En el món de la innovació, l’empresa busca en la universitat, tecnologies ja desenvolupades, amb prototipus funcionals i per tant molt pròximes a mercat. En altres casos, també es busca el coneixement, l’experiència i la capacitat d’adaptar la recerca pròpia a la solució de nous reptes.
 |
En l’entrevista d’aquest mes, en Joan Cortés, consultor especialitzat en temes d’innovació a l’empresa, posa de manifest els necessaris vincles entre el món universitari i el món empresarial com una de les possibles vies per a que la innovació tingui un retorn garantit i ràpid.
En el món de la innovació, l’empresa busca en la universitat dos tipus de projectes. Per una banda, les tecnologies sorgides de la pròpia recerca, ja desenvolupades, amb prototipus funcionals i per tant molt pròximes a mercat. A l’altre extrem, el coneixement, l’experiència i la capacitat d’adaptar la recerca pròpia a la solució de nous reptes empresarials.
En el primer cas, es tracta sovint de projectes innovadors que han conduit a sol·licituds de patent que permeten protegir la propietat industrial. En determinats casos, fins i tot l’equip d’investigadors ha decidit crear una start-up per a la comercialització d’aquesta tecnologia. Es en aquest moment quan s’entra en una nova espiral en que aconseguir inversors per a una optimització de la tecnologia o per a la producció i comercialització del producte és essencial. La transferència de tecnologia pren una de les seves vessants, potser la més coneguda, i s’inicia una negociació, en la que no hem de perdre de vista que la finalitat última és la introducció en el mercat d’aquell nou producte obtingut amb la tecnologia desenvolupada fruit de la recerca.
El segon cas es basa més en la confiança mútua i en la voluntat de voler desenvolupar un projecte conjunt. Tant empresa com universitat aporten coneixement, experiència i enfoquen la col·laboració a l’assoliment d’un objectiu comú. L’empresa, com a millor coneixedora del mercat, és sovint qui posa sobre la taula els nous reptes que poden donar un gir en com les necessitats actuals de l’entorn poden ser cobertes i satisfetes. Per la seva banda, la universitat acostuma a estar més al dia en els nous desenvolupaments tecnològics i científics. Els congressos i articles publicats en revistes científiques, el seguiment de les activitats de recerca d’altres professors universitaris i col·legues d’arreu del món són algunes de les formes en que els investigadors estan al dia de les novetats tecnològiques i científiques. És quan es combinen els dos entorns, el món científic i el món empresarial, que poden sorgir els objectius comuns, els reptes i les propostes tecnològiques que constitueixen la base del projecte innovador conjunt. A diferència del cas anterior, ara els models de transferència es basen més en els intercanvis de coneixement i el treball conjunt. Es basen en el que aporta cadascú durant el projecte. Els acords en aquest cas no tenen per objectiu principal la llicència o venda de la tecnologia sinó l’assoliment d’un projecte innovador conjunt. La propietat dels resultats i de la tecnologia desenvolupada és un aspecte a negociar entre les parts.
En conclusió, són diverses les formes en que la col·laboració entre l’empresa i la universitat pot tenir lloc en el món de la innovació. En cada cas, les oficines de transferència de les universitats han de procurar que les bases estiguin ben clares i definides, i han de procurar que s’arribi a un acord de col·laboració en el que cada part sigui capaç de veure’n els beneficis. En qualsevol cas, ambdues parts hem de ser conscients de l’impacte social que genera el treball conjunt dels dos mons.
Dra. Núria Vallmitjana
Directora d’IQS Tech Transfer