|
||
|
En el marc d’IQS Networking & Trends, el passat 21 de novembre, el doctor enginyer químic IQS Roger Guasch, actual director general de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, va convertir una sessió dedicada a Nous temps per a la gestió: competències clau d’un directiu en una càlida, directa, distesa, irreproductible exposició d’experiències que només el face to face pot oferir adequadament. Va ser un exemple contrastat de com un IQS resulta capaç de dirigir des d’empreses industrials i tècniques fins a entitats culturals, un exemple de com es conjuguen a la perfecció la imatge de perfil tècnic educat en un centre amb una tradició centenària amb la imatge d’habilitats pràctiques i directives també pròpies de la formació d’IQS.
La Dra. Rosa Nomen, degana d’IQS School of Engineering, va desgranar l’elogi del conferenciant, començant pel currículum acadèmic: carrera d’enginyeria química a IQS (1984-1990) i doctorat a IQS (1991-1994) -d’aquí la seva amistat amb ella, que va dirigir la seva tesi.
Roger Guasch es va obrir pas en la seva trajectòria professional amb un any com a Production Manager a Intorsa-Dainishiseika (1994-1995), i amb tres anys com a Production and Innovation Manager a Beiersdorf (1995-1998), on va fer millores, segons la Dra. Nomen, sobre l’esparadrap i les “tiretes”. Plant Manager a Chupa Chups entre 1998 i 2001 i tres anys més com a Manufacturing Corporate Manager (2001-2004). En tancar aquesta etapa passa dos anys com a consultor a Solving-Efes Consulting (2003-2005), exerceix el càrrec de director general a Manufacturas Metálicas Canals, SA (2005-2010), en la qual lidera la professionalització i la innovació d’una empresa familiar líder en l’àmbit de càpsules i precintes dins el sector alimentari. Cinc anys després busca nous aires en el Grup L’Aliança, immers en una gravíssima crisi, al qual, també com a director general, en dos anys, donarà un gir radical, en una fusió amb el Grup Mútua Divina Pastora (2011-2013). I, un cop fet aquest difícil treball, accepta el repte d’aixecar el Liceu de Barcelona.
Després d’aquesta trajectòria lifelong learning, és significativa la seva pertinença encara avui al Grup d’investigació PQAT (Productes Químics d’Alta Tecnologia) d’IQS. Per això no és gens estrany que Roger Guasch iniciés les seves paraules amb un agraïment al “Químic”, a la Dra. Marta Tena, que l’havia involucrat en aquesta conferència, a Julià Sempere, Jordi Teixidó, alguns amics del bar del Químic que eren allà. Va agrair també l’assistència dels alumnes del màster d’enginyeria química, i va indicar que faria una conferència en la qual defugiria tota aproximació teòrica a les competències clau d’un directiu, i que les intentaria exposar en funció de la seva experiència, a fi i efecte que pogués ser per al públic assistent, i principalment per als alumnes, una visió pràctica de la realitat… “El meu CV no és tan idíl·lic com ha exposat la Dra. Rosa Nomen… i així us ho exposaré”.
En un primer moment va exposar algunes de les competències que jutja bàsiques d’una manera molt gràfica: des de la necessitat de compartir una visió de comandament sobre la direcció de l’empresa, passant per la flexibilitat imprescindible (no confondre obstinat amb tossut i la seva variant la d’adaptar-se a cada nova situació, fins a arribar a la capacitat de decisió, una de les competències més determinants en un entorn d’incertesa, com l’actual. A la qual va afegir la capacitat de saber dir “no” en alguns casos.
Al llarg de la seva conferència va evocar sucoses anècdotes com el seu trencament de genoll que el va convertir en “inútil temporal” per al servei militar. Aquesta situació el va portar a fer el doctorat mitjançant un projecte Brite-Euram, a Sandoz, on treballava als matins, mentre a les tardes preparava el seu doctorat a IQS.
Tot just acabat el doctorat, al novembre de 1994 (un mes després de l’incendi del Teatre del Liceu ), en plena crisi posterior als Jocs Olímpics, el P. Queralt, SJ, li va oferir treball, primer al Japó, amb una empresa japonesa que havia d’arrencar una planta a Tortosa. Dainishiseika volia posar en marxa una filial a Tortosa, Intorsa, dedicada a la producció d’un pigment blau. Arrencar una fàbrica de la mà dels japonesos li va ensenyar una competència vital, la del treball en equip, que durant 1994 i 1995 va poder practicar a fons.
El record de les experiències intenses i brillants, tant a Beiersdorf, com a Chupa Chups -on Roger Guasch dirigia les 9 fàbriques del grup-, va servir per posar en relleu la necessitat de la competència de “compromís” amb el propi treball. En organitzacions de certa envergadura apareix sovint l’actitud de salvaguarda, que s’ha de rebutjar. S’ha de mantenir el compromís i exercir una competència clau com és la necessitat de buscar sempre nous reptes i no apoltronar-se mai a la cadira.
Després va marxar voluntàriament de Chupa Chups per anar a buscar nous reptes, va passar per una consultoria internacional com Solving Efeso Consulting, després es va posar en mans d’un headhunter acreditat, i es va integrar en Manufacturas Metálicas Canals, SA. com a director general. Una empresa familiar d’uns 15M de facturació, especialitzada en les grapes que s’utilitzen en les càpsules de les ampolles de vi, i allí hi va liderar una reenginyeria total de processos i va aplicar una nova tecnologia d’impressió a través de Hewlett Packard que marca la diferència. Arran d’aquest fet, Roger Guasch subratlla que una competència bàsica és la capacitat d’innovació i el qüestionar-s’ho tot per avançar.
En finalitzar aquest treball, Roger Guasch va viure un període d’onze mesos a l’atur, que va aprofitar per aprofundir en molts aspectes. Va indicar que era important dir-ho perquè els alumnes tinguessin present la realitat actual.
I llavors li arriba l’oferta de salvar el Grup L’Aliança: un dels cinc símbols de Catalunya, al costat de la Moreneta, el Barça, la Caixa i el Racc, segons li van explicar els de l’agència de comunicació que tenia l’Aliança. L’Aliança donava cobertura a 33.000 ancians socis sense seguretat social. Era el moment de “tornar a la societat el que la societat m’havia havia donat”. Les pèrdues eren tan grans, que el fet d’elaborar i implementar un Pla Estratègic o de Viabilitat en dos anys era un repte de caixa o faixa. “Mai se sap en aquests casos quants graus d’inconsciència o quants graus de provocació entren en joc.” Dues competències que ha de tenir un directiu que es dedica a “solucionar” problemes.
I, és clar, Roger Guasch indica que una de les competències significatives actualment és estar al dia de les noves tecnologies. No de forma intensiva, però sí amb un coneixement significatiu. Va il·lustrar el tema recordant que l’ús del WhatsApp va ser clau, en funció lògicament de la confiança creada i a la paraula donada, en un moment en què el Grup Mútua Divina Pastora de València va facilitar 5 milions d’euros perquè l’Aliança pogués salvar un greu problema de tresoreria. Un any després l’Aliança es va fusionar amb Divina Pastora. Aquells WhatsApp exemplifiquen la importància de la comunicació i de l’ús de les noves tecnologies. Dues competències vitals en un directiu.
I en l’actualitat té davant seu el repte de reconduir el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. En aquestes circumstàncies apareix en tota la seva envergadura la competència necessària de prendre decisions, i amb rapidesa. Els coneguts binomis entre coneixement i lideratge, entre poder i autoritat aquí exerceixen la seva funció. Va reconèixer que no era un expert en òpera, però va insistir que “el més important és fer equip. Que l’equip et cuidi i et mimi i un cuidar i mimar l’equip.” A problemes estructurals, solucions estructurals.
I va acabar la sessió amb un breu torn de paraules. “No hi ha do, no hi ha sort. Les coses es treballen.” “Cal ser ètic, honrat. ” Principis marca IQS. “És lícit guanyar diners. El pitjor són els amorals, que no tenen sentit ni del bé ni del mal.”
Roger Guasch, abans de dir adéu, evocar com la millor escola el seu temps de monitor d'”esplai” a l’església del Pi. Ens recomana que visitem la pàgina kotterinternational.com. Torna a sortir el leitmotiv de retornar a la societat el que la societat t’ha donat.
I ens diu un “Busca’t la vida” com una de les competències apreses a IQS relacionades amb la capacitat d’aprenentatge autònom i amb la competència de prendre decisions, precisament ensenyades per l’actual director d’IQS amb el qual Guasch va coincidir en segon de carrera quan Regull era el seu professor de pràctiques.
Els assistents se’n van anar amb la certesa d’haver assistit a una classe magistral.