Amb gran expectació alumnes, professors, amics i familiars omplien de gom a gom la Sala Multimèdia de l’IQS per veure la presentació del llibre El crash del 2010. Toda la verdad sobre la crisis
- Hi haurà dos tipus d’empreses que sobreviuran a la crisi: les pimes que generin valor afegit més enllà de la productivitat i les multinacionals.
- 300 persones van omplir la Sala Multimèdia de l’IQS per escoltar les paraules del Dr. Santiago Niño Becerra sobre la crisi.
Barcelona, 22 de maig de 2009.- Amb gran expectació alumnes, professors, amics i familiars omplien de gom a gom la Sala Multimèdia de l’IQS per veure la presentació del llibre El crash del 2010. Toda la verdad sobre la crisis, del Dr. Santiago Niño Becerra a càrrec de José Luis Martín de Bes, president del Gremi d’Indústries de la Confecció de Barcelona.
El Dr. Enric Julià va ser l’encarregat d’obrir l’acte de presentació del llibre, mentre recordava que el Dr. Santiago Niño Becerra l’any 2006 ja preveia la, crisi però no s’atrevia a presentar els seus resultats, ja que aleshores l’economia creixia gràcies a la construcció. El Dr. Enric Julià va dirigir-se a l’autor amb un to simpàtic i amistós per comentar-li que era una mica pessimista i recomanar-li que veiés l’ampolla mig plena i no mig buida.
José Luis Martín de Bes explicava que el llibre del Dr. Santiago Niño Becerra té dues perspectives -l’empresarial i la universitària- i està dividit en dues parts molt diferenciades al llarg del llibre.
La primera part és un fil conductor de la nostra societat al llarg de la història fins arribar al crack del 29, un referent al llarg de tota la presentació del llibre. La segona part del llibre és el futur on ens diu que no creu que aquesta crisi duri tant ni sigui tant dura com el crack del 29, ja que la societat actual té elements diferenciadors que faran d’amortidors, com la protecció social.
José Luis Martín de Bes va destacar alguns punts del llibre que li havien cridat l’atenció com que a partir d’ara hi haurà un xoc entre la seguretat i la supervivència i que el futur serà per a les empreses petites o les multinacionals; entre altres. Finalment, va comentar que el llibre arribava a la conclusió que el que es transformaria més, a causa d’aquesta crisi, seria l’Estat.
Martín de Bes va acabar la seva exposició recurrent a una frase d’Albert Einstein: No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix. La crisi és la millor benedicció que pot succeir-li a persones i països, perquè la crisi porta progressos.
El Dr. Santiago Niño Becerra va començar el seu discurs fent grans elogis a John Kenneth Galbraith l’autor d’un dels millors estudis que s’han realitzat sobre el crack del 29. Tal com s’explica a la seva obra i reafirma Niño Becerra actualment estem en una situació de dejà vu que ens provoca tres preguntes.
La primera pregunta és: què està passant? El Dr. Santiago Niño Becerra explicava que s’ha acabat la manera de fer les coses com les fèiem fins ara. Hi ha un procés de desacceleració que passarà a ser una recessió i això provocarà un canvi sistemàtic en el sistema productiu.
La segona pregunta és: per què està passant? Tot això està passant perquè hi ha hagut un període d’evolució continuada que ha entrat en un període d’esgotament i ha causat una situació de col·lapse que ha acabat provocant una crisi de sistema com el 1929.
L’última pregunta és: cap a on apunta la tendència? No se sap, deia el Dr. Santiago Niño Becerra, i explicava que només sabem que serà molt dur, però tenim una diferència clau respecte al 1929: la protecció social.
El Dr. Santiago Niño Becerra va assenyalar nombroses vegades que no hi ha cap culpable d’aquesta crisi. El nostre objectiu sempre ha estat créixer. Això va causar el 1991 un esgotament del crèdit. Al cap d’un temps el 2000, com a conseqüència de l’11 de setembre, es va esgotar l’hipercrèdit. Advertia, així, que aquest mètode s’ha acabat i s’ha de canviar.
Al final de la presentació l’autor del llibre va contestar una sèrie de preguntes i així delimitava l’estat actual de l’economia amb diferents conceptes. A continuació en posem alguns dels més destacats:
Estat. L’Estat està en constant evolució, però té un problema molt gran i és que està sotmès a fronteres. Amb una economia globalitzada l’Estat té una funcionalitat molt més reduïda, al contrari de les grans corporacions que de mica en mica van adquirint més importància.
Bancs. L’Estat aguantarà els bancs i caixes perquè no caiguin.
Empreses. Hi haurà dos tipus d’empreses que sobreviuran: les pimes, que generin valor afegit més enllà de la productivitat, i les multinacionals que tenen capital per donar la volta al negoci i crear valor afegit. Les empreses que tindran problemes seran les que estiguin entre les dues.
Internet. Els avenços tecnològics actualment estan frenats, perquè hi ha un sistema de lleis que no els permet continuar. Amb època de crisi la biotecnologia, la tecnologia, internet…, seran necessaris per crear alguns llocs de treball i poder tirar endavant. El sistema de lleis no serà tan crític.
Deute. El deute que es generi ara s’haurà de pagar més endavant al llarg dels anys. Com a conseqüència creixerem a poc a poc, mentre anem pagant el deute que hem creat.
El Dr. Santiago Niño Becerra va acabar la seva exposició explicant que el deute que es genereria no es cobraria de forma directe a les persones ni als paissos ja que seria un deute globalitzat que s’aniria pagant a poc a poc i ho va sentenciar amb la frase: Algú alguna vegada en algun lloc acaba pagant sempre les coses