Aprofundir en l’anàlisi de l’aporofòbia, posant el focus en l’estigma de la pobresa i en la creixent deshumanització del fenomen. Aquest era l’objectiu de la tercera edició del Congrés sobre Aporofòbia, organitzat un any més per IQS-URL, amb el suport de la Fundació ”la Caixa” i la col·laboració d’una destacada coalició d’institucions acadèmiques de la URL i entitats socials clau.
Experts d’IQS alerten sobre la vergonya i l’automenyspreu que l’aporofòbia genera entre les seves víctimes
Una de les ponències centrals d’enguany va anar a càrrec de la sociòloga Imogen Tyler, reconeguda professora de la Universitat de Lancaster, que va conceptualitzar l’estigma com un “dispositiu teòric” i una “força material i política” que actua com un “lubricant del capitalisme neoliberal”. Tyler, la recerca de la qual se centra en el poder de l’estigma i les desigualtats socials, va explicar com aquest mecanisme devalua grups sencers (com persones sense llar, treballadors pobres o migrants vulnerables) per tal de “fortificar les jerarquies socials” i aplanar el camí per a l’acumulació de capital per part de les elits.
A través de testimonis colpidors del Regne Unit, Tyler va il·lustrar com l’austeritat i l’erosió de l’estat del benestar redueixen la vida de les persones pobres a simples “xifres”, un procés que genera en les víctimes profunds sentiments de vergonya i automenyspreu, convertint així l’aporofòbia, tal com va descriure la ponent, en un acte de violència social i psicològica.
El congrés, que aquest any es va celebrar en format en línia i va reunir experts de fins a 12 països, va concloure amb un consens entre la filosofia, la sociologia, el dret i l’economia: l’aporofòbia és una tendència humana amb base biològica que, quan és instrumentalitzada pel poder, esdevé una forma de violència profundament arrelada, un mecanisme de poder per perpetuar les desigualtats en temps de crisi econòmica i social.
El Dr. Flavio Comim, degà de IQS School of Management, organitzador de l’esdeveniment i ponent, va destacar que el congrés ha permès aprofundir en el debat sobre com les “bretxes cognitives i ètiques” es manifesten en l’explotació de les persones en situació de vulnerabilitat.
L’opinió de la creadora del concepte “aporofòbia”
Una de les sessions més esperades d’aquesta tercera edició va ser protagonitzada per la filòsofa Adela Cortina, creadora del terme aporofòbia, que va centrar la seva reflexió en la necessitat de diferenciar l’aporofòbia del rebuig racial (xenofòbia). Per fer-ho, va posar l’exemple dels working poor o dels immigrants que aporten mà d’obra barata (com els temporers o el personal subcontractat), que, malgrat la seva contribució, continuen sent menyspreats.
Cortina va abordar la base biològica del fenomen, assenyalant que la preferència pel conegut i l’apreci pel poderós són tendències cerebrals, però no determinacions. “El cervell és plàstic i es pot modular”, va afirmar Cortina. La clau per a la solució, segons la filòsofa, és cultural i institucional: “Hem de crear una societat que cultivi la tendència a respectar tothom per igual, en lloc de potenciar l’apreci només per aquells que ens poden donar alguna cosa a canvi.”
La responsabilitat, per tant, recau en la societat. “La pregunta és què volem: una cultura que premiï els millor situats o una que cultivi la tendència a respectar tothom per igual, protegint els dèbils?”, va qüestionar Cortina. La clau per al canvi, segons l’experta, és fomentar la raó comunicativa i el personalisme davant l’individualisme o el col·lectivisme.
L’“Iceberg” de la infradenúncia dels delictes d’odi
Des de l’àmbit jurídic, M. Jesús Raimundo Rodríguez, fiscal de la Unitat de Delictes d’Odi i Discriminació de la Fiscalia General de l’Estat, va alertar sobre la “infradenúncia” dels fets delictius per motivació aporofòbica, comparant el fenomen amb un “iceberg”, on la majoria dels casos no arriben al coneixement de les autoritats.
Raimundo va identificar les causes d’aquesta infradenúncia en la vulnerabilitat múltiple de les víctimes i la seva desconfiança institucional, sovint perquè creuen que el seu testimoni no serà cregut o que no seran ateses. La fiscal va destacar que Espanya és pionera a la Unió Europea en incorporar l’aporofòbia com a agreujant d’un delicte d’odi, però va insistir en la dificultat d’acreditar aquesta motivació en el judici, on els atacs a persones sense llar sovint s’interpreten inicialment com a simple “gamberrisme o vandalisme”.
Raimundo va defensar fermament la necessitat d’harmonitzar la legislació europea i la formació especialitzada dels professionals judicials per combatre el silenci i garantir la protecció d’aquestes víctimes.
Aporo Lab d’IQS, innovador observatori sobre aporofòbia
Com a resposta a la necessitat de quantificar el fenomen, el Dr. Flavio Comim, degà d’IQS School of Management, i el Dr. Mihály Borsi, van presentar el projecte Aporo Lab, un nou observatori que treballarà en l’elaboració d’indicadors d’aporofòbia mitjançant enquestes nacionals i proves d’associació implícita (IAT).
Comim va explicar que la IAT permet mesurar el biaix inconscient, observant la diferència de velocitat amb què les persones associen els pobres amb atributs negatius. Aquest observatori busca entendre els patrons socioeconòmics de l’aporofòbia i mesurar el grau de rebuig, especialment aquell que atribueix la pobresa a la “mandra o falta de voluntat” en lloc de la “injustícia social”, un indicador clau per a l’anàlisi.
Un enfocament multidisciplinari
A més d’aquestes ponències destacades, la conferència va aprofundir en el caràcter multidisciplinari del rebuig envers les persones pobres. S’hi van presentar investigacions sobre la relació entre exclusió financera i aporofòbia a la Xina, el paper del pobre com a boc expiatori (des de la perspectiva de René Girard) i l’exploració de l’aporofòbia en les institucions mitjançant entrevistes amb persones sense llar a Barcelona. Altres estudis van abordar la justícia energètica i l’aporofòbia en contextos de colonialisme i ocupació territorial.
Un any més, les conclusions i reflexions sorgides de les intervencions, tant de les ponències centrals com de les sessions paral·leles, van servir de colofó per consolidar aquest congrés com un espai pioner per proposar estratègies efectives i conjuntes contra l’aporofòbia des d’una perspectiva integral.
Com en l’edició anterior, IQS-URL va liderar aquest congrés, amb el suport de la Fundació ”la Caixa” i la col·laboració de la Fundació Pere Tarrés-URL, Càritas, Fundació Assís, Fundació Arrels, Cristianisme i Justícia, Institut Borja de Bioètica-URL, Fundació Vidal i Barraquer-URL, Jesuitas Social, ESADE-URL, ESDI-URL, Observatori Blanquerna-URL i La Salle-URL.