Els dictàmens pericials són una forma de transferència de coneixement de l’entorn universitari que es posa a disposició de la societat. El benefici és mutu, mentre que el client obté una avaluació objectiva d’un expert, el professor segueix prenent consciència del que succeeix en el seu entorn industrial i aprenent dia a dia.
La realització d'informes o dictàmens pericials és una de les activitats que IQS Tech Transfer ofereix als seus clients. En aquest tipus de serveis, un perit expert en una determinada matèria elabora un document d'avaluació dels fets ocorreguts en un sinistre i dels danys ocasionats o de valoració de les possibles irregularitats que presenten alguns productes en termes de qualitat i compliment de normatives tècniques.
El procediment habitual que seguim en aquest tipus de situacions es descriu a continuació.
En primer lloc, es concreta una reunió inicial entre el client i l'expert tècnic per conèixer l'exposició inicial dels fets, l'abast i els possibles arguments a tenir en compte en el posterior estudi.
A continuació, s'elabora l'oferta tècnica i econòmica per a l'execució del treball incloent els honoraris del professor així com dels costos associats a la realització d'anàlisis, visites a les instal·lacions, treball de dades i reunions.
Després de l'acceptació per part del client, s'inicien els treballs obtenint la màxima informació possible. Com més dades es faciliti al perit més clara tindrà la veritat del fet. Qualsevol omissió de dades o proves juga en contra i resta valor al dictamen que realitza l'expert.
IQS garanteix la màxima imparcialitat i objectivitat per part dels seus experts. No obstant això, hem de tenir en compte que cada tècnic realitza els informes pericials segons els seus coneixements i experiència. De manera que no tots els informes pericials són iguals. En un informe pericial l'expert es limita a exposar i argumentar però sense donar una valoració professional ni una opinió al respecte. Per la seva banda, un dictamen inclou a més l'opinió de l'expert i detalla recomanacions sobre accions a prendre. El contingut estàndard d'un informe inclou una descripció dels antecedents, l'objecte a ser avaluat, la realització de la inspecció ocular, la presa de mostres o recollida de dades, la descripció dels danys, les anàlisis o càlculs realitzats i les possibles causes . El dictamen es completa amb una opinió de l'expert.
A la reunió final, l'expert lliura l'informe o dictamen al client i respon a les seves qüestions. Amb aquesta informació, el client decideix si és millor negociar un acord amb l'altra part o bé presentar el dictamen pericial davant del jutge. En aquesta segona opció, molt possiblement cada part aporti els seus informes pericials que són analitzats i confrontats pel jutge per intentar emetre un veredicte.
Anys més tard, quan el pèrit rep la citació judicial per fax, es posa en marxa l'etapa final en la qual és necessària una preparació prèvia amb el client i els seus advocats per conèixer amb detall el context global del cas i enfocar la defensa dels arguments aportats en el dictamen.
Durant el judici, l'expert ha d'exposar la situació i el seu punt de vista mitjançant respostes a les preguntes que, de vegades difícils, formulen els diferents agents participants (acusació, defensa, fiscalia i jutge).
Finalment, només cal esperar el veredicte del jutge, que en general té lloc unes setmanes després i es comunica a les parts. Sovint, aquesta comunicació arriba als experts a través del client.
Què pot anar malament?
No sempre aquest tipus de treballs flueix amb la dinàmica anteriorment establerta i és llavors quan sorgeixen alguns dels problemes que es detallen tot seguit.
De vegades el client no és transparent i no proporciona una informació completa. No indica que es tracta d'un conflicte, ni alerta que pugui derivar en un procés judicial. Ni tan sols demana un "informe o dictamen pericial", sinó que sol·licita una anàlisi comparativa de les característiques tècniques de dues mostres o sol·licita assessorament davant d'una situació determinada sense massa detalls. Això és un error. Si no hi ha confiança mútua, poc podrem fer perquè el dictamen sigui complet, imparcial i objectiu.
Posteriorment, per sorpresa, el professor rep una citació judicial que no sempre conté la informació suficient per poder relacionar el fet amb algun informe realitzat fa molt de temps. Recordem que en l'entorn judicial es treballa sovint en diferents ordres de magnitud de temps. Es pot donar el cas, que transcorregut tant de temps, en els nostres arxius històrics no es conservi aquesta documentació.
Si tot i així, aconseguim identificar "el cas" i recuperar la documentació relativa, el següent pas és intentar posar-nos de nou en contacte amb el client. Intent que en ocasions es veu frustrat. Sense preparació prèvia, sense honoraris establerts i amb la possible multa per infracció en cas de no presentar-se, el professor ajusta la seva agenda, les seves classes, exàmens i viatges per a acudir a la cita al jutjat que correspongui en el dia i hora assenyalats. La possibilitat que es pugui dur a terme una bona defensa s'esvaeix i els resultats difícilment seran els desitjats.
En conclusió, els dictàmens pericials són una forma de transferència de coneixement de l'entorn universitari que es posa a disposició de la societat. El benefici és mutu, mentre que el client obté una avaluació objectiva d'un expert, el professor segueix prenent consciència del que succeeix en el seu entorn industrial i aprenent dia a dia. Sens dubte, aquesta col·laboració és bona per a la societat.
Dra. Núria Vallmitjana
Directora d'IQS Tech Transfer