Com en edicions anteriors, la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià IQS, sota la batuta de José Sols i Albert Florensa, amb Francesc Martori com a secretari, va reunir un nombre important de persones que treballen a IQS que van participar activament en el XII Simposi IQS al voltant de les dimensions de la crisi, en una excel·lent ocasió per reflexionar junts sobre un tema urgent. Atès que aquest fenomen s’aborda generalment en els seus vessants financer, social i laboral, en aquest cas es va oferir un enfocament complementari, que va vertebrar la idea central de la trobada: l’Anàlisi antropològica de la crisi econòmica. Una anàlisi en dos temps: passat i futur.
Barcelona, 10 de gener de 2011.- Com en edicions anteriors, la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià IQS, sota la batuta de José Sols i Albert Florensa, amb Francesc Martori com a secretari, va reunir un nombre important de persones que treballen a IQS que van participar activament en el XII Simposi IQS al voltant de les dimensions de la crisi, en una excel·lent ocasió per reflexionar junts sobre un tema urgent. Atès que aquest fenomen s’aborda generalment en els seus vessants financer, social i laboral, en aquest cas es va oferir un enfocament complementari, que va vertebrar la idea central de la trobada: l’Anàlisi antropològica de la crisi econòmica. Una anàlisi en dos temps: passat i futur.
Per a la "mirada al passat" i "el model de societat que ha entrat en crisi", es va comptar amb la intervenció d’Albert Florensa (IQS), que acaba de publicar La vida humana en el medi tècnic (presentació a l’Ateneu Barcelonès el dimarts dia 11 a les 19:30 h) que va aprofundir en "El problema de la imprevisibilitat en el desenvolupament tecnocientífic". En canvi, el professor suís Mathias Nebel-membre del grup LACS (Laboratori d’Anàlisi i Crítica Social, de la pròpia Càtedra d’Ètica IQS)- era l’encarregat de delimitar el mateix problema en el camp de l’economia. Tots dos van examinar les importants limitacions de tals previsions davant les condicions actuals, intrínseques i extrínseques, de l’evolució tecnocientífica i econòmica, i van diagnosticar la gran dificultat per fer previsions de futur. Aquestes condicions impedeixen un saber amb capacitat de preveure davant el gegantisme de les nostres accions, l’efecte d’aquestes, l’acceleració dels canvis i el condicionament que suposen les "prediccions"que es realitzen perquè es compleixin. Des d’aquestes perspectives van abordar les complexes equacions en el temps entre saber i poder.
Per esbossar una "Mirada al futur: després de la crisi, cap a un nou model de societat", es va comptar amb Jordi Pigem, autor del llibre, Bona crisi, qui va partir de la constatació que ha canviat radicalment la percepció generalitzada de grans referents intocables com les institucions financeres, la tecnociència i la política. D’altra banda, va constatar que s’han visualitzat els límits del creixement il·limitat. S’ha dit que "només un boig o un economista segueix creient en el creixement il·limitat". Per això va intentar un recorregut pels límits ecològics establerts per vint-i-nou científics que van intentar establir nou paràmetres, la transgressió dels quals suposaria una catàstrofe sense precedents i irreversible. Va recordar el sarcasme de Robert Kennedy, que va asseverar ha afirmat que el PIB no considera elements fonamentals per a la construcció de la felicitat de les persones. També va exposar succintament alguns nuclis d’interès com el peak oil i la problemàtica de l’energia. En el torn del diàleg se li va demanar que tingués en compte les grans aportacions realitzades per la "bona" química a la humanitat, una cosa que va reconèixer a continuació. I fins i tot es va referir a la "fórmula química necessària per catalitzar el canvi de valors", canvi imprescindible perquè l’ésser humà deixi de ser el "càncer" de la natura.
A la segona meitat del matí, es van fer quatre grups en un diàleg obert i es va procedir a formular unes conclusions que a posteriori es van posar en comú. El director general de l’IQS, el Dr. Enric Julià, va ser finalment l’encarregat de reprendre alguns dels punts i va insistir en l’abast de la crisi a Europa, una crisi comparable a la de la fi de l’època colonial. Va concloure felicitant els organitzadors d’aquestes dotze edicions, així com als participants d’aquest XII Simposi IQS.