Recerca o transferència? On es troba la frontera? El repte consisteix essencialment en transformar una organització que està centrada en “la recerca acadèmica” en una organització capaç de “comercialitzar els resultats d’aquesta investigació, les seves tecnologies, idees i coneixements”. No es tracta d’un canvi d’activitat, sinó de ser hàbils per desenvolupar la capacitat simultània de dur a terme les dues activitats.
Recerca o transferència? On acaba una i comença l'altra? A IQS, la majoria de les línies de recerca s'enfoquen cap a la seva aplicabilitat industrial. No en va, la relació amb les empreses del nostre entorn té un llarg recorregut. Quan al 1983, el Model de la Triple Hèlix de Etzkowitz postulava que la interacció entre la universitat, la indústria i el govern eren un factor clau per a l'impuls de la innovació en una societat basada en el coneixement, IQS ja comptava llavors amb un laboratori especialitzat en l'anàlisi de productes industrials per a tercers, ja havia impulsat la creació de noves empreses de base tecnològica i es plantejava la creació d'una estructura interna per gestionar aquest enllaç entre la indústria i la universitat.
Actualment, la comercialització de la recerca universitària és considerada un dels factors clau per a la competitivitat d'un territori i per al seu desenvolupament econòmic i social. Cap universitat vol estar fora d'aquest entorn. No obstant això, és complex. Està en l'ordre del dia la polèmica sobre si hi ha d'haver dos tipus d'universitats: d'una banda les focalitzades únicament en la formació i l'activitat docent i d'altra banda les que a més es fonamenten en la seva activitat de recerca i de transferència.
Etzkowitz encunya el terme "universitat emprenedora" per descriure les institucions que s'han convertit en essencials per al desenvolupament econòmic regional mitjançant la innovació tecnològica. La universitat emprenedora és la que vas més enllà de l'activitat docent i de la recerca, i aconsegueix oferir de manera efectiva la seva 'tercera missió' a través de la transferència de tecnologia.
Quan es parla de transferència de tecnologia universitària, l'atenció se centra en la comercialització de la tecnologia protegida mitjançant patent, a través de contractes de llicència amb empreses existents o bé a través de la creació de noves empreses de base tecnològica (start-ups), la finalitat de les quals és el desenvolupament posterior d'aquesta tecnologia i la seva comercialització.
No obstant això, per definició, la transferència de tecnologia és el procés de transmissió dels resultats científics d'una organització a una altra amb la finalitat d'un major desenvolupament i comercialització. Des d’aquesta perspectiva més àmplia, la transferència de tecnologia universitària també inclou altres activitats basades en el coneixement, a més dels desenvolupaments científics i tecnològics. Alguns dels exemples més habituals a IQS i en altres universitats són:
- La realització d'activitats d'assistència tècnica, consultoria i assessorament a empreses, basades en el coneixement del professor en determinats camps científics i tecnològics.
- Els projectes de R+D+i realitzats conjuntament amb empreses, en els quals es combinen la base científica, les eines metodològiques i el repte industrial.
- La prestació de serveis tecnològics basats en els nous desenvolupaments aconseguits a partir de la recerca.
En els últims anys, les universitats han estat treballant en la creació de noves estructures per tal de fomentar la transferència de tecnologia i l'esperit emprenedor. Aquests canvis intenten provocar una necessària "revolució acadèmica". El repte consisteix essencialment en transformar una organització que està centrada en "la recerca acadèmica" en una organització capaç de "comercialitzar els resultats d'aquesta investigació, les seves tecnologies, idees i coneixements". No es tracta d'un canvi d'activitat, sinó de ser hàbils per desenvolupar la capacitat simultània de dur a terme les dues activitats.
La comercialització de la recerca acadèmica és complexa i el principal obstacle és la tensió inherent entre les exigències acadèmiques i les demandes de la indústria. Aquesta tensió pren diverses formes. En primer lloc, la universitat i la indústria tenen diferents objectius d'investigació. La indústria se centra en una investigació de menor risc amb aplicabilitat comercial directa, mentre que les institucions de recerca acadèmica solen treballar en projectes amb horitzons de temps més llargs i amb resultats menys predictibles.
En segon lloc, el món acadèmic es fonamenta en la difusió del coneixement i la divulgació completa dels mètodes i resultats a través de la publicació en revistes científiques i tesis doctorals, així com les ponències en conferències internacionals. D'altra banda, el sector industrial busca activament la protecció dels resultats i el control estricte de la propietat intel·lectual.
En tercer lloc, i en relació amb el punt anterior, la comunitat acadèmica és valorada per la publicació de les seves idees innovadores tan ràpida i àmpliament com sigui possible, mentre que els interessos industrials tracten d'aconseguir incrementar les seves xifres de negoci amb el desenvolupament de noves innovacions.
Per últim, no oblidem que a més d’investigador i expert en determinades àrees científiques i tecnològiques, el “professor universitari” és també docent, formador de professionals, motivador d’inquietuds professionals, tutor i guia, capacitador d’habilitats, educador de les actituds i, sobretot, és una persona compromesa amb la societat. El meu reconeixement i admiració per a tots els que, amb la seva implicació, contribueixen en construir un món millor!
Dra. Núria Vallmitjana
Directora d’IQS Tech Transfer