“La col·laboració entre empreses i centres de recerca és beneficiosa per ambdues parts. Per a les empreses suposa una font d’idees i possibilitats tecnològiques. I als centres, els aporta el coneixement sobre què és el que busca el mercat i trobar aplicacions per satisfer aquestes necessitats”.
Francisco Carrión, Dr. Enginyer Químic IQS-URL, Director d’R+D i de Desenvolupament analític de Lebsa
Aviat farà 70 anys que els fundadors de Lebsa, Josep Mª Espinós i Josep Antoni Bofill, van començar la seva activitat industrial a IQS. La vostra relació amb el centre universitari ve, així, de molt lluny …
Sí, de tan lluny que podríem dir que Lebsa va néixer d’IQS. El Dr. Espinós va compartir promoció amb figures com el Pare Queralt, el Dr. Margarit i el Dr. Condal, i va ser molt amic del Pare Montagut. Era professor del Centre quan va començar a muntar laboratoris fora d’IQS, impulsat pel seu esperit emprenedor. Va arribar a muntar un laboratori amb el Pare Queralt als baixos de l’antic camp del Barça de Les Corts. El 1951 va fundar l’empresa Laboratoris Espinós, un laboratori al carrer Graus, a 5 minuts a peu d’IQS.
L’empresa va anar creixent i deu anys més tard, el 1961, va adquirir uns terrenys en el que aleshores era un descampat a Cornellà, per augmentar el volum de producció. Gradualment, l’activitat es va anar traslladant a les noves instal·lacions a mesura que la producció d’APIs seguia creixent. El 2005, es va remodelar la planta per convertir-la en una instal·lació GMP moderna. En aquell moment, va cedir la Direcció General a la seva filla Mª Lluïsa, però va seguir la seva activitat a l’empresa com a President. Tot i que físicament l’empresa s’havia distanciat d’IQS, obligada per la seva creixent activitat, ell sempre es va sentir molt unit al Centre, que va ser l’arrel de la seva empresa. Sempre va insistir en mantenir els vincles entre totes dues entitats.
El Dr. Espinós va morir l’any 2012 i fins a pràcticament el darrer dia va estar venint a l’empresa i pensant en la química. Va pertànyer a aquelles promocions, podríem dir, mitològiques en les que es va forjar l’esperit d’IQS i va encarnar aquesta visió a la perfecció: passió desbocada per a la Química combinada amb una visió ‘Utilitas’ emprenedora, enfocada a l’empresa.
Parla’ns de l’activitat actual de Lebsa.
L’actual Lebsa és una pime de quasi 50 treballadors que es dedica al desenvolupament i fabricació d’APIs genèrics i que exporta més del 85% de la seva producció, arribant a tots els continents.
La família Espinós, propietària de la companyia, ha decidit invertir en l’empresa per tornar a fer un salt en creixement. El nou edifici amb laboratoris i oficines reflecteix aquesta aposta, així com el creixement del departament d’R+D, format actualment per més de deu investigadors.
El nostre objectiu pels propers anys és incorporar nous productes al portfoli i posicionar-nos com a empresa innovadora i sostenible, on esperem que la Química de flux tingui un paper important.
Creus que centres com IQS són necessaris per potenciar la recerca, el desenvolupament i la transferència de tecnologia?
Crec que són imprescindibles. A la majoria d’empreses del nostre sector, la quantitat de pressupost que es dedica a ciència bàsica és molt petita. Si es pensa en el curt termini, amb les pressions del mercat en timings i costos, és una inversió que no sembla justificada. La recerca en ciència bàsica requereix terminis més llargs per tal que els resultats es puguin aplicar a la indústria.
Per altra banda, les empreses necessitem aquests nous descobriments i tecnologies que ens permetin ser més competitius. I és aquí on entren centres com IQS, amb els que es pot treballar en aquest tipus de recerca puntera.
Per tant, la col·laboració entre empreses i centres de recerca és beneficiosa per ambdues parts. Per a les empreses suposa una font d’idees i possibilitats tecnològiques. I per els centres, la col·laboració amb les empreses els aporta coneixement sobre què busca el mercat i trobar aplicacions per satisfer aquestes necessitats.
Som un país amb moltes publicacions científiques. Però no tenim un nombre acord de patents ni d’empreses tecnològicament punteres. Una major col·laboració entre centres i empreses ajudaria a traslladar aquest coneixement a la pràctica.
Vàreu decidir iniciar el pas cap a la Química de flux amb un doctorat industrial realitzat amb IQS. Quina és la teva opinió sobre aquest tipus de col·laboracions?
Realment, tot va començar força temps enrere. Va ser una conversa amb el Dr. Julià Sempere fa uns set anys, quan em va preguntar si no havíem pensat en la Química de flux com opció. En aquell moment, ja tenia molts projectes en marxa i la conversa va quedar allà. Anys més tard, quan vaig començar la meva etapa a Lebsa, en una sessió de “brainstorming” sobre com competir amb les empreses de la Xina i Índia, va sortir el tema de la Química de flux. Vaig rescatar aquella conversa que havíem tingut anys enrere i vam contactar amb el Dr. Sempere, per veure com hi podíem col·laborar.
El projecte que ens plantejàvem era aplicar la Química de flux en un procés ja existent. Òbviament, els terminis no serien curts, implicaven una nova tecnologia completament desconeguda a l’empresa, la seva aplicació en un procés i el trasllat nivell industrial. Per aquesta mena de col·laboració, l’opció d’un doctorat industrial de 3 anys de durada ens va semblar la més adient.
La nostra experiència difícilment podia haver estat millor. La persona que es va contractar per l’esmentat doctorat, Bea Ravasio, està fent un treball espectacular i volem que segueixi en plantilla de Lebsa quan acabi el seu doctorat.
Però, a més d’aquesta vessant personal, hi hauria la més pragmàtica del retorn de la inversió. Les aportacions i millores que va aportar Bea en el primer any i mig ja van rendibilitzar de sobres la inversió que suposava el programa de doctorat. Com deia, no podem estar més contents.
Ara que Lebsa ha apostat fort per la Química de flux i té el seu propi laboratori de desenvolupament, què espereu d’aquest important pas? L’implantareu aviat en la vostra producció?
No només ha estat l’adquisició d’equips per treballar en el laboratori, sinó que hem col·laborat amb altres centres especialitzats en Química de flux i hem assistit a congressos. Estem aprenent molt i principalment a base d’errades. Hem tingut processos que han funcionat molt bé al laboratori, però a l’hora de fer números per passar a planta industrial i fabricar tones de producte, s’han mostrat inviables per qüestions operacionals i logístiques.
Ara sí que tenim un parell de processos que es podrien passar a escala industrial. El problema que se’ns planteja és com fer el pas a planta de manera esgraonada. Volem començar amb un procés que no suposi una inversió excessiva, que ens permeti agafar experiència i confiança amb la tecnologia en l’àmbit industrial; i, lògicament, que suposi un avantatge fer-ho en continu, enfront del procés en batch. Pot ser complicat trobar un procés que reuneixi aquests requisits, però és crític escollir bé, ja que marcarà el futur de la implantació d’aquesta tecnologia en l’empresa. Afortunadament, tenim un procés que sembla tenir aquestes condicions.
Finalment, creus que la Química de flux serà la revolució de la química fina?
És una gran eina que permet aconseguir condicions de reacció de pressió i temperatura extremes de forma segura i sostenible, així com millores de rendiment i qualitat de producte. Però té limitacions. La principal és, a grans trets, que s’ha de treballar amb líquids i els APIs i els seus intermedis, són majoritàriament sòlids.
Substituirà la química de flux a la química de batch? Diria que no. Hi ha reaccions i operacions que funcionen molt bé en batch de forma rendible i segura. Difícilment es justificarà fer-les en continu en l’àmbit industrial. Permetrà l’accés a reaccions que en batch són impossibles? Per descomptat, i això ja és suficient per poder aplicar aquest plus de competitivitat en una empresa. No és necessari fer tots els passos d’una síntesi en flux. Només cal fer un que sigui difícil o impossible en batch, o que sigui més eficient en continu, i ja t’hauràs desmarcat de la competència. I això sí que és disruptiu, una autèntica revolució.