IQS organitza una nova sessió del seu cicle IQS Harvard Talks amb la participació del professor Joshua Greene, una de les figures més destacades de la Universitat de Harvard i referent internacional per la seva innovadora tasca en la intersecció entre la psicologia experimental, la neurociència i la filosofia moral.
IQS rep el professor Joshua Greene de Harvard, referent mundial en neurociència moral, en el cicle IQS Harvard Talks
La conferència tindrà lloc el pròxim 12de novembre, a les 11 h, a la sala multimèdia d’IQS-URL.
Durant la seva intervenció, el professor Greene compartirà els seus coneixements sobre la psicologia del judici moral, el disseny de sistemes ètics i cooperatius, i oferirà estratègies pràctiques per millorar el lideratge, la negociació i la presa de decisions col·lectives en l’entorn social complex actual.
Un pioner en la neurociència moral
Joshua Greene és conegut per haver desenvolupat la teoria del doble procés del judici moral, un model que explica com interactuen els processos automàtics emocionals i els racionals controlats en la presa de decisions ètiques. Aquest enfocament ha tingut una profunda influència en múltiples àmbits del management, des de la presa de decisions ètiques fins al lideratge, el comportament organitzacional, el disseny d’incentius i nudges (petits estímuls que orienten decisions sense imposar-les), la negociació i la creació de cultures corporatives cohesionades.
Entre els seus èxits més reconeguts destaca el seu paper com a pioner en l’ús de la ressonància magnètica funcional (fMRI) per estudiar els dilemes morals. Va ser un dels primers científics a observar què passa al cervell quan les persones s’enfronten a decisions vitals i dilemes ètics, i se li atribueix la fundació del camp de la neurociència moral.
Revelant els mecanismes ocults de la moral
Greene també ha estat descrit com el “revelador de l’acudit secret” que s’amaga darrere de les nostres conviccions morals: les seves investigacions suggereixen que molts dels nostres principis ètics més profunds podrien ser, en realitat, el resultat d’impulsos emocionals més que de raonaments conscients. Segons el seu treball, quan debatem sobre el que està bé o malament, sovint racionalitzem intuïcions en lloc de raonar a partir de primers principis.
Cap a una moralitat compartida
Un altre de les seves grans aportacions és la proposta d’una “moneda comuna” per als conflictes morals, una metateoria anomenada “pragmatisme profund” (deep pragmatism). Aquest marc pretén oferir un terreny de comprensió compartida perquè grups amb valors diferents puguin cooperar de manera efectiva, aportant solucions pragmàtiques als dilemes ètics de la vida real.
Del laboratori a la vida quotidiana
Lluny de romandre en l’àmbit acadèmic, Greene ha portat les seves idees al terreny pràctic. Ha desenvolupat projectes innovadors com Giving Multiplier, una eina basada en la psicologia que busca fer més efectiva la filantropia, o Tango, un joc dissenyat per reconfigurar la manera com dialoguem amb aquells que no comparteixen les nostres opinions.
Les seves contribucions van quedar plasmades en el seu reconegut llibre Moral Tribes, una obra que sintetitza la seva recerca pionera i ofereix un marc pragmàtic per resoldre els conflictes morals. El text ha estat elogiat per la seva capacitat de fer accessibles idees interdisciplinàries complexes i pel seu impacte en el pensament ètic contemporani.
El professor Joshua Greene continua sent una veu influent en la comprensió de l’arquitectura de la moralitat i la cooperació humana, inspirant una nova generació de líders i pensadors compromesos amb el disseny de societats més justes, empàtiques i col·laboratives.