El passat 8 de gener va tenir lloc a IQS el 26è “Simposi IQS” sota el tema “Justícia Mediambiental i Acció Conjunta”. Amb la participació d’una quarantena d’assistents, l’esdeveniment va comptar amb les intervencions de destacats experts: la Dra. Cristina Alonso, directora del Centre de Recerca de Referència en Ecologia d’UNIJES, el Dr. Roberto Cantoni, membre de la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià d’IQS, i el Dr. Pedro Piedras, professor d’INEA (Universitat Pontifícia Comillas).
“Justícia Mediambiental i Acció Conjunta”: reflexions des del 26è Simposi IQS
Els impactes del canvi climàtic i els seus actors clau
La Dra. Cristina Alonso va inaugurar la jornada reflexionant sobre els impactes del canvi climàtic i els actors implicats en la seva mitigació. Va destacar que molts límits planetaris ja han estat superats i va enumerar els agents essencials per fer front a aquesta crisi: les COP (Conferències de les Parts promogudes per l’ONU), organitzacions internacionals, l’acadèmia, els sectors públic i privat, i la societat civil.
Alonso va assenyalar que les accions necessàries inclouen des de la transformació de ciutats i sistemes alimentaris fins a la transició cap a energies sostenibles i la implementació de sistemes d’alerta climàtica. També va subratllar que abordar el canvi climàtic és un imperatiu de drets humans, recordant que els països més rics, principals responsables de la crisi, han estat també els més beneficiats pel desenvolupament global.
Injustícies mediambientals: Extractivisme verd i justícia energètica
El Dr. Roberto Cantoni va exposar casos concrets d’injustícia mediambiental, centrant-se en la Guaiana Francesa i el Sàhara Occidental. Cantoni va denunciar la construcció d’estacions d’energia eòlica al Sàhara per part del govern marroquí, amb el suport d’empreses europees, sense respectar la legalitat internacional ni les comunitats locals. Va qualificar aquesta pràctica com a “extractivisme verd”, comparant-la amb el colonialisme històric, ara centrat en l’apropiació de terres per a energies renovables i l’explotació de minerals rars.
El Dr. Cantoni va exposar el contrast entre la tecnologia verda en països desenvolupats i l’explotació de recursos al sud global, destacant com aquesta desigualtat perpetua la injustícia: “Un pare que recull els seus fills en un cotxe elèctric a Noruega depèn, en part, del treball esgotador a les mines de cobalt de la República Democràtica del Congo”.
L’humanisme davant el repte socioambiental
El Dr. Pedro Piedras va tancar el cicle de ponències amb una reflexió sobre la resposta individual davant la crisi ecològica. La seva intervenció, titulada “L’humanisme davant el repte socioambiental”, va plantejar que el problema ambiental no afecta l’existència del planeta, sinó la de la mateixa humanitat. Piedras va instar a actuar des de la convicció i no des del càlcul, afirmant que les solucions climàtiques requereixen esforços comparables a l’ascensió d’una muntanya: inevitables però necessaris.
Va subratllar el valor dels gestos individuals, fins i tot quan els seus resultats no siguin immediats, i va destacar que el canvi comença amb la transformació íntima de cada persona: “Acabar amb el paradigma tecnocràtic no comença amb la presa de la Bastilla, sinó amb una revolució interior”.
El simposi va concloure amb un enriquidor debat moderat pel P. Llorenç Puig, de la Càtedra d’Ètica d’IQS, que va destacar la importància de l’acció conjunta davant els desafiaments mediambientals. Aquest esdeveniment, organitzat anualment des de l’any 2000 per la Càtedra d’Ètica del centre universitari, va reafirmar la necessitat d’un compromís col·lectiu per construir un futur sostenible.