Dr. Pere Regull: “A IQS existeix paritat en el conjunt de professorat i PAS i també en el Comitè de Direcció (…) El tema clau per a l’accés de la dona al cim dels càrrecs de direcció és la reconciliació entre jornada laboral i familiar.”
Parlar de dones i universitat, va declarar Montserrat Gatell i Pérez, presidenta de l’Institut Català de les Dones, ens obliga a anar més enllà dels tòpics habituals sobre el tema: com pot ser el dir que les dones davui estan més ben preparades que mai, les universitàries davui són majoria i són les que treuen més bones notes. Si bé no hi ha una data inicial per situar linterès de les dones pel coneixement, sí que hi ha una història singular i apassionant molt ben documentada que explica laccés de les dones a la universitat des del segle XIX fins avui. El parlament de Gatell va servir per presentar la sessió dIQS Networking&Trends, impulsada per la secretària general dIQS, Rosa Nomen, i donar pas a les paraules del Dr. Pere Regull, director general dIQS.
El Dr. Regull va abordar tres aspectes: la història dIQS, el rol de les dones a IQS i alguns resultats duna enquesta sobre 15.000 joves realitzada a 80 universitats catòliques darreu del món. Sobre el rol de les dones va aportar aquestes xifres IQS: En els nostres graus universitaris el percentatge de dones es distribueix de diferent manera segons làmbit al que pertany cada grau, així tenim un 68% en el Grau de Farmàcia, un 53% en el de Biotecnologia, un 43% en els de Química i Enginyeria Química, un 31% en el dAdministració i Direcció dEmpreses i l11% en el dEnginyeria de Tecnologies Industrials. Pel que fa als màsters, a IQS tenim un 34% de dones a IQS School of Engineering i el 48% a IQS School of Management. El Dr. Regull va parlar amb satisfacció de paritat a IQS, tant en làmbit de la docència com del personal administratiu, així com del comitè de Direcció dIQS.
La conferència introductòria de la jornada va anar a càrrec de la Dra. Esther Giménez-Salinas, catedràtica de dret penal dESADE i rectora de la Universitat Ramon Llull de 2002 a 2012, que va establir els referents històrics de La dona a la comunitat acadèmica, amb un exquisit repàs històric a la llum del Dret i una gran quantitat danècdotes, sens dubte sorprenents per als no avesats a aquest tipus de discurs, des de la Revolució Francesa de 1789 fins als nostres dies, passant per la Ley de la silla de 1912 que permetia seure durant una estona a les dones que treballaven jornades esgotadores. Va assenyalar que la irrupció femenina a les universitats del nostre país es produeix als anys setanta i vuitanta. Va facilitar tota mena de dades sobre la presència de la dona a la Universitat, remarcant lefecte tisora en els gràfics que comparen el nombre de dones des destudiant fins a catedràtica. Així, mentre que hi ha un 56% de dones en els estudis universitaris, la proporció de catedràtiques no passa del 20%, tenint en compte que aquestes dades són sobre el conjunt de tots els estudis havent-hi, per exemple, moltes més metgesses i jutgesses, que són carreres amb una molt alta exigència acadèmica. Va acabar constatant que en lactualitat no hi ha cap dona al capdavant de les universitats catalanes, després dun període en el qual varen arribar a ocupar el 33% dels rectorats catalans.
Tot seguit va tenir lloc la primera Taula rodona: Reptes i Oportunitats, amb la intervenció de lescriptora Dra. Carme Riera, catedràtica de Literatura Espanyola a la UAB i directora de la Càtedra Goytisolo, que va explicar com a membre de la Real Academia Española la història de laccés denegat a lAcadèmia descriptores com Gertrudis Gómez de Avellaneda o Emilia Pardo Bazán, unes portes tancades que no es van obrir fins al 1979 amb Carmen Conde. Riera va establir dues pautes concloents: A les dones els interessa lAutoritat, no el Poder i El nivell de democràcia es mesura pel nombre de dones als llocs de decisió, com passa als països nòrdics. La Dra. Carme Sanmartí, historiadora i secretària general de la UVic, va fer una magnífica història de les primeres universitàries del nostre país amb noms i cognoms i de les enormes desigualtats dabans i dara. La Dra. Maria del Carme Llasat, professora de física i canvi climàtic de la UB, va fer un retrat punyent de la realitat de les investigadores avui entre els diversos àmbits de la recerca i amb una mirada internacional com és labsència de dones dins la història dels Premis Nobel, que remunta al cas de Marie Curie.
Després duna breu pausa va tenir lloc la segona Taula rodona: El prestigi dels sabers i les sortides professionals, moderada per la Dra. Rosa Nomen, catedràtica denginyeria química i secretària general dIQS i ànima daquesta jornada. En primer lloc la Dra. Helena González, directora del centre dona i literatura i professora titular de Literatura Gallega a la UB, va fer una exquisida dissertació sobre els perquès i les motivacions de la dona que en adquirir un major coneixement per acabar amb la cita dHélène Cixous sobre el saber de la dona que va escriure que està alerta para captar incluso el ruido de las estrellas, incluso el mínimo roce de los átomos, incluso el silencio entre dos latidos del corazón. Vigía del mundo. No sabe nada. Tot seguit, la Dra. Judit Anido, CEO & cofundadora de Mosaic Biomedicals, va exposar de forma senzilla però commovedora la seva trajectòria personal de biòloga a gestora i cofundadora duna empresa dedicada a la recerca per a la pal·liació del càncer. Malgrat la seva elecció voluntària i lliure i el suport incondicional de la seva parella, una vida professional entregada dificulta la maternitat. Finalment, la Dra. Rosa Nomen va presentar la realitat en làmbit de les ciències experimentals i les enginyeries, marcadament masculines, apuntant algunes causes històriques i daltres actuals que han portat a tenir-ne una concepció masculina, en tant que gràcies a elles shan millorat els equips mèdics, shan construït pròtesis de tota mena i sha pogut comprendre el funcionament de lorganisme humà, per exemple. Així mateix va mostrar com en aquests àmbits lefecte tisora és de tisora oberta, ja que, en cap etapa de la vida acadèmica, la presència de la dona no supera la de lhome, i el percentatge de catedràtiques és solament dun tímid 11%.
Sobre IQS
IQS (Institut Químic de Sarrià), centre de la Companyia de Jesús, és un dels centres universitaris amb més prestigi dins del panorama acadèmic i científic nacional i internacional. Amb 109 anys d’experiència docent, IQS és una institució de referència compromesa a donar resposta als nous reptes que el context social, econòmic i industrial planteja.
IQS, membre fundador de la Universitat Ramon Llull, ha anat evolucionant des dels seus orígens focalitzats en la química a la seva configuració actual: dues escoles universitàries IQS School of Engineering i IQS School of Management, una societat IQS PEINUSA a través de la qual realitza investigació, innovació i transferència de tecnologia per a les indústries i empreses, i una divisió IQS Executive Education que ofereix formació especialitzada als professionals i a les empreses. Tot això amb el suport d’un important grup d’empreses a través de la Fundació Empreses IQS.
La formació integral de persones amb actituds, coneixements i habilitats que els capacitin i impulsin cap al seu desenvolupament personal i professional forma part de la missió d’IQS. Per això, proporciona als seus estudiants experiències que permeten desenvolupar les seves habilitats en la comunicació oral i escrita, el treball en equip, el pensament crític, la resolució de problemes i l’ús d’eines d’enginyeria, científiques i de l’àrea empresarial. Per la seva tradició científica IQS ofereix estudis de Grau, Dobles Graus, Màster i Doctorat en l’àrea de la Química i Enginyeria Química, Enginyeria Industrial, Biotecnologia, Bioenginyeria i Farmàcia a través d’IQS School of Engineering, i en l’àrea d’Administració i Direcció d’Empreses a través d’IQS School of Management.