IQS School of Management, en col·laboració amb Casa Àsia, van organitzar una taula rodona per a analitzar els reptes de l’economia xinesa i com pretén llevar-se l’etiqueta de potència industrial i liderar els serveis i el sector terciari.
IQS School of Management, en col·laboració amb Casa Àsia, van organitzar una taula rodona per a analitzar els reptes de l'economia xinesa i com pretén llevar-se l'etiqueta de potència industrial i liderar els serveis i el sector terciari.
La taula rodona es va dur a terme en el marc del 1st Workshop on the Chinese Development Model, liderat per IQS, amb la voluntat d'organitzar més edicions i convertir-se en referent internacional en la temàtica. El workshop ha comptat amb 4 sessions plenàries, protagonitzades per 3 Keynote Speakers, i 22 ponències sobre diversos temes en relació amb l'economia xinesa. Un esdeveniment amb dimensions internacionals, 85% dels participants amb perfils internacionals, que va comptar amb l'assistència del Cònsol General de la Xina a Barcelona, el vicecònsol de la Xina, el director de Programes Econòmics de Casa Àsia, el coordinador de Programes Econòmics i Cooperació de Casa Àsia, i el president de l'Associació Econòmica Xinesa a Europa i el Regne Unit.
Jack W. Hou, professor d'Economia a la Universitat de Califòrnia i un dels acadèmics intervinents a la taula rodona, va reflexionar sobre el sistema educatiu xinès i va considerar que els joves educats en el gegant asiàtic tendeixen a mancar de la capacitat creativa necessària per a crear projectes empresarials innovadors.
“L'educació a la Xina és molt diferent, la innovació no s'ensenya als nens des de petits, però sí la productivitat. Necessitem coses diferents, hi ha grans empreses com Alibaba o TikTok que realment no han inventat res, sinó que han millorat altres formats. Quan som petits ens ensenyen a obeir al nostre pare i més tard als nostres professors. Cal canviar això, hem de pensar per nosaltres mateixos per a ser imaginatius i creatius, i actuar contra el que s'estableix per a crear coses noves”, va dir el professor Hou.
Extrema competitivitat entre alumnes
A la taula rodona també van intervenir la professora Barbara Fraumeni, de la Universitat Central de Finances i Economia de la Xina, i Tony Fang, professor de la Universitat Memorial de Newfoundland.
La professora Fraumeni va voler destacar quant competitiva que és l'educació a la Xina i el difícil que resulta destacar entre milions de persones que busquen el mateix objectiu: “El nivell de l'educació és realment alt. Crec que és necessari que els alumnes s'enfoquin en els estudis. Molts han de treballar i els és impossible compatibilitzar-ho tot tenint en compte que hi ha una competència molt gran per a aconseguir els millors llocs de treball en un futur”, va comentar.
El professor Hou va assenyalar un problema de base en el sistema educatiu, que és la falta de vocació que tenen molts estudiants, i que en la seva opinió s'hauria de revertir: “la Xina no inverteix en estudis vocacionals, en les escoles superiors tècniques, ni en educació vocacional tecnològica. És un problema cultural, som molt tradicionals i no apostem per la vocació. Allà no existeix un ‘vocational college’ en el qual et pots especialitzar i triar el que vols fer; tot és massa ràpid”, va dir. En aquesta línia, el professor Tony Fang creu que és molt important que els joves xinesos marxin a altres països a aprendre nous mètodes diferents als de la Xina: “El govern ha optat per formar als seus estudiants en altres països. Malgrat això, hi ha molts que no tornen, alguns acaben treballant en Silicon Valley o en universitats prestigioses de tot el planeta. Ara les empreses locals comencen a captar el talent d'altres països, però la idea principal era la que els seus estudiants millorin a l'estranger i tornin. Per això l'educació és una inversió”, va apuntar.
La Xina com a potència digital en construcció
El professor Fang va destacar que prop de 900 milions de persones usen internet en el gegant asiàtic, per la qual cosa no es pot ignorar la importància d'aquest mitjà com a catalitzador empresarial i de generació de riquesa.
Els professors Hou i Fang van parlar de l'empresa Alibaba com a exemple de companyia xinesa que s'ha sabut adaptar als nous temps i ha incorporat la tecnologia per a convertir-se en una de les entitats més importants del planeta en el mercat de les compres online. Malgrat això, el professor Hou va destacar que Alibaba és un dels exemples més clars que les empreses xineses havien de ser innovadores, ja que va considerar que els seus creadors no havien inventat res nou, sinó que havien adaptat un model de negoci que ja havia funcionat a Occident.
Tony Fang, per part seva, es va mostrar una mica en desacord amb aquesta afirmació i va considerar que a la Xina hi ha grans empreses i professionals molt capacitats per a fer el següent pas que l'economia xinesa ha de donar. Fins i tot va parlar sobre la comunitat xinesa fora del gegant asiàtic: “Són persones amb èxit, que són capaces de col·laborar entre ells per a aconseguir que els seus negocis funcionin bé a tot el món”, va comentar Fang.