“La meva recerca se centra en l’impacte social, econòmic i ambiental de les decisions en àmbits energètics”

El Dr. Roberto Cantoni s’ha incorporat a la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià d’IQS, després d’haver rebut un dels prestigiosos ajuts Ramon y Cajal, que li permetran desenvolupar durant cinc anys els seus projectes en Justícia energètica i ambiental i en Ecologia política en el centre universitari. El Dr. Cantoni és, a més, membre de la junta directiva del Environmental Justice Atlas, la plataforma activa més gran que recull els casos d’injustícia ambiental a tot el món.

Parlem amb el Dr. Cantoni d’aquest important ajut rebut, de les seves àrees d’expertesa i de la seva incorporació com a professor i investigador a IQS.

Roberto, parla’ns de la teva trajectòria d’investigador i de les teves àrees d’expertesa.

La meva trajectòria és molt variada, soc un esperit molt inquiet. Vaig començar estudiant Físiques a la Universitat de Nàpols, però tenia moltes inquietuds. Vaig fer diversos màsters sobre Evolució del llenguatge, Comunicació de la Ciència i Periodisme científic i Història, Filosofia i Sociologia de la Ciència. Vaig fer el doctorat en Història de la Ciència i la Tecnologia, a la Universitat de Manchester. La tesi versava sobre el paper de les tecnologies d’exploració geofísica per aconseguir petroli i gas a l’època de la guerra freda, on vaig aprofundir en com les tecnologies més avançades permetien aconseguir els recursos dels territoris, condicionant les polítiques.

Li vaig agafar el gust al tema de les energies i vaig fer diferents postdocs, sempre des d’enfocaments sociològics, sobre recursos energètics com el shale gas – gas esquisto, petroli, energia nuclear i, finalment, vaig arribar a les energies renovables. Vaig estar treballant durant gairebé dos anys en el Projecte CIREG sobre integració de tecnologies renovables a països de l’Àfrica Occidental, al Centre de Recerca sobre Desenvolupament (ZEF, Universitat de Bonn). El 2019 vaig aconseguir una beca Marie Curie per a un projecte a l’Institut d’Història de la Ciència de la UAB referent a una metodologia sòciohistòrica sobre els moviments de protesta antinuclear a Itàlia els anys 60-80, però vaig haver de renunciar per dificultats d’accés als arxius, en coincidir amb la pandèmia de la Covid-19. Vaig fer un altre postdoc a la SPRU (Universitat de Sussex) sobre Descarbonització i Transició justa en certes àrees d’Europa (Alemanya, Estònia, Polònia i Grècia) dependents de carbó, mines i plantes tèrmiques, i la implementació de la transició energètica en aquestes regions (Projecte CINTRAN).

Vaig aconseguir una beca Beatriu de Pinós per treballar a l’ICTA – Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals de la UAB, amb el grup de Justícia Ambiental del Dr. Joan Martínez Alier, un dels fundadors de l’Economia ecològica, amb una temàtica molt relacionada amb el que havia fet prèviament a Àfrica. Aquí, vaig treballar al Sàhara Occidental i a la Guyana francesa, al costat del Brasil, dues regions molt interessants per les disputes territorials, entrellaçades amb el discurs sobre el ‘creixement verd’: al Sàhara Occidental, Marroc està construint plantes d’energies renovables per legitimar econòmicament, i d’alguna manera, la seva ocupació; i a la Guyana francesa s’estan construint plantes solars, per decisió d’un govern extern situat a milers de km, que no té en compte l’afectació d’aquestes decisions en les comunitats locals, ocasionant grans protestes per la construcció de plantes solars que destruiran una zona de la comunitat indígena.

Per tant, el teu camp de recerca actual, amb aquest ajut Ramón y Cajal, és la Justícia ambiental i energètica?

Sí, finalment centro la meva recerca en l’impacte social, econòmic i ambiental de les decisions que es prenen en els àmbits energètics. En algunes localitats d’Àfrica s’estan creant abocadors de desfetes electròniques, procedents d’Europa i Amèrica, perquè som molt poc conscients de l’abast i les conseqüències del desenvolupament tecnològic.

“Som molt poc conscients de l’abast i les conseqüències del desenvolupament tecnològic”

Ara, estic acabant de publicar els resultats de la recerca a la Guyana, del projecte CINTRAN i l’impacte del tancament de les mines de carbó en alguns punts d’Europa: la transició energètica i ecològica en aquests punts pot generar atur massiu i, en termes polítics, es pot convertir en tendència a vot cap a partits populistes, amb narratives molt simplistes que políticament funcionen. Això és en el que estic treballant ara mateix.

Què ha representat per a tu rebre l’ajut Ramón y Cajal?

Estabilitat, per fi! Per a mi és molt important haver-la aconseguit. La Ramón y Cajal és una beca per cinc anys, i he de dir que me la van concedir el primer any de sol·licitud, cosa no gaire habitual i que no m’esperava.

Per què vas escollir IQS-URL per dur-la a terme?

Doncs per diversos motius. A l’ICTA no podien acollir-me com a investigador Ramón y Cajal, per temes relatius a l’institut. Vaig tenir més ofertes, però volia quedar-me a Barcelona.

A l’entrevista que vaig fer a IQS van valorar molt que les meves recerques estiguessin a cavall entre les dues facultats, School of Engineering i School of Management, era un punt molt positiu perquè obria la porta a col·laboracions molt interessants entre ambdues escoles. A més, feia massa anys que em passejava per aquí i per allà, amb molts treballs en remot. El Dr. Flavio Comim em va transmetre la política de treball presencial i de col·laboració propera a IQS, i això és el que realment necessito.

“La meva àrea d’expertesa obre la porta a col·laboracions entre les dues facultats d’IQS”

Una altra cosa que em va fer decantar per IQS va ser la possibilitat d’impartir docència, que no havia pogut fer en profunditat encara, i poder transmetre els meus coneixements i experiència als professionals del futur.

“A IQS puc transmetre els meus coneixements i experiència als professionals del futur”

Finalment, què esperes aconseguir en aquests anys de recerca?

Cinc anys és molt de temps. Com ja he dit, m’agradaria aconseguir estabilitat laboral, personal i també científica, col·laborant amb altres investigadors d’IQS.

M’agradaria poder crear el meu propi Grup de Justícia Ambiental, perquè en realitat no es tracta d’un concepte genèric, com pot semblar a primera vista, hi ha infinites interrelacions. Cada grup social té la seva idea de ‘justícia’ i ‘ambient’ i hem d’estudiar l’impacte de, per exemple, una idea generada a Europa i implantada a Bolívia, i si tindrà valor en la societat que la implementi. Els criteris de justícia no tenen per què coincidir per igual a tot arreu, i això fa que moltes vegades els projectes fracassin.

“Moltes vegades els projectes fracassen per diferents criteris de justícia”

M’agradaria poder estudiar els marcs de justícia vigents en països concrets i com facilitar la visió comuna dels criteris de justícia a aplicar en la construcció de projectes. I això té tant una importància teòrica, en termes de diferenciar les diverses idees de justícia existents, com d’aplicació pràctica que pugui permeti oferir una base d’entesa mútua.

Beques Ramón y Cajal

Les ajudes Ramón y Cajal, que concedeix el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats – Agència Estatal d’Investigació, tenen com a objectiu promoure la incorporació, a organismes de recerca, de personal investigador amb trajectòria destacada, per tal d’aconseguir competències i capacitats que els permetin establir-se dins del sistema espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació, recuperant especialment aquells que hagin desenvolupat activitats de recerca a l’estranger.