“El sector biotecnològic requereix dinamitzar-se i hem de ser capaços de dotar als actors d’habilitats emocionals i de gestió per tal d’afrontar els reptes que vénen”
“El sector biotecnològic requereix dinamitzar-se i hem de ser capaços de dotar als actors d’habilitats emocionals i de gestió per tal d’afrontar els reptes que vénen”
 |
| Jordi Martí, director general de Celgene i actual president d’ASEBIO. Expert del sector Biofarmacèutic i professor del nou Postgrau en Indústria Biotecnològica i Farmacèutica d’IQS. |
1. Expliqui'ns breument la seva trajectòria professional
Sóc llicenciat en Medecina i vaig exercir de metge cirurgià, una professió extremadament vocacional. Però en un moment vaig reflexionar i vaig decidir que em calia un canvi i em vaig orientar als negocis, per la qual cosa vaig fer un MBA a Esade. Se m'obria un ampli ventall de possibilitats i vaig acabar dins del món de la salut, en una innovadora empresa sueca que fabricava implants dentals, Nobelpharma. Dos anys més tard, es creuava al meu camí una oportunitat il·lusionant i innovadora: l'aparició d'un món emergent i desconegut que canviaria els paradigmes de la pràctica mèdica i l'esdevenir de moltes malalties: la Biotecnologia.
Així, em vaig incorporar l'any 1991 a Amgen, en aquell moment una companyia desconeguda i que va passar a ser un gegant biotecnològic, on vaig estar fins al 2012, quan em vaig incorporar a Celgene com a director general, càrrec que deixaré a finals d'aquest any.
També he ocupat càrrecs rellevants a Patronals i Associacions, com Farmaindústria, de la qual vaig ser-ne vicepresident, la Cambra Americana de Comerç (Amcham), de la que vaig ser membre de la Junta Directiva, i ASEBIO (Associació Espanyola de Biotecnologia), de la qual en sóc l'actual president.
2. I quins són els seus plans de futur, quan deixi els càrrecs que ara ocupa?
Després de més de 25 anys de carrera professional, no contemplo retirar-me, em veig encara amb ímpetu i ganes de seguir amb la meva contribució en aquest meravellós sector i ser part activa de la gestió dels propers reptes que es plantegen: l'envelliment de les persones, la cronificació de nombroses malalties o l'impacte de teràpies innovadores. Hem de ser capaços de contribuir a la sostenibilitat del sistema, a l'hora que mantenim els estímuls de la innovació per mantenir el seu cercle virtuós. Espero així, després de la meva etapa de 5 anys a Celgene, poder trobar un projecte que m'ho permeti realitzar.
3. Quina importància té el sector Biofarma, tant en l'àmbit nacional com internacional?
Crec que ningú dubta de la rellevància d'aquest sector. La primera raó és pel seu impacte en la salut de les persones. La innovació aportada per aquest sector mitjançant l'arsenal terapèutic de les darreres dècades ha contribuït de forma majoritària als canvis en l'esdevenir de moltes patologies greus, o mitjançant la seva curació o bé la seva cronificació. Crec que, malgrat tots els innumerables exemples que tenim, no hem estat capaços de maximitzar el valor generat, des d'una comunicació adequada. Hem d'afegir aquí altres factors igualment molt rellevants, com el fet de ser el primer sector que contribueix a l'R+D+i, la generació d'una ocupació de qualitat (per sobre del 90% de contractes indefinits, al voltant d'un 60% de llicenciats i amb majoria de dones), la transparència i l'autoregulació mitjançant el codi deontològic. El sector biotech, tal com reflecteix el darrer informe d'ASEBIO, també representa el 0,8% PIB i el 0,8% de l'ocupació atenent al pes de les empreses íntegrament dedicades a la biotecnologia, essent d'un 8,6% si incloem totes les empreses que tenen alguna activitat biotecnològica a la seva activitat.
4. Com a expert del sector salut, quina és la seva visió de l'evolució del sector? Quins són els reptes actuals més rellevants?
Per aconseguir les fites, hem de ser capaços d'evolucionar i adaptar-nos a la nova realitat. Necessitem transformar les nostres organitzacions, ser capaços de mostrar el valor de les nostres propostes, no únicament a l'aprovació del fàrmac, sinó al llarg de la seva vida. Haurem de ser capaços de realitzar propostes de valor transversals que generin benefici al llarg del procés de cadascuna de les malalties i que incloguin serveis de valor afegit. Estem obligats a generar confiança, permetent una col·laboració activa amb la resta d'agents, especialment amb els pagadors.
Per a tot això serà important evolucionar i dotar-nos de noves habilitats que permetin maximitzar l'auge de la tecnologia. No tinc cap dubte que fracassarem si no som capaços d'assolir una aproximació col·laborativa, i demostrar el valor que generem.
Estem en un sector molt dinàmic que requereix constant adaptació als reptes a què s'enfronta. Els principals ja els he comentat anteriorment. Crec que el coneixement de la biologia molecular a través de la genòmica i la proteòmica està canviant molts paradigmes de la medecina coneguda fins ara i, en conseqüència, el seu impacte als pacients. El desenvolupament de la medecina personalitzada o de precisió ja està incidint en nous reptes que signifiquen canvis rellevants a tots els nivells: finançament que permeti l'accés dels pacients, disseny del procés assistencial, col·laboracions entre especialistes i quelcom tan important com aconseguir combinar la sostenibilitat del sistema i l'estímul a la innovació.
La innovació va lligada a un risc i a costos elevats, que, en cas de no ser reconeguts, faran perillar el cercle virtuós de l'aposta per aquesta.
5. Quina és la seva vinculació amb IQS?
Fa un temps, havia tingut contactes puntuals amb IQS pel seu dinamisme en el sector, però no varen fructificar per la meva marxa a Madrid. Recentment, van tornar a contactar amb mi per a participar en aquest interessant curs de postgrau en Biotecnologia per al sector farmacèutic. Em fa especial il·lusió el repte i la responsabilitat que suposa.
En el passat, el sector ha estat d'alguna manera endogàmic i requereix dinamitzar-se per tal de fer aquest salt qualitatiu que el col·loqui al mateix nivell del desenvolupament tecnològic. Hem de ser capaços d'obrir-nos al coneixement de realitats diferents d'altres sectors que puguin contribuir a millorar la nostra competitivitat. I hem de ser capaços, de formar al nou talent que s'incorpori. Així mateix, hem de considerar que existeix més R+D+i més enllà del desenvolupament dels fàrmacs i incorporar aquesta innovació al nostre dia a dia. La transversalitat passa a ser un eix crític i és per això que l'aproximació 'cross-functional' és absolutament necessària. Per tot això, hem de dotar a tots els actors d'habilitats emocionals i de gestió que permetin afrontar els reptes que venen.
6. Quines serien les necessitats formatives per a fer el curs?
El postgrau va dirigit a llicenciats universitaris en l'àmbit de les Ciències de la Salut, professionals joves dels sectors farmacèutic, biotecnològic o de tecnologia sanitària, que vulguin enfrontar-se a un entorn professional internacional i competitiu de manera exitosa, adaptant-se a un entorn molt canviant.