Per entendre com un treball acadèmic pot ser alhora descriptiu duna realitat econòmica com corrosiu envers uns comportaments empresarials insostenibles cal escoltar el Dr. Josep García Blandón, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i professor d’IQS School of Management.
|
||
|
Per entendre com un treball acadèmic pot ser alhora descriptiu duna realitat econòmica com corrosiu envers uns comportaments empresarials insostenibles cal escoltar el Dr. Josep García Blandón, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i professor d’IQS School of Management. El passat 8 de maig el professor ens va brindar una brillant sinopsi del seu estudi “Anàlisi de les retribucions del Consell i l’Alta Direcció en les empreses cotitzades espanyoles durant el període 2005-2010”, publicat en el volum monogràfic: Retribució variable: noves tendències. Bases conceptuals i aplicacions pràctiques, de la revista Comptabilitat i Direcció de lACCID, amb el títol de la conferència esmentat i signat conjuntament per Laura Vivas Crisol, Josep García Blandón, Mònica Martínez Blasco i Cristina Pujol Masdeu, on analitzen la relació entre les retribucions i el rendiment de l’empresa. Per això va fer-ne la presentació Enric Vergés, membre de la Junta ACCID, professional del món de l’auditoria i Censor Jurat de Comptes i professor de l‘Escola d’Auditoria del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, que va assegurar per endavant que ens trobàvem davant un gran mestre i tot seguit ens ho demostrarà.
El prof. García Blandón va recordar que, en ple esclat de la crisi, va haver-hi un temps en què proliferaven les declaracions en boca de polítics i dempresaris que els salaris haurien de dependre de la productivitat. Sobre aquest punt de partida, el seu treball de recerca com a investigador nat el compatibilitza amb la seva tasca docent a IQS i la direcció de treballs de fi de carrera i formació de doctorands. Per això un dia van decidir, des del Grup de Recerca sobre Governança Empresarial dIQS School of Management, comprovar si aquesta relació entre salaris i productivitat era certa per a les empreses cotitzades espanyoles.
Aquest estudi manté la seva actualitat perquè comporta implicacions ètiques rellevants. A hores dara hi ha disponibilitat de dades, perquè totes aquestes empreses que cotitzen a Borsa estan obligades a facilitar-les, cosa que abans era impossible de conèixer. Gràcies a aquestes dades el valor acadèmic de lestudi pretén avaluar la relació entre el salari i la performance de la gestió dels alts executius, en definitiva, saber si els executius es guanyen el salari que cobren i si els accionistes de les grans empreses poden estar segurs dels seus diners que es destinen a aquests salaris en funció de la productivitat reclamada. I si aquest comportament es veu modificat per la crisi.
A través de lanàlisi de les diverses metodologies per valorar la productivitat dels directius, és a dir, la seva rendibilitat sobre actius o la seva creació de valor per als accionistes, lestudi arriba a la conclusió que no hi ha cap relació robusta entre salaris i performance. Entre les conclusions que cal destacar sobresurt durant el període 2005-10 la retribució mitjana de lalta direcció va augmentar al voltant del 30% i, en canvi, moltes daquestes empreses, segons sectors, es van veure sotmeses a pèrdues ingents, sufragades sovint pels poders públics, i “els resultats de l’estudi mostren que les retribucions de les cúpules directives de la gran empresa espanyola van augmentar fins i tot durant els anys de forta crisi econòmica. Resulta, però més sorprenent, la inexistència de relació significativa entre la retribució d’aquests alts directius i l’èxit assolit en la seva gestió, precisa el Dr. Blandón: ¿Guanyen més els directius més productius? La resposta concloent és no!
Els resultats suggereixen els anomenats problemes dagència, greus i importants, de gestió empresarial dins la gran empresa espanyola. I la conclusió és alarmista davant la necessitat de fer front a la desregulació dels mercats, ja que en aquest punt apareix amb força la necessitar destablir mecanismes que incentivin el disseny de polítiques retributives que tinguin una vinculació directa i objectivable amb lexercici del càrrec corresponent. I en aquest desori la incidència de la crisi, segons lestudi, ha estat nul·la, clarament inexistent.
En acabar es va procedir a un interessantíssim debat sobre fins a quin punt els mercats regulen els salaris i si els mercats són eficients en aquest aspecte i si és procedent un intervencionisme en els salaris. Es va argumentar que la defensa dun neoliberalisme extrem en molts casos no funciona de cap manera. Es va adduir que la defensa de la desregulació total és sempre interessada i es va remarcar que en els països escandinaus és on els consells dAdministració tenen unes retribucions més contingudes i on les desigualtats socials són menors. La sessió que shavia allargat va finalitzar amb el sentiment dhaver transcorregut a tota velocitat.
Sobre IQS
IQS (Institut Químic de Sarrià), centre de la Companyia de Jesús, és un dels centres universitaris amb més prestigi dins del panorama acadèmic i científic nacional i internacional. Amb 109 anys d’experiència docent, IQS és una institució de referència compromesa a donar resposta als nous reptes que el context social, econòmic i industrial planteja.
IQS, membre fundador de la Universitat Ramon Llull, ha anat evolucionant des dels seus orígens focalitzats en la química a la seva configuració actual: dues escoles universitàries IQS School of Engineering i IQS School of Management, una societat IQS PEINUSA a través de la qual realitza investigació, innovació i transferència de tecnologia per a les indústries i empreses, i una divisió IQS Executive Education que ofereix formació especialitzada als professionals i a les empreses. Tot això amb el suport d’un important grup d’empreses a través de la Fundació Empreses IQS.
La formació integral de persones amb actituds, coneixements i habilitats que els capacitin i impulsin cap al seu desenvolupament personal i professional forma part de la missió d’IQS. Per això, proporciona als seus estudiants experiències que permeten desenvolupar les seves habilitats en la comunicació oral i escrita, el treball en equip, el pensament crític, la resolució de problemes i l’ús d’eines d’enginyeria, científiques i de l’àrea empresarial. Per la seva tradició científica IQS ofereix estudis de Grau, Dobles Graus, Màster i Doctorat en l’àrea de la Química i Enginyeria Química, Enginyeria Industrial, Biotecnologia i Bioenginyeria a través d’IQS School of Engineering, i en l’àrea d’Administració i Direcció d’Empreses a través d’IQS School of Management. I a partir del proper curs 2014-2015 oferirà els estudis de Grau en Farmàcia conjuntament amb Blanquerna.