“La indústria farmacèutica té molt clar que ha de buscar innovació en les start-ups. I si arriba un projecte amb una estructura ben definida i que encaixa en la seva estratègia, es genera una molt bona oportunitat”
 |
|
Mª Isabel Berges Fundadora i Chief Financial Officer de Spherium Biomed S.L. i Vicepresidenta de CataloniaBio & Health Tech |
1. Com a fundadora i CFO de l’empresa Spherium Biomed, parli’ns de com sorgeix la idea de crear aquesta empresa, i de com es va desenvolupar i portar al mercat.
Spherium Biomedés un Venture Builder. Agafem projectes en una fase molt inicial, fem un desenvolupament fins aconseguir un concepte de producte ja molt definit – en termes de regulatòria, patentabilitat, estratègia de mercat, etc- i el fem atractiu i vendible a la indústria.
La idea sorgeix de l’experiència de dos dels fundadors, en Lluís Ruiz i jo mateixa. Jo feia set anys que estava a la UB fent transferència de tecnologia, i sempre em trobava que faltaven dades, els projectes es quedaven curts per tal de poder ser llicenciats a les empreses. En Lluís estava a Advanced Cell, una start-up de la UB, i s’adonava de les oportunitats que sorgien de la recerca acadèmica. Vam pensar en crear una empresa que fes aquesta tasca: agafar tecnologies acadèmiques, fer una certa maduració afegint dades disponibles i accelerar la llicència amb altres partners. En Ramon Bosser, que és el tercer fundador, procedia de la indústria i es va afegir també al projecte. Hi va haver bona entesa entre tots tres i de seguida va estar constituïda l’empresa: en tres mesos començàvem a operar, va ser una posta en marxa molt ràpida. Al març del 2019 farà deu anys.
És veritat que hem hagut d’anar treballant el concepte. Al principi pensàvem que “això era molt fàcil”, però ens hem adonat que els projectes s’han de treballar molt àmpliament i molt profundament, per tal de fer-los atractius i poder trobar partners. Amb alguns dels projectes que tenim, hem arribat a fer assajos clínics … Per exemple, hi ha un projecte en el que hem desenvolupat una formulació en gel oral per al tractament de la mucositis oral, relacionada amb tractaments de quimio i radioteràpia, i al juny presentem a la American Society of Clinical Oncology el resultat de l’assaig clínic a fase IIa.
Però tot això forma part de la maduració de l’empresa, adequant la idea inicial al mercat real. Per què la indústria farmacèutica té molt clar que ha d’anar a buscar innovació a les start-ups … i si reben un projecte amb una estructura ben definida i que encaixa amb la seva estratègia, es crea una molt bona oportunitat.
2. Quines habilitats personals es necessiten per dur a terme un projecte d’aquesta magnitud?
El primer que es necessita és molta flexibilitat i ser capaços d’assumir una mica de risc: es tracta d’un ‘vol molt a prop de terra’ i ens hem de treure una mica de rigor intel·lectual i no buscar tenir el control total.
Considero també molt positiu tenir experiència a la indústria, encara que sembli una paradoxa. De vegades, es veuen joves amb projectes molt interessants però que sense experiència costaran de tirar endavant … i hauran d’aconseguir algú amb més experiència que s’afegeixi. I aquí, l’emprenedor ha de saber cedir part del projecte, que de vegades costa, i aquesta entesa no sempre és fàcil.
Quan parlo amb emprenedors més joves sempre els recomano que treballin un parell d’anys a la indústria, per a tenir ni que siguin nocions de com funciona una empresa, fins i tot per poder delimitar el perfil del potencial client …. Costa molt completar equips, i l’equip és un ingredient fonamental. Nosaltres som tres, que és un número molt bo per poder fer “aliances” variables, ens dóna molt de joc. En el nostre cas, en Ramon venia de la indústria amb molt de coneixement en el món del desenvolupament, en Lluis és un gran creador de projectes i jo m’encarrego de las tasques de negoci. Aquest trio de visions ens ajuda molt a considerar totes les bandes del projecte.
3. A quins reptes i dificultats s’enfronta actualment una start-up? Algun consell per als emprenedors?
El primer problema ha estat històricament el finançament. A Spherium hem tingut des del primer moment socis que ens han donat molt suport: inicialment van ser Ferrer, Catalunya Caixa i Enantia. Els dos darrers van sortir i s’ha quedat Ferrer, que ha fet grans inversions a Spherium. Sense això, tot el que estem dient és inviable.
Avui dia, el tema del finançament està millorant molt, des de l’existència de més inversors a Catalunya, que faciliten el poder presentar els projectes a interlocutors més especialitzats, fins a l’existència de plataformes més informals de crowdfunding, que amplien el coneixement del sector … tot i que hi ha més oportunitats, segueix sent “l’agonia” de tots els emprenedors. Moltes vegades, la obsessió de l’emprenedor és la valoració, i, en la meva opinió, l’objectiu ha de ser la viabilitat del projecte, que l’inversor que entri sigui aquell que tingui la capacitat d’acompanyar-los més lluny, com ha estat el cas nostre amb Ferrer, amb un compromís real a llarg termini i que ens ha permès fer assajos i ens ha donat recursos per avançar.
Una altra dificultat és el que ja hem comentat sobre l’equip. Un elevat percentatge de les start-ups no arriben enlloc per discussions de l’equip. No hem de buscar companys amb perfils molt similars a un mateix. Sempre que sigui possible s’hauria de buscar equips multidisciplinaris i amb visions complementàries. I ser molt generosos i flexibles …
I a partir de tenir diners i equip, a córrer tant com es pugui! Per tal de llançar el projecte i arribar al mercat quan abans millor. I, sobretot, cal orientar-se a un mercat. Un problema que tenen de vegades els emprenedors científics es que estan massa centrats en el model científic i fan proves i més proves … Orientar-se al mercat quan abans millor! Aquest seria el meu consell.
4. La seva formació d’Enginyeria Química es va dur a terme a IQS. Com es passa d’una formació química a desenvolupar-se professionalment en el món biomed?
Quan vaig sortir d’IQS com a Enginyera Química i Orgànica, vaig entrar a la indústria farmacèutica … i vaig descobrir el món de l’escalat, de desenvolupaments clínics, de les GMPs …. i m’agradava això de fer ‘en gran’ operacions habituals en els laboratoris. Em resultava emocionant descarregar un reactor en el que havíem fet 80 Kg d’un producte intermedi …. era com dir ‘això de la Química era veritat, ara ja m’ho crec’. I amb controls de cromatografia per capa fina, que l’HPLC era un luxe!
Vaig començar a fer el doctorat en química computacional, però em va entrar el cuc del món del management, i vaig anar a fer un MBA a IESE. Em va començar a interessar ‘això de la Direcció’, fins i tot vaig treballar dos anys a La Caixa, cosa que no em va satisfer en absolut per què vaig trobar a faltar i molt el background científic.
Al 2001, a través de la Fundació Bosch i Gimpera, vaig aconseguir l’oportunitat de treballar en transferència de tecnologia a la UB. El primer projecte que vaig dur a terme va ser un estudi de com sorgien les spin-off de les universitats nord-americanes. Fruit d’aquest estudi, vam fer una normativa dins de la UB, que va ser pionera i després es va compartir amb moltes universitats d’Espanya. Durant 7 anys, vaig ser a la UB, assessorant emprenedors, fent llicències i plans d’empresa, més de 50 projectes amb emprenedors científics de tota classe i condició. Però va arribar un punt que vaig adonar-me que necessitava fer més i em va sortir la oportunitat de crear Spherium, que té tota la part de ‘business development’ i llicències com a eix central. I aquí estem!
5. Creu que la formació a IQS afavoreix un salt del camp científic pur a la gestió, com ha estat en el seu cas? Que destacaria d’IQS i dels seus valors formant persones i professionals?
Jo no ho definiria estrictament així … vist en la distància … per que ara ha canviat tot molt. Jo crec que la formació a IQS té 2 ó 3 coses que a mi m’agraden molt, al menys del programa que jo vaig fer. A mi m’agradava i m’agrada molt tant el rigor matemàtic com el rigor científic que ens donaven, per que t’obliguen a estructurar el pensament molt concretament. Així com la diversitat de conceptes que ens ensenyaven i encara ensenyen …. aquella transversalitat de temes, i tots vistos amb metodologia: des de la química orgànica fins a l’electrònica, passant per la química física. I en segon lloc, destacaria la quantitat d’hores de laboratori que fèiem … que t’ajudaven a ‘crear i construir’ … i finalment el Treball de Final de Carrera (TFC). Tots són elements que necessita un bon gestor, amb el rigor mental que he comentat abans. El més important d’un manager és analitzar la situació i ser capaç de prendre decisions amb agilitat.
En el meu cas, tot i que inicialment volia fer recerca, el pas a la gestió va ser molt natural. Mètode i criteri. Penso que la formació de base sí que em va ajudar, i molt.
6. Vostè és la Vicepresidenta a la nova junta de Catalonia Bio. Quin és l’estat actual de la indústria Biotech a Catalunya?
Parlaria en primer lloc de l’estat de l’Associació, que penso que es molt prometedor. No agrairem mai prou tota la feina feta per l’Ignasi Biosca i l’anterior Junta, que va reconduir Catalonia Bio, la van revifar, li van donar sentit, van fer la fusió amb HealthTech i li van donar un caire de participació i col·laboració … Actualment, és una associació molt transversal on participen des de microempreses a grans empreses, que han de ser-hi per que són les que tiben de tot. L’estat actual per tant és molt prometedor i el repte per a la nova Junta, presidida pel Jaume Amat, és mantenir aquest nivell d’activitat, de participació i de col·laboració i si pot ser, cap a futur, projectar-la cap afora. Les línies mestres de l’actual Junta són l’emprenedoria, la innovació i la col·laboració en xarxa. Hem d’aconseguir mantenir el dinamisme i projectar-la cap altres sectors i cap a la opinió pública, per que tothom conegui el valor que aquesta associació representa per al país.
A més crec que, ara, el moment de la indústria és prometedor: comença a haver-hi més inversors a Catalunya, s’han tancat operacions i projectes importants, alguns molt avançats, hi ha empreses que estan entrant en Borsa i amb bones valoracions. És un moment d’oportunitats i de consolidació en els propers anys.
Hi ha, malgrat tot, dos riscos fonamentals: el primer, que el país perdi competitivitat en recerca bàsica. Hem de ser molt conscients que com a indústria i com a país no tindrem prestigi si la nostra recerca bàsica no té prestigi. Ara mateix, la recerca pública té molts problemes, des de la perspectiva de tot el territori espanyol, i és un punt molt greu. Hem de millorar, o realment estarem comprometent seriosament la nostra competitivitat.
El segon problema que veig molt greu és una imatge social de la indústria negativa, com ha passat amb les farmacèutiques, i no ser conscients que són les que tiben del desenvolupament i de la riquesa. Si no tenim una indústria reforçada i de prestigi, estem enviant als nous professionals fora, i com a país acabarem tenint un greu problema.
7. Com avaluaria la co-operació actual Indústria-Universitat en Recerca?
Universitat i Indústria hem d’anar de la mà i remar alhora. Hi ha molts eixos d’aquesta cooperació, i acostumem a mirar-ne només un. La primera línia de cooperació és que els graduats i màsters acabin a la indústria, i és fonamental.
El següent seria que la Indústria pugui anar a la Universitat a buscar assessorament punter, tant científic com tecnològic. Spherium col·labora moltíssim amb diverses universitats, tant nacionals com europees. Si puc posar un ‘però’, m’agradaria un puntet d’esperit més comercial, tant senzill com concloure amb un bon informe de tancament. Però estem millorant molt, hi ha molts casos que treballem amb universitats com si es tractés d’un CRO.
En tercer lloc, la creació de spin-offs que ha estat una autèntica explosió en els darrers anys i que fa que estem en el camí de ser molt competitius davant d’altres bioregions d’Europa.
Valoro molt positivament l’actual col·laboració Universitat-Empresa i crec que pot seguir sent molt bona. Des de l’empresa hem de fer la reivindicació de la recerca bàsica i des de la recerca bàsica veure la indústria com un aliat per a desenvolupar les aplicacions pràctiques del coneixement.