Amb la voluntat descoltar veus autoritzades dels líders de la nostra societat, Enric Puig i Jofra, SJ, president de la Fundació IQS, va aprofitar lavinentesa de presentar la conferenciant, lHble. Sra. Irene Rigau i Oliver, consellera dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya, per fer el repàs duna biografia vinculada en primera persona a la història recent de leducació a Catalunya. Va seguir-ne els estudis de psicologia; els seus inicis com a mestra dins lensenyament públic a les comarques de Girona, en concret deducació infantil de parvulista, tal com li agrada de precisar a lactual consellera, va recordar Enric Puig i de primària; el seu pas per lensenyament secundari i la docència a la Universitat de Girona i a la Universitat Oberta de Catalunya.
- LADN de lescola és repensar tot el que hem anat fent, i toca repensar-ho tot perquè ja tot és diferent.
- "Si el món no sen surt, com deia Tony Judt, sen pot sortir lescola?, es pregunta la parvulista que va ser i lactual consellera dEnsenyament.
Barcelona, 10 de juny de 2011.- Amb la voluntat descoltar veus autoritzades dels líders de la nostra societat, Enric Puig i Jofra, SJ, president de la Fundació IQS, va aprofitar lavinentesa de presentar la conferenciant, lHble. Sra. Irene Rigau i Oliver, consellera dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya, per fer el repàs duna biografia vinculada en primera persona a la història recent de leducació a Catalunya. Va seguir-ne els estudis de psicologia; els seus inicis com a mestra dins lensenyament públic a les comarques de Girona, en concret deducació infantil de parvulista, tal com li agrada de precisar a lactual consellera, va recordar Enric Puig i de primària; el seu pas per lensenyament secundari i la docència a la Universitat de Girona [ info] i a la Universitat Oberta de Catalunya [ info].
Va esmentar la seva pertinença al Consell d’Ensenyament des del 1980 i el fet dhaver estat cap dels serveis territorials d’Ensenyament a Girona (1982-1986), secretària del Consell Escolar de Catalunya [ info] (1986-1989), sotsdirectora general de Formació Permanent (1989-1993) i secretària del Consell Interuniversitari de Catalunya (1993-1999). Va recordar la militància política a Convergència Democràtica de Catalunya, que la va dur a ser consellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya (1999-2003) i diputada al Parlament de Catalunya el 2003 [ info] i 2006 [ info].
En aquesta etapa del tripartit Rigau va ser pal de paller del Pacte Nacional per l’Educació, signat per 21 entitats de la comunitat educativa de Catalunya, i amb el suport majoritari dels partits polítics catalans. Ara, com a consellera d’Ensenyament de la Generalitat, Rigau té a les seves mans la màxima responsabilitat per actualitzar aquell Pacte. D’aquí l’interès per conèixer de primera mà les claus del "Futur de l’educació a Catalunya" en un moment de grans dificultats, derivades de la crisi econòmica que pateix el país.
"Si el món no sen surt, com deia Tony Judt, sen pot sortir lescola?
Rigau va encapçalar la seva exposició amb lafirmació categòrica que leducació anticipa sempre el futur i es va posar en la pell de lhistoriador Tony Judt en el seu llibre pòstum El món no se’n surt. Un tractat sobre els malestars del present.1 Si el món no sen surt, com sen pot sortir lescola, es preguntava Rigau, i afegia: El malestar ve de lluny i el debat sobre leducació reflecteix que sha perdut en bona part la confiança en lescola. Però no és només lescola. Sha afeblit lescola, lestructura familiar que abans acompanyava els joves i ha esclatat la crisi, que comportarà tota mena de canvis, no sols legals o conjunturals, sinó que el canvi anirà a larrel de tot plegat. Finalment, potser ja sha assumit que el ser és més important que el tenir. Això es veu quan es pensa en la generació perduda de tants joves que abandonaven lescola darrere un sou fàcil per poder tenir de seguida accés al benestar, que es podria simbolitzar en una moto.
Els reptes són infinits en la societat complexa davui i lescola es troba davant per davant de la preponderància de lindividu, en una eclosió de la individualitat, amb la necessitat densenyar una conducta ètica, autònoma i solidària. Amb aquest objectiu, cal construir estratègies vàlides per fer front al panorama que sens mostra a la retina amb un 30% de fracàs escolar a primària, un 30% de fracàs a ESO i un 30% dabandonament dels estudis a partir dels 16 anys.
Com es pot cosir aquest tall tan profund? Com es pot explicar que una visió així conviu amb realitzacions exitoses com les que guanyen els Premis Baldiri Rexach, vinculats a Òmnium Cultural, les Proves Cangur, lauge de les noves tecnologies a laula, com els guardons del Cercle dEconomia ens ensenyaven?
Mirar lescola endins, més enllà del debat ideològic
El debat ideològic es pot donar per tancat. Cal mirar escola endins. Revisar els currículums, lluny de les autocomplaences del sistema. Redefinir el concepte davaluació, que combati les inèrcies no volgudes, que, simplificant, suposen que un 50% d’alumnes aprova a la primera ronda; el 26% al cap duna setmana; i el 24% restant no passa; amb canvis fins i tot en el model de les qualificacions, on sha tornat a estadis anteriors i sha deixat de banda els progressa adequadament. Reavaluar lús del concepte de segregació, que ha portat a implementar els elements de reforç per als alumnes amb dificultats en lectoescriptura i a crear espais de discriminació per als alumnes daltes capacitats.
Tot ha entrat a lescola, se li ha demanat tot a lescola, i caldrà revisar-ne els pilars. Hi ha un relat que vol un jove culte, emprenedor, amb aspiracions, amb autoestima, amb una component ètica, autònom, que pivota sobre una forta moral de treball, que inclou lleialtat, perseverança, disciplina i capacitat de superació davant les dificultats. Hi ha hagut un altre relat que ha pivotat sobre la moral de loci, que primava la felicitat de linfant per damunt de lesforç. Un binomi que es resumeix en dues preguntes típiques a la sortida de lescola: en un cas es diu tho has passat bé, i en el segon, thas portat bé i has treballat avui.
I aquesta exigència a lescola es basa en la resposta que la societat dóna a la pregunta sobre què és lèxit. El percentatge del fracàs és molt preocupant i sovint les causes del fracàs escolar es van a buscar fora de lescola, on són molts més els individus que parlen de drets que els que parlen de deures; més els que són hedonistes que els partidaris de la responsabilitat i de lesforç, tal com ha fet patent el sociòleg Javier Elzo en les seves anàlisis de les tipologies dels valors entre els joves.
La consellera Rigau va repassar nombrosos tòpics i va denunciar el segrest de conceptes cabdals que formen part del nucli central de leducació real, la que estableix un equilibri entre el punt de partida i el punt darribada dels alumnes. Així, la capacitat destimular i esperonar la creativitat no pot estar renyida amb el gust per la feina ben feta, sense faltes dortografia; lescola igualitària sha de conjugar amb lescola meritocràtica; lautoritat de lescola i la de la família, en la forma que sigui, han de sumar; i la conclusió inatacable és que lescola és un model de conducta, tant si es vol com si no.
Més enllà de la justificació raonada de les retallades derivades de la crisi, el principal compromís de la consellera va ser la reducció dels nivells de fracàs escolar en vuit anys. I amb aquest objectiu cal entendre tots els canvis normatius i organitzatius i alhora tots els impulsos estratègics que formen part de lADN de lescola. LADN de lescola és repensar tot el que hem anat fent, i toca repensar-ho tot perquè ja tot és diferent.
A continuació es va obrir un constant torn de preguntes dels assistents, que va demostrar linterès que les reflexions de la consellera Rigau havien suscitat. El temps va transcórrer com una exhalació i el cronòmetre va posar fi a lacte, que va continuar amb una conversa i una copa de cava a la sortida.
1Tony Judt. El món no se’n surt. Un tractat sobre els malestars del present. Barcelona: La Magrana, 2010.