La III Jornada Anual de la Càtedra de Turisme, Sostenibilitat i Innovació d’IQS-URL, celebrada en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, va reunir destacats experts nacionals i internacionals per explorar les claus d’un turisme més sostenible i regeneratiu. Sota el lema “Revaloració i regeneració del sector turístic”, la jornada va posar l’accent en les persones des d’una doble perspectiva: d’una banda, les que formen part dels equips dels establiments turístics; de l’altra, els residents que viuen en els diferents emplaçaments turístics. En definitiva, una dimensió més humana i social que comporta nous reptes, també en l’àmbit de la cura dels ecosistemes.
Regenerar el turisme: una oportunitat per a la revaloració del sector
El Dr. Salvador Borrós, director general d’IQS; el Dr. Flavio Comim, degà d’IQS School of Management, i la Dra. Gilda Hernández-Maskivker, directora de la Càtedra de Turisme, Sostenibilitat i Innovació IQS, van donar la benvinguda oficial a la jornada com a espai de reflexió. “En un moment complicat per al turisme, posem de nou el focus en la sostenibilitat social com a element per reposicionar el sector”, va afirmar Hernández-Maskivker.
El turisme i el seu impacte en les comunitats locals
La Dra. Karla Boluk, Associate Professor al Department of Recreation and Leisure Studies de la University of Waterloo, Canadà, i Visiting Professor a la York St John University, York, Regne Unit, va obrir l’esdeveniment amb una ponència inspiradora titulada “Redesigning and Regenerating Tourism with Care and Intentionality”, en la qual va subratllar la importància de posar les comunitats al centre del turisme regeneratiu.
Boluk va compartir experiències de la seva recerca amb la comunitat de Saint Jacobs, un petit poble a Waterloo, on ha treballat durant els darrers vuit anys. A partir d’aquestes dades, va explicar que el turisme té el potencial de ser un agent de canvi positiu, però per a això és necessari assegurar que els beneficis impactin directament en les comunitats locals. “És crucial empoderar totes les comunitats, incloent-hi els grups marginats, perquè les seves perspectives s’integrin en el disseny de projectes turístics que generin canvis econòmics i culturals positius”, va argumentar.
Durant la seva exposició, va revelar que en l’àmbit del turisme, la inclusió i la diversitat són fonamentals per al futur del sector. Com a conclusió, va proposar la creació d’estratègies que afavoreixin un millor ús de les economies locals, assegurant que els beneficis del turisme es reinverteixin en les comunitats, una fórmula que fomentaria la regeneració tant econòmica com cultural.
La ponència de Boluk va establir les bases sobre les quals va girar la resta d’una intensa jornada que es va complementar amb dues taules rodones. Al voltant d’aquestes, experts, docents i professionals del sector van analitzar des de la seva experiència la situació actual, les necessitats i els reptes del sector. Així mateix, van posar sobre la taula estratègies destinades a posar les persones al centre de la transformació turística, cuidant els ecosistemes socials i fomentant el valor compartit.
“De l’ego a l’eco”
Sota el títol “Turisme regeneratiu: creant valor amb un enfocament integral”, la primera taula va reunir Lucía Hernández, experta en disseny ecosistèmic i regeneratiu; Gerard Costa, director d’Anigami, i Carla Cama Cabasés, directora de projectes locals a Aethnic. Els participants, moderats per la Dra. Daniela Freund, investigadora i professora d’IQS, van coincidir en la necessitat d’un canvi de paradigma; un canvi d’enfocament en línia amb les idees exposades per la Dra. Boluk en la ponència inaugural.
En aquest sentit, Hernández va subratllar que “el turisme regeneratiu no consisteix a crear una tipologia estàndard d’activitat, sinó en una transformació sistèmica profunda que implica entendre i mesurar l’impacte positiu en les comunitats d’acollida”. Costa, per la seva banda, va afirmar que el veritable turisme regeneratiu “només és possible des d’una mentalitat regenerativa, que ens permeti valorar i connectar amb la diversitat i transcendir la individualitat. Passar de l’ego a l’eco”.
Carla Cama, en línia amb aquesta visió, va oferir una guia pràctica per generar experiències significatives per al turista i la comunitat: “És clau que el visitant s’integri en la vida quotidiana del destí, que creï vincles amb els residents, que participi en activitats de les quals extregui un aprenentatge”.
Pel que fa a les tendències de futur en el sector turístic, Hernández va subratllar la importància de crear activitats que permetin gaudir de la cultura, el patrimoni arquitectònic, artístic i social de cada destí, i també potenciar noves formes i oportunitats de treball en línia amb aquest canvi de paradigma cap al qual ha de caminar el sector, centrat en la cura del medi ambient i la comunitat.
El valor del capital humà
Amb el focus en la comunitat i en les persones, el debat es va traslladar a la segona taula de la jornada, titulada “Regeneració amb propòsit: posant les persones al centre” i amb la participació de Marc Rodríguez, director general del CCIB; José Ruiz, director de Recursos Humans de W Barcelona; Alex Petrova, projectes creatius, màrqueting i esdeveniments, i Agustina Paradela, staff/assistant a EY Technology Consulting. Moderats per la Dra. Itziar Ramírez, investigadora i professora d’IQS, van explorar el paper essencial del capital humà en la renovació del turisme, en un interessant pols entre el talent i les expectatives de les noves generacions i l’experiència dels professionals veterans en el sector.
Petrova i Paradela, graduades el 2022, van compartir les seves primeres experiències laborals en el sector. Ambdues van admetre certa frustració davant condicions laborals que no compleixen les expectatives i pràctiques, en moltes ocasions no remunerades, en què no es cuida el treballador i on no existeix l’oportunitat de desenvolupament, sense feedback per part dels superiors i on la formació consisteix a “espavilar-se”.
“Què falla en la indústria perquè es frustrin les expectatives de les noves generacions que hi accedeixen?”, va preguntar llavors la Dra. Ramírez. “Aquest sector històricament ha tendit a considerar erròniament els recursos només en termes de benefici, quan, en realitat, es tracta d’un sector basat en les persones i aquest capital cal cuidar-lo”, va argumentar Rodríguez.
Ruiz, per la seva banda, va apel·lar a la indústria perquè s’adapti i doni suport als joves que s’incorporen al sector, assegurant que puguin desenvolupar una experiència significativa en les seves primeres pràctiques. “Les empreses han de comprendre que els joves que arriben busquen orientació i oportunitats d’aprenentatge; hem de guiar-los i cuidar el seu desenvolupament professional”, va concloure Ruiz. “Són bonics propòsits i paraules, però què estan fent les empreses al respecte?”, va replicar Petrova. “Estan canviant coses, però ens movem com una indústria lenta i pesada a l’hora de resoldre problemes i reptes com el canvi de paradigma que ara exigeix el sector”, va admetre Rodríguez.