Dins de la col·laboració existent entre IQS-Universitat Ramon Llull i la Universitat Centreamericana “José Simeón Cañas”, UCA, d’El Salvador, el Dr. Erick Harold Ramos va defensar la seva tesi doctoral sobre l’extracció de l’àcid anacàrdic, emprant resines de bescanvi iònic.
Dr. Erick Harold Ramos i el seu director de tesis, el profesor Dr. Julià Sempere
L’àcid anacàrdic és un antioxidant natural que s’extrau de la closca de la nou del maranyó, també conegut com anacard. És un producte amb múltiples aplicacions industrials (conservant, antibacterià, insecticida, herbicida, entre moltes d’altres).
A l’Amèrica Central, concretament a El Salvador, la collita d’anacards o maranyons la realitzen petites comunitats, per a les quals és font de diners en efectiu. La comercialització de la llavor i de la polpa del fruit es fa mitjançant petites cooperatives escassament tecnificades. Per a elles, la closca constitueix un greu problema com a residu: en cremar-la, genera fum molt contaminant i ja no es pot compostar.
En aquest context, i dins de la col·laboració existent entre entre IQS–Universitat Ramon Llull i la Universitat Centreamericana “José Simeón Cañas”, UCA, d’El Salvador, el Dr. Erick Harold, del departament d’Enginyeria de Processos i Ciències Ambientals de la UCA, va defensar a IQS la seva tesi doctoral sobre l’extracció de l’àcid anacàrdic mitjançant la utilització de resines de bescanvi iònic. La tesi va ser dirigida per el professor Dr. Julià Sempere, del Departament d’Enginyeria Química i Ciències de Materials de la IQS School of Engineering.
L’àcid anacàrdic és el component principal de l’oli de la closca del maranyó, conegut per les seves sigles en anglès como CNSL, una substància oleaginosa formada per una mescla de components fenòlics, tots ells biocides i responsables dels fums de combustió. La tècnica posada a punt es basa en un sistema d’extracció utilitzant resines de bescanvi iònic i un sistema de quantificació de l`àcid extret, ambdós de senzilla implementació i adients per a les petites cooperatives/indústries de processat de l’anacard a El Salvador.
A partir d’una sèrie d’experiències d’optimització i ajust de les condicions d’extracció, s’ha aconseguit recuperar l’àcid anacàrdic del CNSL, de manera satisfactòria i amb alta puresa (quasi un 90% de recuperació, amb una puresa superior al 95%). A més, s’ha aconseguit regenerar la capacitat d’adsorció de la resina emprada amb molt bons resultats.
L’estudi realitzat permet augmentar el valor afegit del producte extret a les cooperatives d’El Salvador i millorar així l’economia local. És un bon exemple de solució i aplicació tecnològica a un problema real, adaptat a més a les possibilitats locals, dins dels principis d’objectius sostenibles i economia circular, col·laborant a fomentar la recerca en els països en desenvolupament.