La conferència ‘inspiracional’ d’Oriol Guixà en el marc del II Congrés TECNIO parla de la recerca, el desenvolupament, la transferència de coneixement i la innovació, des de la perspectiva de qui ha assumit els diversos papers de l’auca.
El passat 23 de novembre va tenir lloc a la Casa de Convalescència de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya el II Congrés TECNIO amb el lema “Una immersió en la transferència de coneixement”. La trobada va reunir representants dels grups TECNIO amb l’objectiu de compartir experiències i trobar sinergies per als reptes en què ens trobem davant de les necessitats de les empreses del nostre entorn. La col·laboració entre l’empresa i els centres TECNIO ha esdevingut una pràctica habitual per la innovació industrial, basada en la transferència de coneixement.
La jornada va comptar amb diverses ponències, taules rodones i un espai de networking per afavorir la connexió i el diàleg entre tots els participants. De totes aquestes activitats, vull destacar la ponència ‘inspiracional’ que va anar a càrrec d’Oriol Guixà, president de La Farga i membre del Patronat de la Fundació Universitària Balmes, entitat titular de la UVic-UCC.
Sota el títol “De recerca a mercat amb col·laboració públic-privat”, el ponent va iniciar la seva presentació definint els quatre conceptes essencials que integren les diverses etapes que fan possible la innovació partint de la recerca.
– La “recerca”, entesa com la creació de nou coneixement científic i tecnològic, sovint en mans dels científics, professors i investigadors que es troben a la universitat.
– El “desenvolupament”, amb la visió de la creació del nou producte o servei en tecnologia, és a dir, l’aplicació pràctica del nou coneixement generat per a resoldre reptes industrials.
– La “transferència de coneixement”, vista com l’acció de compartir, de transmetre, de posar en comú el que sabem i la seva integració entre els agents receptors, amb l’objectiu d’un creixement que va més enllà del purament científic basat en publicacions científiques.
– Finalment, la “innovació” que es resumeix com la millora en processos i productes i que, per tant, persegueix la implementació de canvis tecnològics en l’àmbit d’empresa.
Els conceptes anteriors tenen lloc en universitats i centres tecnològics, però també en el sector empresarial o per part dels emprenedors i en un entorn en el qual els gestors de la societat juguen també un rol rellevant.
Guixà va fer també referència a l’èxit del model creat per Andreu Mas-Colell per a fomentar la recerca i la innovació a Catalunya i va destacar que estem recollint actualment els resultats, la consolidació i l’excel·lència de la recerca a Catalunya. Tot i així, manifesta un cert desequilibri entre la recerca i la innovació. Catalunya és considerada un “innovador fort” encara que lluny dels països del nord d’Europa, que es troben en nivells de líders en innovació. No en va, també menciona que Catalunya destina un 1,7% del seu PIB a R+D, lluny del 3% dels països capdavanters.
En la part final de la conferència, Guixà va fer un conjunt de recomanacions i propostes als diversos agents per impulsar la col·laboració, l’aproximació activa i, sobretot, ens diu que cal escoltar més.
– Per a l’empresa, fa èmfasi en fer una aproximació més activa cap als centres que generen coneixement i reconèixer el valor i el cost de la transferència. Com a sector productiu els demana que assumeixin els riscs de la innovació.
– A l’acadèmia li demana que focalitzi la formació de talent amb una millor orientació a les necessitats empresarials i que busqui la seva col·laboració, per exemple, amb programes de formació bidireccionals, citant com a exemple els doctorats industrials.
– Als centres de recerca els diu que l’objectiu no ha de ser la recerca de recursos per a mantenir les seves estructures, sinó la R-T-I-D en si mateixa. També els diu que han d’obrir més, explicar el que fan, els grans equips de què disposen, valoritzar més i millor la propietat intel·lectual i industrial que tenen, de cara a la seva transferència.
– Per últim, als gestors els diu que encara hi ha molt a fer per a impulsar la transferència de coneixement i que exemples com els de Fraunhofer i Max Planck poden ser models d’inspiració per a Catalunya.
En conclusió, Guixà no diu res que no sapiguem els que ja fa anys que ens movem en el món de la recerca, el desenvolupament, la transferència i la innovació. Ara bé, Oriol Guixà, qui ha assumit els diversos papers de l’auca, es fa escoltar, perquè ho explica des de la seva vivència i, tal com ho fa, ens transmet que creu fermament en la col·laboració de les diverses esferes que integren els processos d’innovació.
Dra. Núria Vallmitjana
Directora d’IQS Tech Transfer