Les preferències apostòliques de la Companyia de Jesús demanen explícitament que acompanyem els joves en la creació d’un futur esperançador. Després de la publicació d’aquestes preferències, IQS ha iniciat una reflexió sobre com era de sòlid el treball d’acompanyament del nostre estudiantat. Aquest procés ha portat IQS a introduir millores als seus serveis.
A més dels ja existents serveis d’acompanyament tutorial per al nostre alumnat – sobretot per les qüestions acadèmiques- s’ha ampliat l’acompanyament des del Departament de Carreres professionals. Els responsables i treballadors han reforçat la seva formació en espiritualitat ignasiana (per incorporar les eines del discerniment vocacional) i orientar millor així els joves que omplen les nostres aules. Per al present i següents cursos s’han creat dues noves activitats obligatòries per al nostre estudiantat: en primer lloc, una formació en competències personals i professionals, que permet als participants ser més conscients del seu perfil per prendre millors decisions -durant la formació, se’ls proporcionen “eines ignasianes per a la presa de decisions”. En segon lloc, una setmana per als estudiants d’últim any de grau, en format de congrés, per acompanyar-los en aquesta fase clau de la seva trajectòria personal.
A més, el departament de Campus Life, treballant coordinadament amb el departament d’Identitat i Missió, va llançar el curs passat dues noves plataformes d’acompanyament per als nostres estudiants. La primera és el Servei d’Atenció Psicològica. Gràcies a un conveni signat amb la Fundació Vidal i Barraquer (pertanyent a la Universitat Ramon Llull), un cop per setmana una psicòloga atén els estudiants que sol·liciten atenció psicològica professional. Aquest és un servei de primera consulta que permet fer seguiments curts o atenció a problemes puntuals, així com derivacions quan calgui.
Paral·lelament, es va obrir l’anomenat Servei d’Atenció Religiosa i Espiritual (SAER), pel qual l’estudiant que ho desitgi pugui tenir un acompanyament o una xerrada puntual amb el Pare Llorenç Puig, sj, professor en actiu de la Facultat d’Enginyeria d’IQS.
Un espai per l’escolta directa
El passat 2 de febrer, en el marc de les activitats de la Comunitat IQS, es va fer una activitat titulada “La motivació i el propòsit vital dels nostres estudiants”. Emmarcada en les accions de la promoció vocacional, la trobada tenia el propòsit d’escoltar directament els nostres alumnes. Els professors i personal de la casa coneixen els estudiants; tot i això, en poques ocasions se’ls presta la veu perquè s’expliquin davant d’un auditori. Precisament això és el que es va fer en aquesta ocasió. Quatre estudiants de grau en actiu d’IQS, de diversos cursos, van exposar davant d’un auditori de professors i treballadors d’IQS la seva visió personal sobre el present i el futur; sobre com veuen la seva generació i sobre les fortaleses i debilitats que observen en ells mateixos i en els companys. Concretament, els estudiants van contestar preguntes de l’estil: “Tu diries que la gent de la teva generació està mancada de vocació o propòsit?”; “Creus que tu saps viure la vida en profunditat?” i, finalment, “Creus que la gent de la teva generació, tu inclòs, té por del futur? Mireu al futur amb desconfiança?”.
Els estudiants van confirmar, tal com se sol escoltar a les nostres reunions d’aquesta temàtica, que la inestabilitat del futur, el canviant i accelerat panorama cultural de les nostres societats els afecta sens dubte, obrint per a ells una incertesa que no els ajuda a afrontar el futur amb confiança. La múltiple varietat de possibilitats (començant pel nombre de graus diferents que s’ofereix al nostre sistema universitari) no els ajuda. Igualment, van assenyalar com les xarxes socials són per a ells una font d’inestabilitat psicològica, i com els dispositius electrònics els impedeixen una atenció sostinguda en l’estudi i les relacions. Igualment, van assenyalar que el que compta més, pel que fa a la vida en profunditat, és l’educació rebuda a casa. Els valors i les prioritats rebudes i viscudes a la seva família els permeten ordenar el seu interior –encara que potser convé assenyalar que algun dels nostres estudiants va tenir alguna dificultat a l’hora de respondre la pregunta sobre viure en profunditat…
Tots van destacar la necessitat de poder comptar amb un mentor (o diversos), i que aquells professors que disposen de més temps per estar al seu costat, especialment en contextos d’ensenyament amb més flexibilitat, com poden ser els laboratoris, acaben convertint-se per a ells en referents. Va confirmar, doncs, aquesta jornada de la Comunitat IQS, que les relacions d’acompanyament requereixen demorar-se. L’acompanyament implica lentitud, escolta i constància. I que els nostres estudiants, avui com sempre, demanen i agraeixen els nostres esforços per estar al seu costat.