Vés al contingut

Estudis

Entrevista a Pere Palacín

23 juliol 2019

“Està venint un canvi molt important, l’anomenada transició energètica. Hem de promoure la consciència de l’estalvi d’energia i de l’eficiència, ja sigui per consciència ambiental, ja sigui per economia”

Dr. Pere Palacín. Profesor Catedrático de IQS School of Engineering. Director General de Energía, Seguridad Industrial y Seguridad Minera de la Generalitat de Catalunya
Dr. Pere Palacín. Professor Catedràtic d’IQS School of Engineering. Director General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El 2013 decideixes compaginar la teva tasca acadèmica a IQS amb la de Director General d’Energia, Seguretat Industrial i Seguretat Minera de la Generalitat de Catalunya. Què et va ‘seduir’ de la funció pública?

Primer de tot, he de dir que ho vaig poder fer perquè IQS em va facilitar molt l’oportunitat que se’m presentava d’assumir el càrrec de Director General d’Energia, Seguretat Industrial i Seguretat Minera. Jo sempre havia treballat al sector elèctric (vaig estar a Enher i a Red Eléctrica de España durant 14 anys), i després em vaig incorporar a IQS com a professor responsable de la branca elèctrica i energètica de la nova carrera d’Enginyeria Industrial que es va crear l’any 2002.

Amb aquesta nova oportunitat, tenia la possibilitat d’observar el sector energètic des de totes les vessants: des de les empreses energètiques punteres, des de la docència i des de la Direcció General a l’Administració pública. Al conseller que em va proposar el càrrec li vaig posar com a condició que el Centre Universitari hi estigués d’acord. En aquests moments, sóc professor en excedència i segueixo impartint dues hores de classe setmanals, juntament amb el meu càrrec de Director General.

Quin és el balanç després de 6 anys en el càrrec?

El balanç és molt positiu, una experiència personal diferent i molt enriquidora que m’ha aportat  una visió diferent, com d’observació de l’altra cara de la moneda. He pogut comprovar que l’Administració funciona molt millor que la percepció general que es té ‘al carrer’, hi ha molt bons funcionaris, tècnics i professionals, que són els que fan funcionar el sistema.

En tots aquests anys, he estat a les ordres de cinc consellers diferents, un d’ells molt breu, he patit l’aplicació del 155, he viscut moments molt complicats de crisi, amb molt pocs recursos, … A més, també em va coincidir en el temps, el 2017, amb el fet que vaig haver d’assumir les funcions de Degà del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC). Amb totes dues funcions, Director General i Degà del COEIC, vaig haver de despatxar molt i molt amb els diferents consellers i gestionar diverses lleis relacionades amb Territori i Sostenibilitat.

Personalment, el balanç és molt positiu, malgrat que l’estrès patit en nombroses ocasions: m’ha tocat aprendre molt, he assolit molts coneixements i he fet molts contactes.

Com expert del sector energètic i amb aquesta visió global, com veus les relacions existents entre els tres àmbits: Administració, universitats i empreses? I com creus que es podríem millorar?

La nostra Direcció General està dins de la Conselleria d’Empresa i Coneixement, englobant universitats, centres de recerca i empreses. Què ens falta? Una mica de connexió entre les ‘tres potes’. Fem recerca, sí, però és la que necessiten les empreses? S’involucren les empreses suficientment?

És molt important que la recerca sigui un projecte real i amb retorn i impacte social. No quedar-nos tant en la recerca de les publicacions i dels ‘papers’. Hauríem de buscar més implicació per part de les empreses també, que algunes en fan molt poca… Per què les ajudaria a elles i als seus clients. I des de les universitats, com ja he dit, no fer tanta recerca bàsica i buscar més l’aplicada, obrir-se més a la indústria.

No creus que lentament això està canviant? O depèn del sector?

Et diria que a les empreses energètiques els costa molt invertir en recerca. No és com el sector salut, on hi ha molta més integració, en gran part per la implicació i incorporació dels propis hospitals. Però les empreses multinacionals del sector d’energies, amb grans oligopolis, difícilment integraran el centre de recerca dins l’empresa pròpia, el centre investiga per la seva banda.

I el paper de l’Administració?

L’Administració ha de fer de nexe d’unió de tot això. Fa una gran funció, que és l’aportació de fons basals als centres de recerca. La clau seria que després de la recerca bàsica entrés l’empresa, per afavorir el desenvolupament d’un prototip o d’una aplicació concreta. I l’Administració intenta tot això, però no ho aconsegueix en tots els casos.

El que si fa, és mantenir els centres i fomentar aquesta recerca bàsica. Per exemple, jo sóc també secretari del Patronat de l’Institut de Recerca d’Energia de Catalunya (IREC) del qual formen part patrons de l’Administració, de les universitats i d’empreses privades. L’Administració, com ja he dit, aporta fons basals per fer recerca i cada cop les aportacions públiques augmenten, perquè moltes de les empreses privades s’han anat retirant … Ens falta acabar de polir tot això, i seria molt interessant promoure projectes de més gran escala.

I ja que parlem d’empreses, quina és la teva visió de futur del sector energètic?

És un sector molt complicat. Ja he comentat que un dels problemes és que les empreses són oligopolis, són molt grans. Aquí a Catalunya, Endesa és la que gestiona l’energia elèctrica de la major part de la xarxa del territori.

Però està venint un canvi molt important, l’anomenada transició energètica. Tant a Europa  com a Espanya i a Catalunya, hi ha actualment projectes de regulació per canviar del model d’energies fòssil i nuclear a models d’energies renovables: fotovoltaica, eòlica i altres tecnologies han de substituir les fonts d’energia actuals. Tot això tindrà les seves implicacions: les centrals no seran les mateixes, afectarà la mobilitat … Perquè estem parlant de mobilitat totalment elèctrica. Les previsions són que el 2030 el 50% de l’energia consumida a Europa sigui d’origen renovable, amb l’objectiu que el 2050 sigui 100% renovable, un objectiu molt ambiciós.

La implicació de tot això en instal·lacions de generació és molt gran: en nombres concrets, per l’any 2050 hauríem de tenir a Catalunya 12000MW eòlics … I en aquests moments tenim 1286MW … Hem de multiplicar-los per 10! Fer un parc eòlic de 90MW ja és complicat, quasi impossible … Imagina’t fer 11000 parcs eòlics de 90! I d’energia fotovoltaica necessitaríem 33000MW, i actualment tenim 300. Tot un repte!

He de dir que actualment hi ha molts promotors de projectes molt grans, de moltes hectàrees de plaques fotovoltaiques, per crear els anomenats ‘horts solars’. Tenim moltes sol·licituds, però a Catalunya actualment hi ha una limitació oficial de superfície,  però el decret ara canviarà perquè es necessiten moltes hectàrees. També és cert que les tecnologies van canviant i millorant en aquest sentit, amb edificis autosuficients que millorin el consum energètic … Per no haver de fer aquestes extensions tan impressionants. És fonamental la promoció de l’autoconsum d’energia solar, la generació compartida, etc. Granet a granet ens anem tots conscienciant, afortunadament, i anirem canviant.

 

El futur serà potenciar la creació de petites empreses, cooperatives d’autoconsum, crear xarxes tancades per compartir energies entre empreses i particulars … El model està canviant, i el gran canvi de paradigma serà que generador i consumidor podran estar al mateix nivell, i fins i tot ser la mateixa persona.

Afegiries algun repte energètic més al qual ens enfrontem com a societat?

El repte evident és que hem d’insistir a ser molt conscients i reduir els consums d’energia. No podem gastar alegrement l’energia que ha trigat tants anys a generar-se. Falta consciència (en empreses i a nivell individual) que l’energia és un bé escàs i contaminant, tant en la seva producció com en el seu ús. Hem de promoure la consciència de l’estalvi i de l’eficiència, que ha millorat molt amb mesures d’eficiència com  les adequacions d’edificis (vidres i materials de construcció, per exemple), o amb l’ús d’il·luminació amb llums LED, que ha suposat un estalvi molt gran.

Ja sigui per consciència ambiental, ja sigui per economia, hem de fer un esforç col·lectiu.

Parlem finalment de la teva tasca docent i la teva relació amb IQS. Què t’agrada més del món acadèmic?

Jo sempre seré professor, m’agrada molt la docència, ensenyar i estar en contacte amb la gent jove, des de la meva càtedra en excedència i des de les dues assignatures que imparteixo (Tecnologia Elèctrica i Generació i Transport d’Energia Elèctrica). És molt important per mi no desvincular-me de la tasca acadèmica, perquè la meva intenció és tornar-hi, i seguir formant a joves, aprenent alhora d’ells.

I els alumnes encantats de tenir al Director General de professor, segur!

Els alumnes valoren molt la relació i l’experiència del professor amb el món ‘real’. És important el fet que des d’IQS puguin visitar empreses del sector … O la visita que fem a l’IREC, on poden veure els camps de recerca actualment en el sector energètic… I a mi m’agrada molt mostrar-los el món de l’energia i despertar el seu interès i la seva inquietud en aquesta àrea.

 

Destacaria una altra visita molt impactant, la que fem a un centre hospitalari. Com a Direcció General d’Energies, Mines i Seguretat Industrial, una de les funcions que tenim és l’encomanada de gestió del Consejo de Seguridad Nuclear (totes les instal·lacions reactives de Catalunya: equips d’hospitals, centres de diagnosi, etc… precisen l’autorització de la nostra DG per poder operar). Vam anar a l’Hospital de la Vall d’Hebrón i vam quedar molt impressionats amb els equips de diagnòstic i de tractament; amb els equips humans multidisciplinaris, amb metges, sí, però també amb enginyers, físics … Jo, personalment, vaig quedar molt impressionat amb aquella visita.