La consellera va aprofitar l’ocasió per ressaltar la importància d’aquestes Jornades, promogudes en un entorn d’excel·lència com el que aglutina IQS i les organitzacions consorciades.
|
||
|
||
|
||
|
||
|
La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Serret, va presidir la clausura de les 38 Jornades de Productes Fitosanitaris, punt de trobada de persones i institucions relacionades amb la Sanitat i Producció Vegetal, que va tenir lloc el passat 26 d'octubre.
La consellera va aprofitar l'ocasió per ressaltar la importància d'aquestes Jornades, promogudes en un entorn d'excel·lència com el que aglutina IQS i les organitzacions consorciades. Va estendre el seu reconeixement a totes elles –AEPLA, DAAM, MAGRAMA–, així com a tots els ponents participants i a tots els que fan possible aquest esdeveniment any rere any.
Al costat del desig de continuïtat va ressaltar l'encert en les diferents temàtiques abordades, especialment aquelles que giren al voltant del Canvi Climàtic, com a eix de les estratègies que s'han d'adoptar per enfrontar-se als nous riscos que s'acosten. Va posar l'èmfasi en la importància del sector agrícola com a sector estratègic compromès en l'elaboració d'aliments sans i segurs, a preus assequibles. Des de la Generalitat de Catalunya es treballa colze a colze amb el sector, en la implementació de les directives comunitàries i amb la mà estesa a aquelles iniciatives emergents en pro de la sanitat vegetal.
Les Jornades s'havien inaugurat el dia anterior, amb una salutació als assistents del Dr. Pere Regull, director general d'IQS, que va destacar el valor de la indústria química, com un dels sectors industrials més importants del país i del qual forma part el subsector dels productes fitosanitaris. El Dr. Regull va apreciar l'important compromís adquirit per part de les empreses del sector fitosanitari per aconseguir millorar l'agricultura i adaptar-se a les necessitats dels agricultors. En aquest sentit va assenyalar l'interès d'IQS a seguir al costat de la indústria i de les empreses.
L'acte inaugural va ser presidit pel Sr. Adonay Obando, president de AEPLA, que va manifestar la necessitat de crear ponts amb el teixit social perquè es reconegui el valor afegit que la indústria fitosanitària aporta a l'agricultura i a la societat en general.
La crida del president d'AEPLA feia referència a un tema debatut en edicions anteriors de les Jornades sobre la pressió constant que l'opinió pública exerceix en contra de l'ús dels productes fitosanitaris, barrejant conceptes com dany, risc, residu, perill, salut, de forma arbitrària, quan en la producció agrícola actual s'utilitzen els productes fitosanitaris únicament quan són necessaris, i quan el seu ús és segur.
"Cal incidir en la idea que sense els productes fitosanitaris no es podria arribar a una agricultura capaç d'alimentar tota la població mundial que a la propera generació augmentarà en dos mil milions de persones", subratllava Adonay Obando. I concloïa dient que "innovant avui fem front als reptes del futur; de fet, el 2050 la innovació agrícola podrà proporcionar un 67% més d'aliments amb uns preus un 50% més baixos".
Després de la intervenció del president de AEPLA es va procedir al debat sobre la Repercussió del canvi climàtic en la sanitat vegetal, moderat per Emilio Montesinos Seguí (Universitat de Girona) i va tenir com a ponents Alberto Ferreres Castiel (Institut de Ciències Agràries-CSIC, Madrid) , Juan Antonio Navas-Cortés (Institut d'Agricultura Sostenible. CSIC, Còrdova), José Luis Araus (Universitat de Barcelona) i Salvador Samitier (Oficina Catalana del Canvi Climàtic). Les intervencions van permetre informar els assistents sobre l'impacte del canvi climàtic en l'agricultura i en especial en la sanitat vegetal i respondre a preguntes com quins efectes potencials pot tenir el canvi climàtic en la producció i protecció dels cultius?, seran necessaris més productes fitosanitaris?, quines actuacions seran necessàries per mitigar els efectes i el seu impacte sobre l'agricultura?, entre d'altres.
A la tarda va tenir lloc el debat sobre l'Agricultura sostenible en risc, que va tenir com a moderadora Ana Salamero (AEPLA), amb els ponents següents: Juan Salvador Torres (AVA ASAJA), Víctor Gonzálvez (Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica) i Gonzalo Pérez del Arco (AEPLA). En aquesta taula rodona es va debatre si la limitació de nombre de substàncies actives i dels límits de residus imposada arbitràriament per algunes cadenes d'alimentació és culpable de l'acceleració de fenòmens de resistències; si la "petjada de carboni" d'algunes mesures fitosanitàries de l'agricultura ecològica és més gran que la de l'agricultura integrada; si Europa té una responsabilitat social i ètica en prohibir substàncies actives que tot i això permet utilitzar en els països proveïdors de fruites i hortalisses; entre d'altres exemples.
El segon dia de les Jornades es van presentar les Comunicacions tècniques i nous productes:
"Cap a un nou sistema d'expressió de la dosi en tractaments de cultius 3D (fruiters i vinya)", per Santiago Planas de Martí, Carla Román (Servei de Sanitat Vegetal. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació).
"Fludioxonil, Innovació en la protecció contra les malalties de conservació en fruiters de llavor", per José María López, Maria do Carmo Pereira, Victoria San Andrés (Syngenta España, SA). I
"Nou equip d'endoteràpia vegetal, per al control i maneig de plagues i malalties exòtiques", per Joan Manel Barroso (Endoteràpia Vegetal, SL).
El tercer dels debats va ser sobre Protocol d'actuació davant l'aparició de noves plagues, moderat per Jordi Giné Ribó (Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya) i com a ponents José Mª Cobos (Direcció General de Sanitat de la Producció Agrària-MAGRAMA ), Vicente Dalmau (Servei de Sanitat Vegetal, Generalitat Valenciana), Josep M. Pagès (ENA – European Nurserystock Association), Andreu Taberner (Servei de Sanitat Vegetal, Generalitat de Catalunya), i un representant de IRAC – FRAC. L'objectiu de la taula rodona va ser debatre i reconèixer la problemàtica de la creixent introducció de noves plagues i malalties en el territori, així com contribuir al desenvolupament d'un protocol per a l'optimització de les actuacions de les administracions públiques, comptant amb el concurs de les empreses titulars dels productes fitosanitaris.
Sobre IQS
IQS-Institut Químic de Sarrià, centre vinculat a la Companyia de Jesús, és un dels centres universitaris amb més prestigi dins del panorama acadèmic i científic nacional i internacional. Amb més de 100 anys d'experiència docent, IQS és una institució de referència compromesa a donar resposta als nous reptes que el context social, econòmic i industrial planteja.
IQS, membre fundador de la Universitat Ramon Llull, està configurat actualment per dues escoles universitàries: IQS School of Engineering i IQS School of Management, una societat IQS PEINUSA a través de la qual realitza investigació, innovació i transferència de tecnologia per a les indústries i empreses, i una divisió IQS Executive Education que ofereix formació especialitzada als professionals i a les empreses. Tot això amb el suport d'un important grup d'empreses a través de la Fundació Empreses IQS.
La formació integral de persones amb actituds, coneixements i habilitats que els capacitin i impulsin cap al seu desenvolupament personal i professional forma part de la missió d'IQS. Per això, proporciona als seus estudiants experiències que permeten desenvolupar les seves habilitats en la comunicació oral i escrita, el treball en equip, el pensament crític, la resolució de problemes i l'ús d'eines d'enginyeria, científiques i de l'àrea empresarial. Per la seva tradició científica IQS ofereix estudis de Grau, Dobles Graus, Màster i Doctorat en l'àrea de la Química i Enginyeria Química, Enginyeria Industrial, Biotecnologia, Bioenginyeria i Farmàcia a través d'IQS School of Engineering, i en l'àrea d'Administració i Direcció d'Empreses a través d'IQS School of Management.