IQS va acollir el passat 29 de novembre la taula rodona “Burkina Faso, Haití i Mali: situacions geopolítiques complexes i dinàmiques globals”, amb la participació de Diyité, CatSya i Ecos de Mali, tres ONG que treballen des de Barcelona en projectes de desenvolupament en aquests tres països.
IQS va acollir el passat 29 de novembre la taula rodona "Burkina Faso, Haití i Mali: situacions geopolítiques complexes i dinàmiques globals", amb la participació de Diyité, CatSya i Ecos de Mali, tres ONG que treballen des de Barcelona en projectes de desenvolupament en aquests tres països. Aquesta trobada forma part d'una iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona, a través del districte Sarrià-Sant Gervasi, per la Justícia Global, en què IQS col·labora en l'àmbit educatiu a través d'Aprenentatge i Servei.
L'objectiu del programa Educació per a la Justícia Global és promoure una consciència crítica al voltant de les causes que generen desigualtats i conflictes, i amb això contribuir també al canvi d'actituds i pràctiques que han de fer possible una ciutadania responsable, respectuosa i compromesa amb la transformació social. Amb aquest punt de partida, les tres ONG reunides a la taula rodona van deixar de banda la seva tasca i els projectes de desenvolupament que duen a terme, per centrar-se exclusivament a exposar la situació d'emergència social, econòmica i política en què es troben tant Burkina Faso i Mali, al continent africà, com Haití, al Carib.
La trobada va començar amb la intervenció de Leonardo Martínez, llicenciat i professor d'Història i Humanitats. "La situació de cadascun d'aquests països no és determinisme, sinó que hi ha marques d'història que han assenyalat la seva evolució fins avui i és important conèixer-les", va afirmar Martínez, que va fer una radiografia geopolítica condensada situant l'origen dels tres estats com a punt de partida de la situació actual. Així, tant Burkina Faso i Mali, a l'Àfrica, com a Haití, fora del continent, tenen un tret comú: el seu origen colonial. "A Haití el procés de descolonització i la independència va ser fruit d'una revolució, mentre que als dos països africans, va ser per un procés integrat en un marc general, fruit de la Guerra Freda i amb el funcionament de les Nacions Unides", va puntualitzar Martínez. I, tot i això, encara que els processos han estat diferents, l'evolució els ha portat a situacions estructurals semblants.
M. Antonia Blasco, directora de Diyité, i Gherardi Louis Jeune, jurista financer i col·laborador d'aquesta ONG amb projectes de desenvolupament a Haití, van mostrar la dura realitat d'un país caribeny que, a partir dels anys 80 del segle passat, ha vist esfumar-se l'equilibri i la prosperitat a què apuntava en els seus primers 50 anys com a Estat independent. Una decadència marcada per la corrupció i la desigualtat social i la inseguretat, que s'han traduït econòmicament en l'èxode de la classe intel·lectual i dels més acabalats d'un país gairebé sense inversió estrangera, sense atractiu turístic i endeutat.
La situació no és gaire millor per a Mali, a l'Àfrica. "És un dels països més pobres del món, i el 80% de la població viu concentrada al sud", va explicar Jordi Escudé, president d'Escos de Mali. La curta història d'aquest país, que va aconseguir la independència el 1960 i va néixer llastrada per un primer govern comunista, ha estat marcada per l'alternança de governs semidemocràtics i militars, la intervenció de França −expulsada definitivament amb el darrer cop militar del 2021− i per un conflicte armat obert que, des del 2012, manté el nord, amb tota la riquesa per explotar, sota control tuareg. "A Burkina Faso el colpista Blaise Campoaré, al poder durant 27 anys, va convertir el país en un corredor per al tràfic d'armes i de droga. El nou president, també colpista, va voler revertir la situació, i des del 2015 no deixen de succeir-se els atacs terroristes, amb tot allò que comporta a nivell econòmic, social i polític", va explicar Mónica Ruiz, fundora de l'ONG CatSya.
La conflictivitat és un tret comú als tres escenaris i explica la difícil situació en què estan sumits. En el cas de Mali es tracta d'un conflicte armat obert des del 2012, que s'ha regionalitzat i s'ha acabat estenent també a Burkina Faso. A Haití, en canvi, no hi ha conflicte armat entès com a guerra, però sí una tensió sociopolítica el nivell de violència de la qual supera amb escreix els 1.000 morts anuals.
Iván Navarro, investigador d'Escola de Cultura de Pau de la UAB, va posar el colofó a aquesta trobada dibuixant els diferents escenaris de construcció de pau als tres països. Escenaris diferents pel tipus de conflicte, els objectius i pels agents que intervenen o no en aquestes negociacions. "En el cas de Mali i Burkina Faso, deixar fora de la negociació els grups gihadistes ha suposat en els darrers 10 anys un increment de la violència a la zona –va explicar l'investigador–. És la constant fal·làcia de la comunitat internacional, que és qui atorga en cada cas el paper d'interlocutor vàlid o no".
Consciència crítica
Amb tota la informació compartida, la taula rodona també va derivar en un espai per a la reflexió. "Segons la Conferència de Nacions Unides per al Comerç i el Desenvolupament, Àfrica perd cada any 89.000 milions de dòlars, sobretot en fugida de capitals i evasió fiscal. I la meitat d'aquesta xifra ve donada pel robatori de matèries primeres. I dic 'robatori' perquè una manera de camuflar aquesta fuita de capitals és declarant que exportes un quilo d'or i en realitat emportar-te'n cinc", va apuntar Jaume Portell, col·laborador de CatSya, contrarestant així la idea d'"escassetat" que empeny habitualment a col·laborar amb països com Burkina Faso, un dels països més pobres, i tot i això, un dels grans exportadors d'or.
Portell ha posat èmfasi en la idea que, per parlar de Justícia Global, cal anar més enllà, ser autocrític i preguntar-se d'on surten moltes de les riqueses que permeten que els països més rics les acumulin i es plantegin si poden ajudar els més pobres a obrir una escola. "Perquè no és que Burkina Faso o Mali o Haití estiguin fora i allunyats de l'economia global i, de tant en tant, ens n'hem de recordar, sinó que aquests països estan integradíssims a l'economia global, tant, que sense ells aquesta economia global no s'entén", va puntualitzar el col·laborador de CatSya.