Professor de Bioprocessos i Biotecnologia d’IQS School of Engineering
 |
| Professor de Bioprocessos i Biotecnologia d’IQS School of Engineering |
1. El que més t’agrada de la teva feina…
Hi ha molts factors que fan la nostra feina molt interessant i engrescadora, tot i l’exigència i a vegades la duresa a la qual ens sotmet… La frescor i el contacte directe amb la joventut, els nous reptes tecnològics i científics que sorgeixen i sobretot el fet de poder imaginar solucions a aquests nous reptes.
2. A què t’agradaria dedicar més temps?
Encara que sembli “conya”, a no fer RES! Sovint anem amunt i avall, sempre actius i fent coses, i tinc la sensació de no parar mai quiet… M’agradaria ser capaç de poder frenar el ritme, no fer res, i dedicar-me a observar: l’entorn, el que passa, la gent, a mi mateix i sobretot dins meu… Prendre més consciència del jo dins del tot. M’agradaria parar una mica la vida més autòmat o robòtica i sentir-me més conscient i present. Sóc de l’opinió que aprendríem moltes coses molt interessants…
3. De què et sents més orgullós?
L’orgull és una paraula perillosa, que pot fer bé o mal, i no acostuma a ser gaire present en el meu vocabulari. En canvi, em fa sentir content, em fa feliç i m’alegren moltes coses… Des de veure el progrés d’un alumne/a que s’esforça i assoleix el seu objectiu, a haver-me acomiadat d’un alumne/a per donar-li la benvinguda com a amic, com haver-me aixecat cada vegada que la vida et posa a prova… i naturalment la meva família i amics!
També haver-me equivocat, ser-ne conscient i haver acceptat les conseqüències del meu error.
4. El valor que més aprecies a les persones …
Potser no són ben bé valors, però el que més aprecio de les persones és la confiança i l’amor. Es podrien fer grans coses si en la humanitat hi sobreeixís la confiança i l’amor (ara m’ha sortit el hippy que porto dins…)
5. Un lloc per perdre’t ….
Potser és millor no perdre’s sinó trobar i descobrir… Hi ha infinitat de llocs molt bonics, normalment sense aglomeracions ni estres, i amb molta presència natural. He tingut la sort de descobrir molts llocs extraordinaris, des del Pirineu, a la Mediterrània, o el sud-est asiàtic… i els millors són aquells encara per descobrir.
6. Un somni per complir…
M’encantaria agafar-me un any sabàtic per fer la “volta al món” amb la meva companya de viatge i els meus fills (quan encarin l’adolescència). Anar a conèixer, aprendre i conviure amb diferents societats i de diferents realitats. Motxilla a l’esquena amb les quatre coses necessàries i poc més!. Un viatge a cor obert, per fer-nos conscients del què som i del què fem, i de la realitat d’aquest planeta i de la humanitat.
De manera més individual i mundana m’encantaria assistir en directe a un mundial de rugbi, i que guanyés Escòcia o Irlanda.
7. Què et queda per aprendre?
Buff!! No hi ha final! L’aprenentatge no el considero com una fita, una cosa assolible. Sóc de l’opinió que és més aviat una actitud davant de la vida… Aprens diàriament, sobretot de les persones que t’envolten (companys, amics, pares, fills…) i de les experiències vitals. El camí és llarg, i si camines amb els ulls ben oberts, hi ha infinitat de coses per aprendre. Tot plegat et fa acumular coneixement, que a la vegada no té fi!