Vés al contingut

Estudis

Entrevista a Isabel López

18 juny 2018

“El Banc de Teixits del futur utilitzarà l’Enginyeria de Teixits i la Teràpia cel·lular per afavorir els tractaments més personalitzats”

Isabel López. Directora Adjunta del Banc de Sang i Teixits.

Premi trifermed a l’edició 2018 dels trifermed Awards for social impact in healthcare.

1. Comencem fent una breu descripció del Banc de Sang i Teixits.

Som l’empresa pública del Departament de Salut que garanteix que hi hagi sang, teixits i altres elements biològics suficients per atendre tots els malalts de Catalunya que els necessitin. Aquesta és la definició “oficial”. Ara bé, un científic que ens va visitar fa uns mesos ens va suggerir una idea que ens va agradar especialment. Ens va dir que, en realitat, el que som és un “banc de vida”. I en certa manera és la realitat. Perquè el que fem és rebre elements biològics donats de forma altruista per milers de persones a Catalunya i preparar-los, conservar-los i fer-los arribar a tots els hospitals on hi ha malalts que els necessiten i no tenen cap alternativa terapèutica per poder tractar-se. La principal activitat és la donació i transfusió de sang però també rebem, guardem, conservem i fem arribar als malalts llet materna per als nadons prematurs d’alt risc, teixits de tot tipus per diferents malalties, sang de cordó umbilical per tractar la leucèmia, i cèl·lules mare per altres teràpies. Som un equip de 700 persones que treballem en una seu central i en 12 seus hospitalàries per poder conèixer de prop el que necessiten els malalts i poder-ho demanar a la ciutadania perquè ho doni en el moment més oportú, en el moment que cal.

2. Quines són les principals línies del darrer Pla d’Estratègic de Recerca del BST, amb la mirada posada a l’Horitzó 2020?

Hem fixat cinc línies prioritàries. N’hi ha tres que són específiques de línies d’activitat, i són aquestes: Hemoteràpia, que inclou tot el que fa referència a immunohematologia, transfusió, diagnòstic molecular i també incorpora recerca en desenvolupament de processos; Teixits, amb especial èmfasi en el desenvolupament de nous productes adaptats a les necessitats dels pacients, i també amb línies de recerca en medicina regenerativa; Teràpia cel·lular, incorporant la immunobiologia dels trasplantaments i també  recerca en immunoteràpia.

I n’hi ha dues més que serien el que anomenem “transversals”, en el sentit que poden afavorir totes les línies d’activitat: la seguretat biològica, amb recerca en qüestions com els patògens emergents, l’harmonització entre diferents productes i també la biovigilància, la farmacovigilància i l’hemovigilància; la donació, amb recerca en aspectes socials com les conductes que mouen la ciutadania a donar, l’ètica, i la forma de promoure l’altruisme entre la societat.

3. En termes de projectes, nombre d’investigadors, recursos, etc., quina és l’aposta del BST per la recerca?

Si sumem els investigadors amb dedicació total o parcial, comptem amb 66 professionals que tenim vinculació amb la Recerca. N’hi ha més de 20 que són investigadors sèniors amb un llarga experiència en recerca. El pressupost de recerca és de 2,7 milions d’euros, amb un finançament intern amb recursos propis (majoritàriament personal de recerca) d’1,8 milions d’euros. Actualment, hi ha més de 60 projectes actius. Pel que fa a les publicacions, cada any publiquem uns 25 articles en revistes científiques i generem 2-3 nous productes fruit de la R+D+i, que s'incorporen a la cartera assistencial.

4. Dins dels programes de Grau, Màster i Doctorat que té IQS, doni’ns la seva visió de tots aquet perfils professionals per tal d’incorporar-los a Centres de Recerca avançada, com és el BST.

Creiem que el perfil dels Màster en Bioenginyeria és el que està més a prop de la recerca avançada, però també hi podrien tenir vinculació els Màsters en Enginyeria Química, en Ciència i enginyeria de Materials, així com el Postgrau en Indústria Farmacèutica i Biotecnològica. Pel que fa als programes de Doctorat, novament tindríem el de Bioenginyeria, i en menor mesura els de Química i Enginyeria Química.

5. Com és ara un Banc de Teixits i com veu que serà el Banc del futur?

Els Bancs de Teixits el que hem fet tradicionalment és gestionar la donació i emmagatzemar els teixits buscant la millor connexió entre el donant i el potencial receptor, adaptant-nos a les necessitats que ens demanen els metges que han d’implantar els teixits. A Catalunya, la particularitat és que som un banc multiteixits, que aconseguim, conservem i distribuïm tots els teixits: des de còrnies fins a la pell passant per ossos, vàlvules, artèries o membrana amniòtica. Ara estem en una fase més avançada ja, en què incorporem valor afegit als teixits perquè puguin ser el més útil possible als malalts. Per això hem establert procediments com la liofilització o la desmineralització dels teixits, entre altres. I en un futur molt proper el que farem –de fet, ja estem començant en aquest àmbit- és utilitzar l’anomenada enginyeria de teixits o la teràpia cel·lular per afavorir un tractament més personalitzat. Treballem amb la idea que els teixits puguin ser com una mena de bastida sobre la qual construir un producte viu, que pugui donar resposta a una medicina més personalitzada. Gràcies a la recerca, a l’enginyeria i a la teràpia cel·lular acabarem disposant de teixits revitalitzats i més adaptats a cada pacient.

6. En les seves línies estratègiques, apareix per primera vegada l’aspecte social, com a factor clau de les mateixes. Quins aspectes podríem destacar de la implicació de la societat?

Tot el que fem al Banc de Sang i Teixits ve de la ciutadania i torna a la ciutadania. Són productes biològics procedents de donació altruista i que es donen només perquè no hi ha cap alternativa per la vida de persones que pateixen alguna malaltia. Cada any hi ha prop de 300.000 persones que donen algun d’aquests productes biològics pensant que poden ajudar a algú altre, sense saber qui és aquesta altra persona. La principal activitat que tenim és la que procedeix de la donació de sang. Organitzem 4.000 campanyes anuals a tot Catalunya i per fer-les comptem amb la implicació de la societat, no només dels que poden donar sinó dels que ens ajuden a animar a altres a donar, els qui faciliten instal·lacions, els qui organitzen activitats per difondre la necessitat de donar, els qui fan comunicació sobre les campanyes… Comptem amb una col·laboració molt activa per part de la Federació de Donants de Sang de Catalunya, i també d’altres entitats com Creu Roja. Però al final, tothom pot implicar-se d’una manera directa o indirecta amb la donació. Solem dir que tothom pot donar. Ja sigui activament posant el braç per donar sang, o bé d’una forma més indirecta, animant amics, familiars, companys de feina o veïns a donar. Per això tenim una activitat social molt dinàmica a les xarxes socials, amb comptes a Twitter, Facebook, Instagram, amb el nom @donarsang, i també blogs divulgatius que poden ser molt útils per afavorir aquesta implicació amb la societat. Igualment, comptem amb el suport de grups i líders d’altres col·lectius, com els Bombers, que cada any dediquen un mes a la donació de sang, o alguns cuiners de prestigi, que fan la campanya “Tinc sang de Sibarita”, o els professionals de Transports Metropolitans de Barcelona, que cada any organitzen una campanya de donació a les estacions de metro. També comptem amb la implicació dels ajuntaments, hospitals, caps, clubs esportius, castellers, cases regionals i un llarg etcètera. Aprofito per donar les gràcies a tothom qui col·labora amb fer de la donació un valor social que va fins i tot més enllà d’un gest imprescindible per salvar vides.

7. Què és i qui integra la ‘Catalan Stem cell Trasnplantion Alliance’?

És una agrupació dels professionals que es dediquen als trasplantaments de progenitors als principals hospitals de Catalunya conjuntament amb els responsables del Banc de Sang que els donem servei per fer possible aquests trasplantaments. En el marc d’aquesta aliança, sumem experiències, establim protocols comuns a partir de l’avaluació de les bones pràctiques de cadascú i promovem assajos clínics per millorar l’eficàcia dels trasplantaments. Hi formem part experts del Banc de Sang i metges que fan trasplantaments de progenitors dels hospitals Sant Pau, Clínic, Vall Hebron, Bellvitge i Can Ruti. També hi participen professionals que es dediquen a autotrasplantaments dels hospitals de Sant Joan de Deu, de la Mútua de Terrassa i dels hospitals de Girona, Tarragona i Lleida.

8. Finalment, Catalunya es una de les comunitats més avançades en recerca en salut. Quins considera que son els factors que fan que la seva posició sigui tant important, a nivell mundial? Quina és la relació del BST amb altres centres i institucions?

Catalunya té un gran  nombre d'instituts de recerca a l'entorn de les ciències de la salut. Programes específics de suport, com el CERCA, els PERIS, Beatriu de Pinos, i també Instituts acreditats per recerca als principals hospitals. Especialment, és remarcable la tradició de potenciar simultàniament l'assistència de qualitat i la recerca. Nosaltres com a Banc de Sang estem presents i associats als Instituts de Recerca dels Hospitals de Catalunya i desenvolupem la major part de la R+D en estreta col·laboració amb els investigadors bàsics i clínics.