“Seguir en aquest camí com a Lindau Alumni és tot un honor i espero que totes les idees que han sorgit arribin a materialitzar-se”

El passat mes de juliol, es va celebrar a la ciutat alemanya de Lindau el Lindau Nobel Laureate Meeting (LINO25), una trobada anual entre científics guardonats amb el Premi Nobel i una representació de la següent generació de joves científics d’arreu del món. Des de la seva fundació el 1951, les Trobades de Lindau amb Premis Nobel s’han convertit en un fòrum científic internacional únic. Les trobades anuals ofereixen l’oportunitat d’intercanviar experiències entre diferents generacions, cultures i disciplines. Durant una setmana, 600 estudiants de màster, doctorat i postdoctorats de tot el món tenen l’oportunitat de conèixer i interaccionar amb entre 30 i 40 Premis Nobel de disciplines com la Química, Medicina, Física o l’Economia.

En aquesta ocasió, era la 74^a edició, enfocada aquesta vegada en Química,  d’unes trobades que formen part de la missió d’aquesta comunitat de “dur la Ciència a la Societat per Educar, Inspirar i Connectar”, com diu el lema de l’organització.

Per tal de participar en aquestes trobades, els estudiants són seleccionats segons estrictes criteris relacionats amb les seves excel·lents trajectòries acadèmiques: nombre de publicacions, beques que han aconseguit, la seva àrea de recerca, etc.

En aquesta edició del 2025, Montserrat Escobar Rosales, investigadora predoctoral del Departament de Bioenginyeria d’IQS School of Engineering, va ser un dels 600 estudiants seleccionats per assistir a la trobada. Montse està duent a terme la seva tesi doctoral al laboratori ChemSynBio, sota la direcció del Dr. Benjamí Oller Salvia i la Dra. Cristina Diaz Perlas.

Montse, que ha suposat per a tu assistir a la trobada de Lindau?

Per mi ha estat un autèntic somni. Com jove investigadora, poder conèixer a tots aquests Premis Nobel ha estat molt motivant i m’ha donat molta confiança en tot el que he fet fins ara, i en el que encara em queda per fer! En aquesta edició, van participar 33 Premis Nobel de Química, i el fet de poder xerrar amb ells, intercanviar i compartir coneixements científics, ha estat tot una experiència extraordinària! Van resultar ser persones molt accessibles.

A més, m’ha permès conèixer a molts joves científics amb molt de talent de tot el món. La seva motivació i ambició, així com la passió que transmeten al moment d’explicar les seves àrees de recerca, m’ha fet sentir molt identificada. Ha estat només una setmana de convivència, però va ser molt intensa. Tenir l’oportunitat d’interaccionar a l’hotel, als esmorzars, dinars, a les activitats socials de les tardes, i fins i tot al creuer en el bonic llac Constança, arrelament ha afavorit l’intercanvi d’idees, no només a nivell professional, també personal.

Estic segura que tots els que hem pogut assistir-hi, no oblidarem els rostres nous, les converses entre sessions científiques i, fins i tot, les postes de sol tot tornant a l’hotel. Tots, d’alguna manera, han contribuït a crear una gran bombolla plena de pau, inspiració i molta llibertat d’expressió, la qual cosa em dona més energia per seguir perseguint els meus objectius. Sens dubte, seguir en aquest camí com a Lindau Alumni és tot un honor i espero que, amb el temps, totes aquelles idees boixes sorgides en prendre una cervesa o en compartir un dinar, arribin a materialitzar-se a través de col·laboracions entre els nostres respectius països.

Com vas aconseguir una plaça al LINO25?

Hi ha dues vies per enviar una sol·licitud a les reunions de Lindau. La primera és a través de la nominació per part d’algunes de les Institucions Acadèmiques associades. La segona, mitjançant una sol·licitud oberta a través del web, la qual és només possible quan no existeix cap institució acadèmica associada en el país des del qual se sol·licita.

En el cas d’Espanya, la sol·licitud es fa a través d’ICREA. Ells són els que reben les sol·licituds, trien els candidats i els presenten al comitè de Lindau, qui reuneix totes les sol·licituds d’arreu del món i fa la selecció final. El meu director de tesi, el Dr. Benjamí Oller, em va facilitar el contacte del professor Dr. Xavier Salavatella de l’IRB, ICREA Researcher, a qui estic molt agraïda per accedir a conèixer-me i a entrevistar-me. Gràcies als eu vot de confiança, vaig poder presentar la meva sol·licitud a ICREA, que posteriorment va seleccionar la meva candidatura.

Va començar així la competència per poder assistir, que era molt gran i amb uns criteris de selecció molt durs. No va ser fàcil, però ho vaig aconseguir, i estic molt agraïda a tots els que van confiar en mi per la gran oportunitat que m’han ofert, i a ICREA també per cobrir les despeses per assistir a l’esdeveniment.

“Estic molt agraïda a tots els que van confiar en mi per la gran oportunitat que m’han ofert”

Amb 600 participants, com s’organitzaven les trobades i xerrades?

El programa científic és molt variat i te com a finalitat fomentar el diàleg i activar l’intercanvi de coneixements, idees i experiències. Aquest any, totes les activitats van girar al voltant de dos temes molt interessants: la Intel·ligència Artificial i la Sostenibilitat en Química.

Existeixen activitats a les quals només s’accedeix per invitació i d’altres que són obertes a tothom. Respecte a les primeres, cadascun de nosaltres havia de guanyar-se l’accés de forma prèvia a la reunió. Es competeix per un lloc a les “Next Gen Science Sesions”, o caminades o dinars amb algun Premi Nobel, a les sessions de matí de ioga, als esmorzars o sopars organitzats per entitats associades al Comitè de Lindau i en els workshops sobre comunicació científica.

Les activitats obertes inclouen conferències, una oportunitat única de rebre una “masterclass” dels Premis Nobel sobre les metodologies i descobriments que han desenvolupat, així com l’impacte en diverses disciplines.

També hi havia panels de discussió i altres formats com les “Àgora talks” i els “Open exchanges”, que ofereixen una oportunitat perfecta per abordar temes controvertits, fer preguntes i rebre una retroalimentació, no només dels Premis Nobel, també d’experts en el tema de tot el món. El grau de proximitat, informalitat i obertura que caracteritza l’atmosfera d’aquestes discussions les van convertir en les meves favorites.

En arribar, tots els participants vam rebre un paquet especial amb, entre altres coses, la nostra agenda personalitzada. D’aquesta manera, cadascun de nosaltres sabíem exactament on anar i això ens permetia dur una planificació prèvia i aprofitar al màxim cada interacció i cada experiència.

Totes les activitats s’organitzaven en restaurants, teatres, fòrums i parcs, ubicats en diferents parts de les illes de Lindau i de Mainau, que afegia un toc dinàmic nou, tancant de manera brillant un esdeveniment molt bé planificat.

Què desatacaries de totes les experiències que has viscut?

Vaig poder conèixer al Prof. Sir Gregory P.Winter, Premi Nobel de Química el 2018 per l’aplicació de la tècnica Phage  Display per a pèptids i anticossos. Em va entusiasmar molt conèixer-lo, m’agrada la seva visió com a científic i empresari i jo feia molt de temps que admirava la seva trajectòria. Vaig poder formular-li algunes preguntes que han enriquit la meva perspectiva en aquest tema, particularment significatiu per a mi en ser una de les metodologies que he tingut l’oportunitat d’explorar a la meva tesi doctoral, gràcies a l’experiència de la meva codirectora, la Dra. Cristina Diaz Perlas.

Una altra oportunitat que va ser increïble per a mi, va ser conèixer al Dr. John M. Jumper, director de Google Deep Mind, Nobel de Química el 2024 per les seves aportacions en la predicció d’estructures de proteïnes, amb la creació d’AlphaFold. La seva aportació, juntament amb la del Prof. David Baker, en el desenvolupament de mètodes de disseny de proteïnes de novo, han influït considerablement en el decurs de la meva tesi doctoral, i és un dels enfocaments que estem explorant activament en el grup ChemSynBio.

Addicionalment, destacaria les trobades amb el Dr. Morten Meldal, Nobel de Química el 2022 pel desenvolupament de la química click i la química bioortogonal, amb el Dr. Ben L. Feringa, Nobel de Química el 2016 pel disseny i síntesi de màquines moleculars, i amb el Dr. David W.C. MacMillan, Nobel de Química el 2021 pel desenvolupament de la organocatàlisi asimètrica. Malgrat que tots són temes allunyats de la meva recerca, les seves idees i recomanacions van ser molt inspiradores per aportar nous enfocaments a la meva futura recerca.

“Estem en un punt d’inflexió en com es dissenyen i produeixen les bioteràpies.”

Considero que, en part degut a la IA i, concretament en l’àrea que m’interessa, estem en un punt d’inflexió en la manera en què es dissenyen i produeixen les bioteràpies. Són temps molt emocionants per ser una dona en la ciència. Per descomptat, és tan sols l’inici, però no puc esperar a veure els avenços que estan de camí i, d’alguna manera, a formar-ne part.