Barcelona, 1 d’abril de 2011.- La Fundació Empreses IQS [ info], en la seva línia d’apropar grans referents de la societat contemporània a la comunitat IQS, va convidar al Prof Dr J. Ignacio Cirac [ info], director del Max-Planck-Institut für Quantenoptik de Garching (Baviera, Alemanya), a impartir una conferència amb el títol que ja parla per si sol: "De gatos y ordenadores: la Física Cuántica para el Siglo XXI". El Dr Enric Julià, director general IQS, va anticipar a la nodrida assistència que recordarà "el dia que va tenir el privilegi d’estar al costat d’un futur Premi Nobel de Física", ja que el seu nom s’ha escoltat diversos anys entre els seus candidats , després d’haver merescut guardons tan importants com el Premi Príncep d’Astúries 2006 d’Investigació Científica i Tècnica o el 2010 la Medalla Franklin en Física de l’Institut Franklin, amb David J. Wineland i Peter Zoller.
Dues revolucions -la de la informàtica i la de la física quàntica- van centrar l’exposició didàctica i apassionant del Dr. Cirac: gats, en homenatge al famós gat de Schrödinger de 1935, pel seu experiment imaginari sobre la possibilitat que un gat estigui viu i mort al mateix temps, i ordinadors, ja que la seva velocitat de processament creix exponencialment fins a límits insospitats. Tot això comporta una visió diferent de la naturalesa, difícil d’entendre, perquè ens endinsem en el món microscòpic, en el camp de les nanotecnologies. Cirac va evocar un visionari Richard Feinman, Premi Nobel 1960, que va tenir la visió de fer la pregunta: per què no podem escriure els 24 volums de l’Enciclopèdia Britànica al cap d’una agulla? Una cosa que avui ja no sorprèn. En el moment en què s’entra en l’escala dels deu nanòmetres es penetra en l’estructura molecular. Si es domina, es podran fer coses extraordinàries gràcies a la computació i l’emmagatzematge de dades gairebé il·limitat. "Quan superem aquest llindar del nanòmetre, i arribem a poder treballar amb un sol àtom, les lleis ja són diferents. Com l’anomenat efecte túnel, que permet que un objecte desapareix d’un lloc i apareix en un altre. En la línia del que el gat de Schrödinger: podríem tenir un gat viu i mort a la vegada". Va exposar un altre exemple molt gràfic: "L’aleatorietat davant la tirada d’un dau. Com si juguéssim al mateix temps aquí i a les Vegas. Amb el domini del nanòmetre ens trobarem lleis diferents que ens portaran a fenòmens molt estranys. Inicialment, amb un valor filosòfic. Que, avui, sabem que tenen una base, que és la realitat microscòpica."
Cirac va recórrer en una hora que va semblar una exhalació les lleis de la mecànica (Newton), de la electromagnètica (Maxwell) i de la radiació (Max Planck), el que resulta impossible de resumir. Serveixi per això evocar algunes dades més de la seva biografia, que ell va citar per la seva rellevància en la seva carrera: la seva estada a Colorado, el 1995, en la qual va conviure col.laborant amb Peter Zoller, amb el que va presentar la descripció teòrica del primer ordinador quàntic, basat en trampes d’ions, en les quals àtoms carregats elèctricament i refredats són atrapats per un camp elèctric i manipulats amb làsers. Les seves teories han inspirat el desenvolupament de vies experimentals en simulació quàntica i en enginyeria de sistemes, en un rang que comprèn des dels àtoms i ions fins a la matèria condensada. Després tots dos van seguir col·laborant en la Universitat d’Innsbruck. Fins que el 2001 Cirac va passar a ocupar la direcció de la Divisió Teòrica de l’Institut Max-Planck per Òptica Quàntica, des d’on codirigeix des de 2002 l’Institut de Ciències Fotòniques de Castelldefels (Barcelona).
Els assistents a la conferència van plantejar al Dr. Cirac una sèrie de preguntes sobre el nucli de les seves investigacions sobre la teoria quàntica de la informació, que han permès desenvolupar un sistema de computació basat en mecànica quàntica per a dissenyar algorismes molt més ràpids en el futur. Per Cirac, l’ordinador quàntic revolucionarà la societat de la informació en permetre comunicacions més eficients i segures.
En finalitzar es va servir un vi d’honor, amb la convicció de brindar per un autèntic savi i pels èxits del futur Premi Nobel.