El segon acte de celebració del 25è aniversari dels estudis d’Enginyeria Industrial a IQS es va convertir en una oportunitat per reflexionar sobre el paper decisiu que hauran d’assumir els enginyers en un sector energètic sotmès a tensions geopolítiques, avenços tecnològics accelerats i una escassetat creixent de talent tècnic. L’acte va reunir persones directives del sector, professorat i alumni en una jornada que va combinar un col·loqui inicial i una taula rodona marcada per l’anàlisi crítica i la mirada de futur.
L'enginyeria industrial reivindica el seu paper estratègic davant dels reptes energètics
Geopolítica i energia: un binomi determinant
La trobada va començar amb un col·loqui entre Francisco Reynés, president i conseller delegat de Naturgy, i el Dr. Pere Palacín, catedràtic de Tecnologia Elèctrica d’IQS. La conversa va posar de manifest que la geopolítica s’ha convertit en el factor més influent per a la indústria energètica. Reynés va subratllar que la disponibilitat de matèries primeres necessàries per a la generació i transició energètica, des del gas fins als materials essencials per a tecnologies renovables, depèn de territoris sotmesos a tensions polítiques, cosa que introdueix un risc estratègic que condiciona qualsevol planificació empresarial.
L’executiu va defensar que la transició energètica només serà viable si se sosté sobre tres pilars inseparables: sostenibilitat ambiental, seguretat de subministrament i preus raonables per a consumidors i empreses. A parer seu, la combinació d’ambició climàtica i realisme tecnològic és indispensable per evitar col·lapses a la xarxa, retards en projectes i decisions que no tinguin en compte les limitacions materials o territorials.
Una taula rodona amb veus del sector i la nova generació
Després del col·loqui, l’acte va continuar amb una taula rodona moderada pel mateix Palacín i formada per perfils que representen diferents etapes de la trajectòria professional d’un enginyer industrial: Rafael Ruiz Cabrero, CEO d’ADYMUS Sustainable Energy; Miguel Ángel Artiel Morillo, director tècnic de Morillo Energy Rent; Fernando Lara Hoces, gerent a l’Àrea Editorial del Grup Planeta; i Enric Insausti Franquès, estudiant i delegat de tercer curs del Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials de l’IQS.
Un dels temes més debatuts va ser l’escassetat creixent d’enginyers i personal tècnic qualificat. Els ponents van alertar que moltes empreses tenen dificultats per cobrir posicions estratègiques, cosa que retarda instal·lacions, frena inversions i limita la capacitat d’expansió del sector. Aquesta carència afecta especialment àrees com l’electrotècnia, on la demanda supera àmpliament l’oferta de professionals.
Ruiz Cabrero i Artiel van explicar que aquesta manca de talent ja està creant colls d’ampolla en projectes de renovables, xarxes elèctriques i infraestructures temporals, mentre que Lara va aportar la visió d’una indústria que competeix amb sectors considerats més atractius per a les noves generacions. La conseqüència, van coincidir, és un país menys competitiu i menys preparat per afrontar la transició energètica.
La taula també va reflexionar sobre el paper de la universitat en la formació dels futurs enginyers. Van assenyalar que l’enginyeria industrial ha de preparar no només per resoldre problemes tècnics, sinó també per gestionar equips, entendre el negoci i prendre decisions en situacions d’incertesa.
Reynés, en una intervenció posterior, va recordar que l’èxit professional depèn tant de la capacitat tècnica com de l’actitud: voluntat d’aprendre, constància i resiliència. Va subratllar que l’enginyeria “només funciona quan s’abracen l’aprenentatge permanent”.
La taula va dedicar part del debat a explorar tecnologies emergents que podrien transformar el sector. Es van esmentar les micoretxes, els sistemes de generació distribuïda, l’hidrogen verd i els avenços en fusió nuclear. Els ponents van coincidir que, tot i que representen línies d’innovació prometedores, moltes d’aquestes tecnologies encara estan lluny de disposar d’una escala industrial capaç de sostenir la demanda futura. La clau, van concloure, és acompanyar la innovació amb inversions estables, regulacions clares i una mirada de llarg termini.
Un sector que exigeix més professionals… i ofereix més futur
L’acte va culminar amb una crida directa als estudiants presents. Tant els professionals com el professorat van destacar que el sector energètic continuarà sent un pilar essencial de l’economia i que els enginyers industrials tindran un paper central en la seva transformació. Lluny de ser un camp en retrocés, l’energia es presenta com una de les àrees amb més potencial de creixement, innovació i estabilitat laboral.
La jornada va deixar un missatge inequívoc: Espanya necessita més enginyers, més ben formats i amb capacitat per comprendre la complexitat tècnica, econòmica i geopolítica del món. L’enginyeria industrial, en aquest context, es reafirma com una professió indispensable per afrontar els grans reptes del segle XXI.