ajudar-nos a madurar-ho i escalar-ho en l’àmbit tecnològic.

En definitiva, són unes eines amb què ens hem de posar les piles per no perdre el tren. Segons l’informe RIS’25, els indicadors ‘digitals’ a Catalunya no ens fan sortir mal parats, però encara ens queda marge de millora.

Com ens podem adaptar als canvis?

Amb molta col·laboració i de manera estratègica.

Mirem-nos al mirall de la societat japonesa, amb tanta adaptació als canvis, capaços de refer-se després d’una catàstrofe natural, capaços de tirar endavant projectes de manera tan col·laborativa, tot i la competència existent, tots ‘remant a l’hora’. Sense col·laboració no aconseguirem adaptació a cap canvi. No només hem de ser oberts de ment i afrontar els reptes, amb predisposició als canvis, sinó que hem de fer-ho de forma col·laborativa amb totes les eines que tenim a l’abast.

“Sense col·laboració, no aconseguirem adaptar-nos ni afrontar cap canvi”

En el cas d’empreses emergents, tan important és que s’accelerin i financin els projectes, com que s’adaptin al sistema. I es tracta d’un partit que hem de jugar tots junts: societat civil, administració, centres de recerca i àmbit privat.

Des de l’administració hem de ser facilitadors en tots els àmbits (salut, sector energètic, trànsit, sector de l’aigua…), i hem de sumar esforços per arribar més lluny, amb programes com per exemple el PASS – Programa d’Accés de la innovació al Sistema de Salut, que han posat en marxa al Departament de Salut amb la coordinació de Biocat, AQuAS i CatSalut.

Hem d’anar tots de la mà i, des de l’administració, mirar de ser àgils per facilitar la innovació dins de tot l’ecosistema.