A IQS considerem que les patents són importants i que ens permeten posicionar-nos en determinats entorns industrials. Aporten valor al que fem i són una manera de transferir a la societat els resultats de la nostra activitat científica. Per aquest motiu, volem que cada sol·licitud de patent vagi acompanyada d’una estratègia per a la seva comercialització via llicència a una empresa o spin-off que faci viable la seva aplicació industrial.
El resultat de la recerca universitària és un nou coneixement científic que permet als experts ampliar i aprofundir en el saber d’una matèria. La difusió i comunicació d’aquest nou coneixement té lloc mitjançant la publicació d’articles científics en revistes rellevants i àmpliament conegudes en cada àmbit disciplinari o bé a través de congressos científics, etc. En qualsevol cas, l’autoria queda reflectida en els mitjans que s’utilitzen per a difondre els resultats científics obtinguts.
En altres ocasions, el resultat de la recerca condueix a un nou producte, una nova tecnologia, o a un nou procediment que té un interès més enllà de l’entorn científic i que és susceptible d’esdevenir una innovació industrial. En aquestes situacions, les patents i altres formes de protecció de la invenció són les vies per a descriure els resultats assolits així com fer-ne palesa la seva autoria. A més, les patents són documents legals que reconeixen la titularitat d’un actiu intangible com és una invenció. Aquest títol de propietat industrial i intel·lectual dóna el dret al seu propietari de poder explotar la invenció de forma única i exclusiva. El titular de la patent, també pot optar per la transferència de la tecnologia a un tercer mitjançant la concessió d’una llicència.
En el cas de les universitats, per exemple, la diversitat de les activitats de recerca pot conduir a múltiples formes per a donar a conèixer els resultats obtinguts i protegir-los quan es considera que poden tenir un cert interès a nivell d’aplicació industrial. Així doncs a més dels articles científics, la presentació en congressos o la sol·licitud de patents, també la redacció de tesis doctorals esdevenen formes de compartir aquest nou coneixement amb la comunitat científica i l’entorn industrial.
Si ens centrem en la sol·licitud de patents, podem considerar diversos escenaris. Per exemple, el primer cas que podem considerar té lloc quan fruit d’un projecte de recerca propi desenvolupat amb finançament intern es decideix presentar una sol·licitud de patent en la qual la titularitat serà del centre universitari i en la que constaran com a inventors els professos i investigadors que hi han participat. En segon lloc, també podem considerar les patents que sorgeixen de la col·laboració conjunta amb altres centres de recerca, hospitals o fundacions. El projecte de recerca té sentit perquè totes les parts contribueixen en el seu desenvolupament aportant el coneixement i l’experiència que li són propis. En aquests casos, la titularitat de la patent és compartida entre les entitats a les quals pertanyen els investigadors (inventors) i queda reflectida en un acord de cotitularitat que regula els compromisos, els deures i les obligacions de les parts. En els dos casos descrits, pot haver-hi la implicació d’un tercer, com pot ser l’entitat que subvenciona totalment o parcialment el projecte i que en determinades situacions demana poder ser-ne també cotitular.
Tant si la patent té un únic propietari o és de titularitat compartida, la voluntat és poder explotar o transferir la tecnologia a l’entorn industrial o empresarial per tal que pugui esdevenir una innovació i convertir-se en un nou producte o tecnologia o procediment en el mercat de tal manera que generi un resultat econòmic que permeti recuperar la inversió realitzada i obtenir un benefici que permeti obrir noves oportunitats per a nous projectes.
Quan el projecte de recerca que du a terme la universitat és un encàrrec contractat per una empresa que assumeix totalment el cost d’inversió i el risc propi de la recerca, pot actuar-se de diferents maneres. En situacions com aquesta, empresa i universitat pacten la propietat dels resultats que puguin obtenir-se i també els drets d’explotació. Sovint s’estableix que la titularitat i els drets d’explotació correspondran a l’empresa. A canvi, la universitat, pot esperar rebre una compensació econòmica puntual addicional per haver assolit la fita d’obtenir un resultat susceptible de ser explotat industrialment. En molt poques situacions es donen acords de cotitularitat de la invenció entre empresa i universitat. Només en territoris amb cultures innovadores i que aposten per l’emprenedoria s’accepta aquesta cotitularitat de la invenció i es pacta la cessió de drets d’explotació des de la universitat en favor de l’empresa, a canvi d’una compensació econòmica. En qualsevol cas, encara que la titularitat de la patent recaigui únicament en l’empresa, és pràctica comuna fer constar als professors universitaris o investigadors com a inventors en la patent. És la manera de reconèixer la seva autoria i contribució en la recerca i dels resultats obtinguts, i que així es pugui fer constar en el currículum professional.
Actualment ens trobem en situacions que requereixen una important dosi de sentit comú i de compromís. Per exemple, en els doctorats industrials que compten amb finançament d’origen públic. En aquests casos, empresa i universitat han d’arribar a un acord tenint en compte que ambdues parts aporten recursos, personal i coneixement científic i tecnològic. Tot i que sovint el projecte respon a una necessitat de l’empresa o deriva d’una idea seva, el resultat del projecte no és només un mèrit seu. El resultat és d’ambdues parts i per tant, per defecte cal considerar la cotitularitat d’aquests. Una altra cosa és establir com es durà a terme l’explotació d’aquests resultats i les condicions associades.
A IQS considerem que les patents són importants i que ens permeten posicionar-nos en determinats entorns industrials. Aporten valor al que fem i són una manera de transferir a la societat els resultats de la nostra activitat científica. Per aquest motiu, volem que cada sol·licitud de patent vagi acompanyada d’una estratègia per a la seva comercialització via llicència a una empresa o spin-off que faci viable la seva aplicació industrial.
En el marc del projecte FORTUT (EnFORTint les Unitats de Transferència) de la URL, des d’IQS hem pogut treballar en aquesta dimensió per a enfortir la relació entre empresa i universitat. Seguim identificant tecnologies desenvolupades internament amb potencial de ser innovacions industrials, les protegim i mirem com fer possible la seva transferència, principalment amb llicències a tercers.
El projecte FORTUT compta amb el cofinançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional, atorgat pel Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Recerca. Aquesta concessió s’emmarca dins la convocatòria d’ajuts per a la realització de projectes de les Unitats de valorització i transferència del coneixement de les universitats de Catalunya, adreçats a millorar sensiblement la interacció amb el sector productiu (resolució EMC/2970/2016, de 27 de desembre).
Dra. Núria Vallmitjana
Directora d’IQS Tech Transfer
