“Poder fer activitats de docència, recerca i transferència de tecnologia ens dona molta potència com a investigadors i investigadores”

La Dra. Norma Fàbregas Vallvé s’ha incorporat al Departament de Bioenginyeria d’IQS, després d’haver rebut un dels prestigiosos ajuts Ramón y Cajal, que li permetrà desenvolupar durant cinc anys la recerca en els seus camps d’expertesa, com els mecanismes de senyalització i metabolisme de plantes en resposta a estrès per dèficit d’aigua, aproximacions multiòmiques per diagnòstic d’estrès ambiental en plantes i altres organismes i estudis genòmics per caracteritzar microbiomes ambientals.

Els ajuts Ramón y Cajal que concedeix el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades – Agencia Estatal de Investigación, tenen com a objectiu promoure la incorporació, en organismes de recerca, de personal investigador amb trajectòria destacada, per assolir competències i capacitats que els permetin establir-se dins del sistema espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació, recuperant especialment aquells que hagin desenvolupat activitats de recerca a l’estranger.

Parlem amb la Dra. Fàbregas d’aquest important ajut rebut, de la seva incorporació a IQS i de les seves línies de recerca.

Quina ha estat la teva trajectòria com a investigadora, fins a arribar a IQS?

Doncs he fet moltes coses! Vaig estudiar Bioquímica a la Universitat de Barcelona i vaig fer el màster en Biologia del Desenvolupament i Genètica. En paral·lel, vaig fer les pràctiques de la carrera i del màster al grup de la Dra. Ana Caño Delgado del CSIC, un grup d’especialistes en unes hormones esteroides vegetals, molt similars als nostres estrògens. Em va agradar tant que em vaig quedar a fer el doctorat en aquest grup, en l’àrea de les plantes, aquesta vegada al CRAG – Centre de Recerca en Agrigenòmica, on s’havia traslladat el grup, i en col·laboració amb la Universitat Wageningen dels Països Baixos, on vaig fer un parell d’estades. Realment, part de la meva carrera científica ha sigut exitosa gràcies a la Dra. Caño Delgado, una reconeguda genetista amb qui he treballat més de 10 anys i amb qui hem tingut sempre molt bona sinergia. Ella va ser la meva mentora, i jo vaig poder engegar diverses línies al seu grup, per exemple ajudant-la a implantar l’àrea de bioquímica en el seu grup de recerca.

Després de la tesi, em vaig quedar al grup de la Dra. Caño un parell d’anys més, en un projecte sobre les mateixes hormones esteroides, però ara en col·laboració amb una empresa per desenvolupar un projecte de transferència de tecnologia. Aquest tema em va atreure molt, em va aportar una experiència diferent – l’aplicació directa de la recerca bàsica i l’aportació del seu valor comercial –, i d’aquí va sorgir el meu interès per les plantes i les solucions a l’estrès per sequera. Tot aquest treball va ser la prova de concepte d’una recerca que, més tard, va permetre a la Dra. Caño Delgado aconseguir un projecte ERC Consolidator. És un camp molt i molt interessant i tota aquesta transferència s’ha traduït en un parell de patents i en la creació de la primera empresa sorgida del CRAG, Planet Biotech, que desenvolupa productes per protegir les collites de l’estrès ambiental provocat pel canvi climàtic.

“Al grup de la Dra. Caño va sorgir el meu interès per les plantes i les solucions a l’estrès per sequera”

Després d’aquesta etapa, vaig aconseguir una plaça postdoctoral a l’Institut Max Planck de Fisiologia Molecular de Plantes – MPIMP, per treballar amb el professor Dr. Alisdair Fernie, un dels més prestigiosos investigadors en l’àrea de metabolòmica aplicada a plantes. Aquí vaig estar tres anys (2017-2020), treballant en un projecte propi sobre metabolòmica aplicada a l’estrès en plantes per manca d’aigua, amb la planta model Arabidopsis. Aquest és un projecte que m’he endut amb mi: fer estudis de metabolòmica per estudiar els compostos que acumulen les plantes en situació de manca d’aigua, per tal d’identificar compostos candidats a protegir altres plantes en condicions similars.

“Al Max Planck vaig treballar l´àrea de metabolòmica aplicada a l’estrès en plantes”

Però volia tornar ‘a casa’ i vaig aplicar a diverses beques. El 2020, coincidint amb la pandèmia, em van concedir una beca Torres Quevedo, per treballar amb microbioma i eines de seqüenciació genòmica de bacteris en el món de la veterinària. Aquestes beques impliquen treballar amb una empresa, en aquest cas era Vetgenomics S.L., sortint de la recerca acadèmica bàsica, i desenvolupar noves tecnologies o línies d’investigació dins de la mateixa empresa. Així, aquí vaig posar a punt tècniques d’RNA-Seq i vaig aprendre a caracteritzar genomes i diferents microbiomes ambientals. Va ser una experiència molt diferent, fora de la meva zona de confort, però molt enriquidora i molt productiva. Vaig treballar aquí durant tres anys, mentre seguia aplicant per tal d’intentar aconseguir un ajut Ramón y Cajal.

Que finalment vas aconseguir el 2024. Què ha suposat per a tu aquest ajut?

Doncs l’oportunitat de no abandonar la meva recerca. L’ajut Torres Quevedo té l’objectiu d’incorporar els doctors a l’empresa privada, obrint-los la possibilitat d’estabilitzar-se com a investigadors en la mateixa empresa, però aquesta situació no era coincident amb el meu objectiu. La Ramón y Cajal, en canvi, em permet tornar a fer la meva pròpia recerca, el que més m’agrada, de la qual m’estava allunyant de mica en mica. La vaig aconseguir finalment! I era el moment de decidir on la duria a terme durant aquests cinc anys.

I per què vas triar IQS – URL?

Així que, en definitiva, el que em va acabar de decidir a venir a IQS va ser el mateix procés de les entrevistes, molt orgànic, i les sensacions que d’ell derivaven, així com la possibilitat de fer a la vegada recerca, docència i transferència de tecnologia. També va ser molt temptador disposar d’accés directe a instal·lacions molt potents que són clau per poder desenvolupar les meves àrees de recerca, com els equips d’espectrometria de masses de l’IQS-SCIEX Demo Lab.

Vaig fer diverses entrevistes en universitats i centres de recerca. El que em va fer triar IQS va ser l’energia que em transmetien les persones amb qui em vaig entrevistar, en comparació amb les altres opcions. I això que venir a la Universitat Ramon Llull, una universitat privada, per a mi era tot un repte! Però a les entrevistes acabava molt contenta i sentia que connectava amb el centre.

“Em vaig decidir per venir a IQS pel mateix procés d’entrevistes i pel fet de poder fer recerca, docència i transferència”

Una de les coses que més em va agradar va ser aquest fet de poder fer classes i investigar a la vegada, només ho vaig fer abans amb una plaça de professora associada de Genètica a la Universitat de Barcelona coincidint amb la beca Torres Quevedo. Aquella experiència em va agradar moltíssim, especialment per la relació amb els alumnes. Fent docència, ajudes als altres a anar endavant! És un vessant molt humà i relacional, que m’encanta.

“Fent docència, ajudes als altres a anar endavant, és un vessant molt humà i relacional”

Aquesta és una de les característiques que identifiquen IQS, els tres àmbits que cobreixen els seus investigadors.

Sí, i això a mi m’encanta! Poder fer activitats de docència, recerca i transferència de tecnologia ens dona molta potència com a investigadors i investigadores.

La transferència de tecnologia és molt important, essencial per poder fer arribar la nostra recerca a la societat. A altres universitats no existeix tant clarament com aquí a IQS, on els investigadors poden estar aclaparats de feina, però transmeten  una passió i un entusiasme enormes per la seva feina. I en altres centres de recerca i universitats que vaig explorar, la transferència tenia molt menys pes que a IQS.

“La transferència de tecnologia és essencial per fer arribar la nostra recerca a la societat”

Què esperes aconseguir, al final?

Un equilibri. A la meva vida professional, he fet recerca bàsica i transferència, alternant una i altra i movent-me des d’universitats a centres de recerca i a empreses. He fet moltes coses diferents, no ho vull perdre!

Quan vaig aconseguir la Ramón y Cajal, vaig pensar que no volia tornar enrere, i aquí a IQS espero poder compaginar totes tres àrees simultàniament: recerca, docència i transferència, i que això em permeti tirar endavant els meus projectes. Necessito equilibrar-les: fer docència i aconseguir una bona valoració per part dels alumnes, poder aconseguir finançament per fer la meva recerca, i poder transferir-la quan sigui el moment, sense que cap de les tres sigui predominant.

Finalment, quins són els teus projectes actuals?

Doncs m’agradaria quedar-me amb tot el bagatge que porto i obrir ara a IQS diverses línies de recerca. Primer de tot, demanaré un ajut en el Pla Estatal d’Investigació Científica, Tècnica i d’Innovació, i un altre de col·laboració amb empresa, comptant amb la participació també d’altres investigadors i investigadores del centre, així com de col·laboradors externs.

“M’agradaria quedar-me amb tot el bagatge que porto i obrir ara a IQS diverses línies de recerca”

I, com he dit, vull mantenir obertes les meves àrees d’expertesa, que són tres: la recerca bàsica en plantes i estrès ambiental per sequera; seguir amb els estudis de microbiomes ambientals, que és un tema molt transversal i que pot donar molt de joc a línies de recerca ja consolidades a IQS; i, finalment, en els temes de plantes i sequera, buscar col·laboracions amb empreses per mirar de transferir el coneixement, que és el que vaig fer just acabat del doctorat.