En el marc del projecte BioTop , finançat per la Fundació Ona Futura, IQS col·labora amb l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats IMEDEA-CSIC amb l’objectiu de desenvolupar un sistema avançat per al plantat i la regeneració de les praderies submarines de plantes fanerògames, com la Posidonia oceanica.
Un equip d’enginyers d’IQS i investigadors de l’IMEDEA-CSIC col·laboren en el desenvolupament d’un sistema innovador per a recuperar les praderies submarines de Posidonia oceanica i altres fanerògames a la Mediterrània
La Posidonia oceanica és una planta marina endèmica de la Mediterrània. A diferència de les algues, és una planta superior amb arrels, tiges, fulles i flors, que forma extenses praderies submarines en fons arenosos i poc profunds. Aquestes praderies poden viure durant segles i són considerades un dels ecosistemes més importants i productius de la mar Mediterrània.
Les praderies de posidònia aporten múltiples beneficis ecològics: per una banda, produeixen grans quantitats d’oxigen, essencials per a la vida marina. A més, serveixen d’hàbitat, refugi i àrea de cria per a nombroses espècies animals, augmentant la biodiversitat de l’entorn. També tenen un paper clau en la protecció de la costa, pel fet que les grans praderies esmorteeixen l’onatge i ajuden a evitar l’erosió de platges. La posidònia també captura i emmagatzema carboni durant llargs períodes de temps, actuant com un embornal davant del canvi climàtic.
La seva presència és, per tant, un indicador clar de la bona salut ambiental de l’ecosistema marí i de la qualitat de l’aigua. Per tot això, la seva conservació és essencial per garantir l’equilibri ecològic de la Mediterrània.
Regeneració de les praderies de Posidònia oceànica.
Al IMEDEA-CSIC, el Dr. Jorge Terrados (biòleg) i la Dra. Inés Castejón (ciències del mar) investiguen des de fa temps tècniques per a la regeneració de praderies de posidònia, mitjançant sistemes de busseig directe que, malgrat que són efectius, resulten lents i difícils d’escalar. Per la seva part, els enginyers del grup GAM – Applied Mechanics and Advanced Manufacturing d’IQS, liderats pel Dr. Marco Antonio Pérez i pel Dr. Albert Forés, CEO i cofundador de la startup NextReef Ecosystems, desenvolupen materials i dissenys inspirats en la natura per aconseguir infraestructures marines més sostenibles.
Fruit d’aquesta col·laboració entre científics i enginyers ha sorgit una proposta innovadora per restaurar a gran escala aquestes praderies a la Mediterrània. El sistema, ja patentat per els quatre investigadors, permet el plantat ràpid en àrees degradades mitjançant una solució tècnica eficient i respectuosa amb el medi marí.
La proposta es basa en una estructura d’un material disgregable, sobre el qual s’ancoren els fragments de planta en superfície. Un cop instal·lada al fons marí, aquesta estructura protegeix els individus plantats i afavoreix l’arrelament i el creixement natural de la posidònia, facilitant així la recuperació de les funcions ecològiques i els serveis ecosistèmics de la praderia submarina.
Amb el temps, l’estructura es disgrega fins a la seva completa desaparició, deixant les plantes arrelades en el llit marí i permetent la restauració progressiva de l’equilibri ecològic de l’entorn.
La prova pilot d’aquest sistema per a la recuperació de la biodiversitat del fons marí mediterrani ha estat realitzada a la badia de Pollença, a les Illes Balears. Un any després de la plantació, i gràcies al monitoratge que ha permès avaluar periòdicament l’evolució dels elements plantats en detall, els resultats són esperançadors. Les pròximes campanyes de monitoratge permetran garantir l’èxit de la tecnologia.
A la vista d’aquests bons resultats, la col·laboració entre IMEDEA-CSIC i IQS s’ampliarà a l’estudi de l’aplicació d’aquest sistema de plantat – ràpid, eficient i escalable – a altres espècies de fanerògames marines, com la Cymodocea nodosa, àmpliament distribuïda a les costes de Catalunya.
En paraules del Dr. Terrados, “la col·laboració entre investigadors de diferents disciplines és molt important i interessant. L’experiència de poder col·laborar biòlegs i ecòlegs amb enginyers ens permet dissenyar i assajar diferents metodologies per tal de facilitar i millorar l’eficiència del sistema”.
Col·laboració IQS – Fundació Ona Futura
IQS i Fundació Ona Futura col·laboren en el desenvolupament de projectes conjunts de desenvolupament científic amb impacte ambiental i social. En el cas del projecte Bio Top, l’objectiu general és el desenvolupament i validació de nous sistemes de protecció i regeneració de la biodiversitat marina, mitjançant la instal·lació d’estructures desenvolupades amb materials sostenibles i elevada efectivitat biològica, obtingudes mitjançant tècniques de fabricació avançada.
COL·LABORADORS
