Els pròxims dies 24 i 25 d’octubre, les instal·lacions del centre universitari IQS a Barcelona acolliran la 2a edició de la International Conference of Aporophobia, un esdeveniment que reunirà experts de diferents disciplines amb l’objectiu d’abordar un dels majors reptes socials del nostre temps: l’aporofòbia, terme que defineix el rebuig, la por i el menyspreu envers les persones pobres.
L'esdeveniment, que se celebrarà a IQS els dies 24 i 25 d'octubre, inclourà una taula rodona sobre els delictes d'odi i la seva relació amb l'aporofòbia, amb la participació de representants jurídics i policials.
Fidel al compromís iniciat l’any passat, el Congrés torna a convertir-se en un espai de reflexió per compartir experiències i cercar solucions a aquest fenomen que agreuja la pobresa, l’estigma i altres formes de discriminació; fins al punt de convertir-se en el motiu directe o indirecte de molts dels delictes d’odi que es cometen en aquest país.
Precisament, el paper de l’aporofòbia en aquest tipus de delictes, les eines legals per abordar-los i el tractament que en donen la justícia i les autoritats policials protagonitzaran una de les taules rodones principals d’aquesta segona edició.
El congrés és organitzat per IQS, amb el suport de la Fundació ”la Caixa”, i compta amb la col·laboració de la Fundació Pere Tarrés-URL, Càritas, Fundació Assís, Fundació Arrels, Cristianisme i Justícia, Institut Borja de Bioètica-URL, Fundació Vidal i Barraquer-URL, ESADE-URL, ESDI-URL, Observatori Blanquerna-URL i La Salle-URL. L’assistència és gratuïta, però les places són limitades i cal registrar-se prèviament.
Abordatge multidisciplinari per a un problema urgent
Segons un informe sobre l’evolució dels delictes d’odi a Espanya de 2023, les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat van investigar 2.268 infraccions penals i incidents d’odi, cosa que suposa un increment del 21,3% respecte a 2022. Tanmateix, quants estan directament o indirectament relacionats amb l’aporofòbia? Quin paper juguen les forces de l’ordre i la Justícia?
Un dels plats forts d’aquesta edició serà la taula rodona “Abordatge jurídic i policial dels delictes d’odi comesos per aporofòbia”, que reunirà destacats experts en l’àmbit del dret i la seguretat, com Mª Jesús Raimundo Rodríguez, Fiscal de la Unitat de Delictes d’Odi i Discriminació; Tomás Fernández Villazala, Director de l’Oficina Nacional de la lluita contra els delictes d’odi, i Manuel Serrano González, Inspector en Cap de la Policia Nacional. Moderats per Míriam Feu, de Càritas, els ponents d’aquesta taula exploraran i debatran sobre el vincle entre l’aporofòbia i els delictes d’odi, analitzant quines eines legals i policials existeixen per combatre aquesta forma de discriminació.
No serà l’únic punt de vista. Com en la seva primera edició, la International Conference of Aporophobia s’estructurarà al voltant d’un programa complet que abasta diferents enfocaments: des de l’anàlisi teòrica i acadèmica fins a la discussió de casos pràctics i experiències en l’àmbit social, econòmic i jurídic.
L’esdeveniment comptarà en aquesta ocasió amb la ponència inaugural del prestigiós professor Aaron Reeves, de la London School of Economics i la Universitat d’Oxford. Sota el títol “Gent comuna: com les elits i la classe treballadora naveguen pel mercat simbòlic de ser ordinari”, aquesta intervenció abordarà la desigualtat social i el seu impacte en la salut i el benestar, i marcarà l’inici de dos dies de reflexió i debat.
A més, el congrés oferirà durant les dues jornades un total de 12 sessions paral·leles. Entre les sessions previstes per al dia 25 d’octubre, destaquen “Aporofòbia i solitud”, on s’analitzaran les implicacions d’aquest fenomen en l’adolescència i la vellesa; “Aporofòbia: salut mental i física”, on es donarà a conèixer la tasca de l’equip ESMES de salut mental per a persones sense llar, una experiència pionera a Catalunya, i “Aporofòbia: migració, exclusió social i la lògica del bé comú”.
Com a novetat, aquest any s’han organitzat algunes activitats prèvies al congrés destinades a sensibilitzar el públic sobre l’aporofòbia i crear espais de reflexió, com una trobada sobre la realitat de les persones sense llar, la presentació d’un joc sobre qualitat de vida i discriminació o un recorregut guiat pel Raval per visibilitzar l’exclusió social.
Un debat final i un manifest serviran de cloenda a la segona edició d’aquest congrés, consolidat com un espai pioner per compartir experiències, generar coneixement i proposar estratègies que permetin combatre de manera efectiva l’aporofòbia des d’un enfocament integral i multidisciplinari.