Lluís Salvadó recalca a IQS el compromís del Port de Barcelona amb la sostenibilitat
“Barcelona és un dels pocs llocs d’Europa que compta amb una instal·lació portuària connectada amb altres 200 ports internacionals. Una instal·lació situada al costat d’un aeroport, connectat al seu torn amb infinitat d’aeroports de tot el món, a més d’una gran zona logística (…). Port de Barcelona compta també amb una connexió ferroviària d’ample europeu”. Així va resumir la importància estratègica del Port de Barcelona el seu actual president, Lluís Salvadó, en una conferència organitzada per IQS Fundació Empreses el passat 4 de juny.
Sota el títol ‘Port de Barcelona: Horitzó 2030’, Salvadó va presentar la visió estratègica de la instal·lació i els diferents projectes actualment en marxa i enfocats a superar els reptes de descarbonització, competitivitat, integració ciutat-port i innovació. Quatre eixos clau de la imparable transformació destinada a posicionar el Port de Barcelona com a líder en sostenibilitat i eficiència d’aquí a 2030.
Sostenibilitat, compromís ineludible
En la seva intervenció, Salvadó va subratllar que un dels principals reptes del Port de Barcelona és la descarbonització. “La nostra meta és convertir-nos en un port neutre en carboni per a 2050, amb fites importants ja aconseguides per a 2030”, va afegir. En aquest compromís amb la reducció d’emissions de carboni, el president va destacar iniciatives com l’electrificació de molls, l’adopció de combustibles alternatius i la implementació de tecnologies avançades d’eficiència energètica.
En aquest sentit, al juliol d’enguany es posarà en funcionament el primer Onshore Power Supply (OPS) del Mediterrani en la terminal BEST, que permetrà als vaixells de contenidors connectar-se a la xarxa elèctrica del port, reduint significativament les emissions de carboni. Serà el tret de sortida d’un ambiciós procés que passa per la creació d’una subestació elèctrica pròpia capaç de proveir tots els molls. I per a fer-ho possible, ja s’està desplegant una xarxa enorme de plaques fotovoltaiques de sostre que convertiran el port de Barcelona en un dels primers operadors fotovoltaics de tota Europa.
Però el gran repte del transport marítim és substituir els combustibles actuals per uns altres descarbonizats. L’aposta de les grans navilieres és el metanol verd, però, mentre aquesta solució es fa efectiva, la instal·lació portuària treballa en la introducció com a transició del gas natural liquat (GNL).
En el marc d’aquest camí cap a la sostenibilitat, Salvadó va destacar la reordenació de les terminals de creuers, una mesura que té com a objectiu atreure a un segment turístic exclusiu sense augmentar el trànsit de passatgers. A aquest efecte respon el tancament de les terminals Nord i Sud del WTC més pròximes a la ciutat i la consegüent entrada en servei de dues terminals en el moll Adossat. “L’alliberament d’aquests espais implica la construcció de noves terminals d’alt standing, molt més modernes, similars a les que es veuen a Miami”, va explicar. D’aquesta manera, la nova Terminal G, prevista per a 2027, es posicionarà com una de les més atractives d’Europa, orientada cap a un turisme de major valor afegit, reduint així el nombre de creueristes “de pas” i contribuint a un model turístic més responsable, sostenible i exclusiu.
Competitivitat logística
Però els creuers són només una part molt petita de l’activitat que es mou en les 1.100 hectàrees del Port de Barcelona i en la qual es concentren unes 500 empreses i prop de 40.000 treballadors. L’activitat central es concentra en les seves dues terminals de contenidors, que mouen al voltant de 4 milions de contenidors i ho converteixen en el quart port del Mediterrani. Per això, la modernització d’infraestructures, la millora de la connectivitat intermodal i l’expansió de serveis logístics són fonamentals per a afermar el lideratge del Port de Barcelona al Mediterrani.
El sector marítim en els últims 20 anys ha tendit al gigantisme. Així, l’any 2000, els vaixells transportaven 10.000 contenidors i ara en transporten 24.000. “Són embarcacions més grans i eficients, però això significa que hem d’adaptar urgentment el Port per a navilis més grans. I això cal fer-ho abans de 2030, amb la transformació del moll Prat i el moll Catalunya”, va argumentar Salvadó.
Barcelona és també l’únic port de la península connectat a la xarxa ferroviària europea amb dos amples de via (entárdar VIC i ibèric). La col·laboració entre l’Estat i la Generalitat ha desbloquejat noves connexions ferroviàries essencials per a dimensionar l’activitat logística del port. Salvadó va destacar que actualment el 15% dels contenidors es transporten per tren, una xifra que esperen duplicar per a 2030 gràcies als nous accessos ferroviaris. Aquest projecte, finançat amb 800 milions d’euros de l’Estat i 200 milions aportats pel port, és crucial per a reduir la dependència del transport per carretera i millorar l’eficiència logística.
Integració urbana i innovació
El pla estratègic també inclou una major integració del port amb la ciutat, creant un entorn més accessible i atractiu. Traslladades les terminals de creuers al moll adossat, la idea és acabar d’urbanitzar aquest espai alliberat i que Les Rambles acabin en el moll a través d’una passarel·la. Les obres per a tenir a punt tota la infraestructura per a la celebració de la Copa Amèrica són només una primera fase en aquest sentit. Després de la competició, s’acabarà de reurbanitzar el moll de Pescadors perquè la ciutadania pugui arribar a la Torre del Rellotge amb una passarel·la. L’esplanada en la qual havia d’anar l’Hermitage es destinarà al mateix ús cultural previst i es convertirà el Port Vell en un espai d’oferta gastronòmica, entre altres iniciatives. I tot quedarà connectat amb el bus nàutic.
“Volem que un dels vectors d’identificació del Port de Barcelona sigui la innovació”, va subratllar Salvadó com a quart pilar ineludible de la gran transformació. Per això, Port de Barcelona aposta pels espais d’innovació tecnològica, com el de la fundació Norrsken, amb unes 260 start ups; el TECH Barcelona, situat en el Port Vell i que acull altres 150 start ups, i l’entorn WTC i els Tinglados de Sant Bertran, també convertit en un espai per a empreses tecnològiques. El president va recordar que, actualment s’està desenvolupant el projecte BlueTechPort que, amb una inversió de 50 milions d’euros, convertirà els Tinglados de Sant Bertran en el principal centre d’economia blava en l’àmbit europeu.
En resum, un projecte estratègic que permetrà posicionar el Port de Barcelona no sols com un hub logístic de referència, sinó com un model de sostenibilitat i integració urbana. Però, amb quin finançament? “Sortim d’una etapa de planificació en la qual hi ha hagut poca obra perquè s’estaven preparant els projectes. Això ens ha permès fer caixa per a afrontar els 300 milions que invertirem en els pròxims dos anys amb recursos propis. Creiem que bona part de les necessitats fins a 2032 les podrem finançar amb els beneficis generats”, va explicar Salvadó.