“Volem aplicar una mirada científica al problema de l’accés prematur als mòbils”

El projecte Mobile Pressure d’IQS ha estat subvencionat dins la categoria Infància i Joventut de la convocatòria Recerca Jove i Emergent 2024, promoguda per l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta convocatòria vol consolidar el teixit científic i de recerca emergent de la ciutat de Barcelona, potenciar el talent i impulsar el lideratge en clau de gènere. Els àmbits de la convocatòria 2024 contemplaven temes relacionats amb Salut, Canvi climàtic i Gestió de l’aigua, Mobilitat, Gent gran, Infància i joventut. Els 23 projectes subvencionats, d’un total de 113 presentats, van ser lliurats al Saló de Cent de l’Ajuntament el passat mes de febrer.

Mobile Pressure està liderat per la Dra. Cristina Montañola Sales, doctora en Estadística i Investigació Operativa i integrant del grup de recerca ADAMIQS – Applied Data Analytics and Modeling d’IQS. El seu objectiu és abordar el debat sobre l’ús dels mòbils intel·ligents en infants i preadolescents, per tal de determinar l’efecte de la pressió del grup d’iguals i l’impacte en la decisió dels pares d’oferir un telèfon mòbil als seus fills i filles, fins i tot en edats molt primerenques i no recomanades.    

En aquest projecte multidisciplinari hi participen, a més de la Dra. Montañola, el Dr. Xavier Casanovas Combalia, professor de la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià i investigador del grup SEE- Sustanibility, Economics and Ethics d’IQS, el Dr. Juan Albacete Maza, també del grup SEE, i la Dra. Maria-Cristina Marinescu, professora del Departament de Matemàtiques i Anàlisi de Dades d’IQS i membre del grup ADAMIQS. També hi col·labora la Dra. Clara Prats, catedràtica del Departament de Físiques de la UPC i presidenta del Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats amb la Salut (GIPS).

Parlem en aquesta entrevista amb la Dra. Montañola i el Dr. Casanovas d’aquest projecte i dels reptes que afronta.

Com va sorgir la idea de posar en marxa Mobile Pressure?

Xavier C. Del moviment “Adolescència lliure de mòbils” (ALM), que va néixer just fa un any i mig per agrupar famílies preocupades per l’accés precoç dels infants i adolescents als telèfons mòbils intel·ligents. Veiem que arriben massa d’hora i comporten un seguit de riscos en l’àmbit psicològic, conductual i social. Jo, com a pare, estic molt implicat en aquest moviment ALM des del seu inici, i la Cristina es va integrar també com a mare al seu municipi. No pot ser que als 12-13 anys, el 80% dels infants ja disposin d’aquestes tecnologies de manera indiscriminada i sense control.

Des d’aquestes premisses, vam veure que podíem aplicar una mirada científica al problema de l’accés prematur als mòbils i combinar la perspectiva computacional, àrea d’expertesade la Cristina, amb l’aproximació tecno-ètica que jo puc aportar, des de la Càtedra d’Ètica. Vam elaborar aquest projecte, Mobile Pressure, que ha estat finançat per l’Ajuntament de Barcelona i que obra una línia de recerca nova i molt interessant.

“En aquest cas, la intuïció i el sentit comú han anat per davant de l’evidència científica”

Cristina M. Observem que, en aquest cas, la intuïció i el sentit comú han anat per davant de l’evidència científica. Els pares, les famílies i els professionals (psicòlegs i educadors) estem veient les greus conseqüències que té la utilització del mòbil pels infants i adolescents: manca d’atenció, problemes d’assetjament, problemes de son i conductuals, etc. Fins ara s’han detectat conseqüències importants en l’ús dels mòbils en infants, però cal més evidència científica per arribar a conclusions de causalitat respecte al moment en què els pares lliuren els telèfons mòbils als nens.

“Detectem greus conseqüències, però ens cal més evidència científica”

Parlem primer dels aspectes ètics del problema

Xavier C. En l’àmbit de l’ètica de la tecnologia (tecno-ètica), hi ha un intens debat sobre la dificultat d’aplicar el principi de precaució en la tecnologia digital, que és eminentment social i invalida fer petits assajos, perquè el seu impacte no es veu fins que la tecnologia s’universalitza i l’utilitza un gran nombre de persones. Per això, sovint no s’aplica el principi de precaució  en tecnologia digital, i això és un error de conseqüències greus.

El Dr. Albert Florensa, professor emèrit d’IQS, ja advertia que la tecnologia no és neutra. Com a societat estem equivocats quan afirmem el contrari i que les seves conseqüències no depenen només de l’ús que se’n fa. La simple existència dels mòbils ja ens transforma, independentment de l’ús que en fem. Cal establir límits per evitar la dependència que pot generar.

I com ajuden aquí els models computacionals?

Cristina M. Precisament, recorrem als models computacionals per aquesta dificultat d’aplicar el principi de precaució. Des del vessant d’enginyeria informàtica, és un tema molt interessant justament ―com deia en Xavier ― per la manca d’aplicació del principi de precaució: no s’ha fet cap balanç de beneficis i perjudicis fins que hem vist in vivol’abast global del problema.

En casos com aquest, els models computacionals ajuden a entendre què impulsa als pares a donar un mòbil als seus fills. Ens permeten posar a prova, sobretot, els dos elements essencials que sorgeixen amb més força: la pressió social dels amics i la necessitat de control familiar, sense oblidar variables com l’estructura familiar, el gènere o el context socioeconòmic.

“La pressió social dels amics i el control familiar són els elements que sorgeixen amb més força, entre d’altres”

Per analitzar com interactuen tots aquests elements, fem servir models basats en agents. A cada simulació definim una població inicial de pares, fills i amics amb les seves característiques i deixem evolucionar el sistema en el temps per veure quina probabilitat hi ha que una família acabi cedint i entregui el mòbil. Aquests models —creats als anys 70 per l’economista californià Thomas Shelling, guanyador del Nobel d’Economia el 2005 — han guanyat molt d’interès entre comunitats científiques, sobretot en sociologia i ciències socials, que no disposen de massa eines quantitatives, perquè aporten un marc quantitatiu per explicar fenòmens complexos.

Xavier C. L’objectiu és trobar resposta científica per aquest problema, amb aquelles variables sociològiques que fan que els pares lliurin dispositius mòbils als seus fills tan aviat. D’aquí ve el nom del projecte, té el focus en estudiar aquest fenomen de pressió social i com influeix a lliurar-los el mòbil en el pas de primària a secundària (o abans). Perquè si el que volem és revertir aquesta situació, hem d’entendre bé quines són les causes.

Com aplicareu aquesta metodologia al tema del lliurament dels mòbils?

Cristina M. El primer pas és identificar els factors que exerceixen pressió perquè els nens i nenes tinguin un mòbil abans d’hora, i que ja hem comentat: la influència dels iguals (amics), la necessitat de control familiar i variables com la composició familiar, el gènere o la renda. Per analitzar com interactuen aquests elements utilitzarem els esmentats models basats en agents, partint de paràmetres obtinguts a l’enquesta d’Adolescència Lliure de Mòbil (on van participar 23.000 famílies). I, quan una variable no disposi de dades directes, li assignarem una distribució de probabilitat. Simularem molts d’escenaris i veurem en quines condicions una família acaba cedint.

L’enfocament és innovador dins l’àmbit de les ciències socials: no hi ha estudis que apliquin aquests models a l’adopció primerenca dels mòbils. Amb aquest model obtindrem una primera radiografia; més endavant hi incorporarem factors addicionals a mesura que avancem.

“L’enfocament és innovador dins l’àmbit de les ciències socials”

Xavier C. I en la part final del projecte hi haurà una fase de validació posterior del model i estudi sobre si s’ajusta a la realitat, aplicant-lo a diferents àrees de Barcelona, segons enquestes.

Altres aspectes que contempli el projecte i que vulgueu destacar?

Cristina M.  L’enfocament central estarà dins l’àmbit de la família i el tipus d’escoles. Volem entendre les dinàmiques de procés i el màxim dels factors que intervenen. Per exemple, com condiciona la dependència del mòbil la manca d’autonomia o els problemes associats a la manca de maduresa, on intervenen molts elements pedagògics ique treballarem amb el Dr. Juan Albacete.

S’obre així una línia de recerca de gran abast, amb repercussions socials i mèdiques, especialment en l’àmbit de la salut mental. Diversos estudis internacionals associen l’ús intensiu de dispositius digitals a canvis en la plasticitat cerebral i a dificultats d’atenció i presa de decisions.

“Obrim una línia de recerca de gran abast, amb repercussions socials i en l’àmbit de la salut mental”

Els infants i joves estan sovint sobreestimulats i disposen de menys espais de reflexió. El nostre objectiu és identificar quines variables familiars i escolars poden mitigar aquest efecte i proposar estratègies basades en evidència. A llarg termini, esperem aportar recomanacions per tal que nois i noies puguin desenvolupar una relació més equilibrada amb la tecnologia.