IQS ha iniciat oficialment els actes de celebració del 25è aniversari dels seus estudis d’Enginyeria Industrial. L’esdeveniment, celebrat l’11 de desembre al centre universitari, va servir per posar en valor el quart de segle de trajectòria d’aquesta titulació i per projectar una mirada cap al futur de la professió a través del talent femení.
IQS inaugura el 25è aniversari d’Enginyeria Industrial reivindicant el lideratge femení com a motor de canvi en el sector
La benvinguda institucional va anar a càrrec del Dr. Salvador Borrós, director general d’IQS, i del Dr. Andrés García, responsable del Grup d’Enginyeria de Productes Industrials (GEPI) i catedràtic del departament. Ambdós van destacar l’evolució dels estudis i el seu impacte en el teixit industrial al llarg d’aquestes dues dècades i mitja. Un dels moments més emotius va ser la projecció d’un vídeo recopilatori que va recórrer la història de la titulació a través d’imatges de les diferents promocions d’alumnes i professors que han passat per les aules.
Així mateix, la direcció va aprofitar la trobada per desvelar el full de ruta d’aquesta efemèride, que inclourà tres taules rodones més en els pròxims mesos i culminarà el pròxim 5 de juny de 2026 amb un esdeveniment de gran envergadura: la inauguració de la nova planta pilot d’IQS, una infraestructura clau per al futur de la institució i que inclourà la reorganització de la zona de laboratoris, la seva ampliació i fins i tot la incorporació de nous aparells d’última generació.
De les “soft skills” a la ruptura d’estereotips
L’eix central de la jornada va ser la taula rodona “La dona en l’enginyeria industrial”, moderada per la Dra. Núria Llaverias, professora del Departament d’Enginyeria Industrial d’IQS School of Engineering. El debat va comptar amb la participació presencial de Mariló Casas, presidenta de la comissió d’Equitat, Tecnologia i Futuro a l’EIC i Consultora Sènior a SENER; Núria Esteban, gerent de Desenvolupament de Conceptes a SEAT S.A.; Elena Qui, Past Senior Program Manager a Amazon, i Claudia Moslares, Senior Consultant a Deister Software. A més, per aportar una visió internacional, la taula va connectar en línia des d’Hamburg amb Cristina Mas, Project Leader a Airbus.
Les ponents, totes elles antigues alumnes, van coincidir a assenyalar que l’enginyeria ha evolucionat des d’un perfil purament tècnic cap a un on la gestió de persones és fonamental. “El que abans anomenàvem ‘soft skills’ són ara les vertaderes ‘hard skills'”, va afirmar Núria Esteban, qui també va posar èmfasi en el fet que, si bé la tècnica és necessària per solucionar problemes, són “els valors” els que permeten mobilitzar un equip per aconseguir-ho. En aquesta línia, Mariló Casas va subratllar que el seu major aprenentatge ha estat “saber escoltar”, valorant l’experiència de l’ofici més enllà de les jerarquies o els títols acadèmics.
El debat també va posar el foc en la capacitat d’adaptació. Així, Claudia Moslares va destacar la “resiliència i el treball en equip” com a competències clau adquirides durant la carrera per superar qualsevol repte, mentre que Elena Qui va assenyalar la importància d’entendre l’agenda de l’interlocutor per oferir solucions reals. Una visió humanista de la professió que Núria Llaverias, com a moderadora, va resumir en tres pilars: “persones, valors i resiliència”.
El debat també va abordar les barreres i estereotips de gènere que persisteixen en la indústria. Núria Esteban va compartir la seva vivència personal en traslladar-se a Alemanya i va recordar el repte d’enfrontar-se a l’escepticisme inicial que generava el seu perfil d’enginyera jove, dona i mare de família en un lloc d’alta responsabilitat tècnica. Totes les ponents van coincidir en aquesta necessitat d’haver de demostrar constantment les seves capacitats per fer-se respectar. Elena Qui va aprofundir a més en la lluita contra la “síndrome de l’impostor”, confessant que de vegades va arribar a qüestionar-se si el seu creixement professional es devia als seus mèrits o a les polítiques de paritat: “Realment creixo perquè m’ho mereixo o perquè quedo bé a la foto?”, va reflexionar.
Davant d’aquesta realitat, les participants van coincidir en la urgència de visibilitzar referents femenins per a les noves generacions, criticant els biaixos educatius prematurs. “Als nois se’ls entrena a ser valents i a les dones a ser perfectes”, va lamentar Mariló Casas, qui va ser taxativa en afirmar que “el rosa i el blau són un invent” i que la societat no ha d’imposar límits. En aquest sentit, Claudia Moslares va animar les estudiants a “crear curiositat tècnica des de la infància” per normalitzar la presència de dones en rols STEM. “Si esperem als 16 anys, anem tard”, va advertir Elena Qui.
Conciliació i mirada al futur
La conciliació i els reptes personals també es van posar sobre la taula. Claudia Moslares, des del sector del programari, va defensar la possibilitat de combinar una carrera exigent amb la maternitat sense renunciar a cap de les dues facetes: “Vull seguir en aquesta direcció compaginant-ho amb la maternitat; és difícil, però és un somni que es farà realitat”. Per la seva banda, Cristina Mas va emfatitzar el seu desig de maximitzar l’impacte social del seu treball més enllà de l’èxit individual: “El meu objectiu és aportar el màxim possible no només a la nostra feina, sinó a les generacions més joves i al nostre planeta”.
En aquesta línia de maduresa professional, Mariló Casas va assenyalar que, després d’haver recorregut aquest camí, la seva aspiració actual és “posar tota aquesta experiència al servei de les persones i les empreses”, exercint rols d’assessorament. Una visió de futur que Núria Esteban va completar definint l’enginyeria no només com una professió, sinó com “un estil de vida” que proporciona les eines mentals per afrontar qualsevol desafiament.
Per tancar la sessió, les ponents van llançar un missatge d’empoderament a les alumnes presents a la sala, instant-les a no posar-se barreres i a veure l’enginyeria com una clau mestra capaç d’obrir portes en qualsevol sector, des de la logística fins a l’automoció o la consultoria estratègica. I, com tota celebració mereix, la trobada es va tancar amb un refrigeri que van compartir ponents i assistents.