Saras D. Sarasvathy, professora de la Darden School of Business de la University of Virginia (els EUA), considera que l’educació en països com Espanya intenta inculcar els alumnes que l’ideal és “no assumir riscos, acabar la universitat i tenir un treball en una gran empresa”, i que és necessari abandonar aquesta idea i començar a “ensenyar emprenedoria com s’ensenyen ciències o altres assignatures”.
Saras D. Sarasvathy, professora de la Darden School of Business de la University of Virginia (els EUA), considera que l'educació en països com Espanya intenta inculcar els alumnes que l'ideal és “no assumir riscos, acabar la universitat i tenir un treball en una gran empresa”, i que és necessari abandonar aquesta idea i començar a “ensenyar emprenedoria com s'ensenyen ciències o altres assignatures”.
Així ho va manifestar Sarasvathy durant la conferència “Emprenedoria: Lliçons i Experiències de l'Índia”, organitzada per IQS en col·laboració amb Casa Àsia, que va impartir després d'haver estat guardonada recentment amb el Global Award for Entrepreneurship Research per la seva recerca pionera sobre la presa de decisions empresarials i el procés empresarial. Es tracta del premi internacional més important en recerca empresarial i està dotat amb 100.000 euros.
A la seva intervenció, Sarasvathy va criticar que l'educació a universitats i escoles de negocis moltes vegades es basa a obligar els alumnes a fer prediccions de futur, per exemple, a través de plans de negoci, i va cridar a explotar millor les seves capacitats per a utilitzar els recursos existents i treure el millor del seu entorn per a cocrear solucions.
“El risc d'un pla de negocis és que es pot creure en les prediccions que un ha fet. S'ha de tractar més aviat d'aprofitar l'anàlisi de sensibilitat que comporta més que el pla en si mateix. Perquè un pla de negocis sigui útil, ha d'estar en contínua evolució”, va afirmar Sarasvathy.
L'acadèmica, que va fundar 5 empreses abans de dedicar-se a la recerca i la docència, també va intentar rebatre la idea que per a emprendre és necessari comptar amb recursos financers d'inversors professionals. Segons les seves dades, el 90% de les empreses sostingudes per fons de venture capital fracassen, enfront d'un 50% de companyies no finançades per aquests. La clau és que les segones, en fer “les coses de la manera difícil”, inclòs l'intercanvi de serveis o capital, aconsegueixen ser més creatives i cocrear solucions al costat dels socis que han anat trobant en el camí.
Preguntada pels efectes adversos que generen els nous models de negoci de grans startups d'èxit, com Airbnb, Sarasvathy va considerar que les empreses de nova creació “han d’intentar influir en el futur dels països i les societats, i no sols influir en els mercats”. Per a això, va comminar a les empreses a intentar tancar acords publicoprivats per a estendre els seus productes i serveis.
La professora de la Darden School of Business, que també ocupa la càtedra Jamuna Raghavan en Emprenedoria en l’Indian Institute of Management de Bangalore (l'Índia), és especialista en l'estudi sobre com els emprenedors experts raonen i prenen decisions. Segons ella, els emprenedors d'èxit són els que han creat un mínim de dues empreses i tenen una experiència d'entre 10 i 15 anys dirigint negocis, temps necessari perquè un emprenedor experimenti èxits i fracassos i, per tant, pugui extreure lliçons.
Sarasvathy va recordar que en països com l'Índia, l'emprenedoria “no és una opció sinó una necessitat”, especialment per a les dones en tenir menys accés a l'educació oficial.
La conferència de Sarasvathy va ser presentada per l'ambaixador de l'Índia a Espanya, Dinesh Patnaik, qui va recordar que l'Índia és un dels millors països per a emprendre i que de fet ocupa el segon lloc en l'àmbit mundial en nombre d'empreses creades cada any.