Vés al contingut

Estudis

Entrevista a Carles Navarro – Director General de BASF España SL

17 juny 2021

“A Catalunya, fem molta recerca i molt bé, però necessitem crear ‘cables de connexió’ entre el que s’investiga i el que necessita la societat. La creació d’un centre com el CTPTI d’IQS ens va semblar un gran encert; estem molt orgullosos de contribuir a crear aquest tipus d’infraestructures i poder ser part del seu èxit”

 

Has desenvolupat tota la teva vida professional a BASF, com a Enginyer Químic IQS. Com van ser els teus inicis i com has arribat fins aquí?

He de dir que gairebé no he exercit mai de químic! La meva primera feina a BASF no tenia massa a veure amb química: vaig començar com a tècnic d’aplicacions per a processos de transformació de plàstics, una feina amb la qual vaig poder conèixer com funciona una empresa corporativa i vaig poder viatjar molt a Alemanya. D’aquí, vaig passar al departament comercial, i alhora vaig fer un màster a ESADE en Direcció de Màrqueting i Vendes. Després em van nomenar cap del departament de plàstics per automoció, feina que vaig fer durant tres anys. Posteriorment, em van proposar fer un canvi radical i anar a una filial de BASF a Rubí – Elastogran – que fabricava poliuretans, on em vaig fer càrrec de la direcció d’una de les àrees de negoci. Anava agafant responsabilitats, però en un camp totalment diferent del que havia fet fins al moment, i en una empresa més petita.

El 2004, BASF em va proposar encarregar-me d’una empresa filial que havia comprat a Turquia, on vaig estar ben bé 5 anys com a Director General, amb un projecte molt interessant per refer de nou tota la fàbrica, integrant els estàndards de BASF i fent-la créixer. Va ser una època molt maca on vaig aprendre molt! Vaig tornar a Barcelona com a Director Comercial i Vicepresident per a BASF Espanya i Portugal, càrrecs que vaig exercir durant 3 anys i mig, fins que al 2013 va sorgir la possibilitat d’anar a BASF Canadà com a President de la Companyia i responsable del país. Era un canvi total – d’estructura, de xifra important de negoci, de cultura … –. Va ser un gran repte que em va ocupar 3 anys, fins a l’any 2016, quan em van demanar tornar per ser el Director General de BASF Espanya SL, fins al dia d’avui. Tota una vida a BASF!!!

I què ha representat la teva formació a IQS en el teu desenvolupament professional?

Estudiar a IQS va ser una de les millors decisions que he pres a la meva vida, sens dubte! Per mi no va ser fàcil, no teníem recursos a casa per pagar les matrícules, vaig haver de treballar als estius per poder-les pagar, amb una mica d’ajut per part dels meus pares. Però un cop dins, i amb totes les exigències que la formació a IQS demana – abans eren 6 anys, amb el TFC inclòs – vaig sortir amb molta confiança en mi mateix, amb una formació de rigor molt potent i diferenciadora i amb una actitud molt pràctica i orientada a la indústria.

La formació a IQS m’ha permès desenvolupar-me i progressar, amb eines com la capacitat per resoldre problemes, la capacitat de treball – treure’m la carrera va tenir moments força durs –  però el premi va ser gran i m’ha permès poder fer tot aquest camí. Tot i que, de vegades, arribar a certs destins professionals és fruit, a més de la teva formació acadèmica, d’una oportunitat, de la sort, que algú pensi que pot confiar en tu… Mai vaig arribar a pensar que els inicis a IQS em durien fins on sóc ara, mai. Però, aquí estem!

Parlem doncs del teu rol com a Director General de BASF Espanya i de la forta inversió del Grup prevista a Espanya per aquest 2021.

BASF va aterrar a Catalunya l’any 1969, farà 52 anys, amb una aposta d’inversió clara en el nostre territori. Les inversions han anat creixent al llarg dels anys, construint i invertint en més plantes i infraestructures, arribant ara als 55-60 M€ cada any. No són inversions tan grans com les que es van fer al començament dels 2000, però són inversions molt benvingudes perquè van destinades a millores de seguretat, de protecció del medi ambient, de digitalització de les unitats, ampliacions de capacitats i de línies, etc.

En el cas del 2021, dels 60M€ que s’invertiran, el 50% es queda a Tarragona, on 12M€ estan destinats a la planta de deshidrogenació de propà per obtenció de propilè en continu, una unitat molt important que proporciona la matèria primera a la planta de polipropilè del nostre “site”, i que volem seguir ampliant.

La resta són inversions en centres com el de Guadalajara, on tenim una planta de pintures per automoció i on estem renovant tots els equips d’aplicació tècnica, és a dir, els laboratoris que serveixen per provar les receptes pels clients, per detectar problemes de qualitat. Des del 2019 hem anat incrementant les inversions fins a arribar a la xifra màxima aquest 2021, malgrat la situació general. És, en definitiva, el nostre compromís amb el territori; no hem deixat d’invertir, ni en un any com el de la pandèmia (2020), no hem aixecat el peu de l’accelerador.

Dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, BASF aposta fermament per una Economia Circular i per la disminució exhaustiva de residus. Explica’ns el projecte ChemCyclingTM que heu posat en marxa.

Sempre diem que a BASF creem química per un futur sostenible, però aquest futur serà circular o no serà. La sostenibilitat passa indefectiblement per la circularitat, perquè és un fet que consumin més recursos dels que el planeta pot regenerar. Fa pocs dies va aparèixer la notícia de què Espanya ja havia sobrepassat al mes de maig l’anomenat Overshoot Day – el dia en el qual un país ha consumit els recursos que la Natura pot regenerar en un any –. A partir d’aquest moment, estem consumint de ‘prestat’, al ritme d’1,6-1,7 ‘planetes’, i això és insostenible.

Hem de replantejar-nos els sistemes productius, donant ús continu als recursos i amb la idea que els ‘residus’ són recursos en el lloc equivocat. Poques coses hi ha que no es puguin aprofitar, però hem de dissenyar els sistemes per poder-ho fer.

Els residus plàstics són un dels grans problemes, no per la classe de material en si, sinó pel mal ús que fem entre tots, ja que acaben moltes vegades ‘llençats’ al medi ambient, de la nostra pròpia mà, en lloc d’acabar al contenidor de reciclatge. Dit això, el reciclatge mecànic té algunes limitacions: està molt bé quan els residus són nets i d’un sol tipus, i es poden aprofitar per fer materials idèntics però reciclats. Però, què passa quan els residus estan barrejats o bruts? No existeix aquesta facilitat de recuperar-los i reciclar-los mecànicament. És aquí on apareix un complement al reciclatge mecànic, una substitució enfront de la incineració d’aquests materials – o de l’abocador –, que és el reciclatge químic, que hem anomenat ChemCyclingTM, i que consisteix a transformar aquests residus barrejats en oli de piròlisi, una matèria primera fantàstica per produir nous materials plàstics, donant als residus una nova oportunitat sense afectar el medi ambient. Podem incloure des de pneumàtics vells, fins a matalassos de poliuretà: si els aprofitem, aconseguim primer de tot reduir el nombre de residus que acaben incinerats o en abocador o vessats al medi, i en segon lloc, disminuïm el consum de matèria primera fòssil que utilitzem per a la producció de més material plàstic. És un sistema amb un potencial infinit i és una de les nostres apostes de futur.

BASF ha contribuït en la construcció del Laboratori de Nanotecnologia i de Materials Avançats del CTPTI d’IQS. Quin és el compromís de BASF amb IQS per a promoure la recerca avançada i la transferència de tecnologia?

Per nosaltres és un orgull poder contribuir a crear aquestes infraestructures de recerca i de transferència de tecnologia a IQS, i no només per la meva vinculació especial amb el centre. Quan ens van plantejar el projecte, en primer lloc teníem l’oportunitat i també veiem una necessitat en crear aquest tipus d’infraestructures, especialment per potenciar la transferència tecnològica. A Catalunya, s’investiga molt i molt bé: tenim 10 vegades més publicacions que les que ens correspondrien per població. Però costa completar el pas de trasllat del coneixement a la indústria, sembla com que falta aquesta connexió des dels processos de transferència tecnològica.

Crec que aquest és un deure que tenim tant les indústries químiques com les entitats acadèmiques. D’alguna forma, necessitem el ‘cable de connexió’ entre el que s’investiga i el que li cal a la societat. Anem molt lents i desaprofitem gran part del potencial de recerca. I penso que el camí hauria de ser l’invers: que els problemes s’identifiquessin a la societat/a la indústria, i a l’acadèmia s’investigués sobre temes d’aplicacions reals i resolució de problemes reals. Per això, la creació d’un centre com el CTPTI a IQS, que treballa en transferència tecnològica, i sobretot en nanotecnologia – que nosaltres utilitzem en moltes de les nostres línies productives – ens va semblar una idea molt bona i estem molt contents de poder ser part del seu èxit.

Ets també el President de FEIQUE, que ha presentat recentment el seu darrer informe sobre el sector químic, un sector molt estratègic en el nostre país. Quina és la seva situació actual? Quin ha estat – i encara és – el seu paper en la crisi pandèmica que estem vivint?

Som un sector estratègic per a l’economia, sens dubte, pel pes que tenim i també per la seva internacionalització com a sector exportador (informe 2021). Però alhora tenim un paper com a sector essencial, som indústria declarada essencial per llei, durant la pandèmia no s’ha obligat a tancar cap fàbrica – les que ho han fet, ha estat perquè van haver de deixar de fabricar, com va ser el cas dels proveïdors del sector d’automoció –. Més encara, algunes àrees van haver d’apujar l’activitat, com els fabricants de detergents, dissolvents, cadena de valor de l’alimentació o de packaging, … Moltes fàbriques van haver d’adaptar-se per fabricar productes que eren molt necessaris, com hidrogels,  desinfectants o oxigen medicinal,  en un entorn de treball a torns i amb canvis més freqüents per tal de mantenir les condicions de seguretat necessàries pels treballadors. Hem aconseguit no només mantenir les produccions en marxa, sinó donar resposta a les produccions addicionals sol·licitades. La indústria química, i la farmacèutica no cal ni dir-ho, han fet una feina sensacional.

Això ha servit per posar en valor el paper de la indústria química. Amb aquesta crisi pandèmica hem millorat en reputació i en consideració a ulls del públic en general, que ha vist clar el nostre paper essencial – de vegades camuflat i que no surt fàcilment a la llum – en aquesta situació d’emergència.

I les Administracions ho han vist molt clar i han reconegut el nostre paper essencial, que ha estat molt i molt visible en aquest temps, col·laborant estretament en cadascun dels estats d’alarma, com quan ens van autoritzar de manera especial a utilitzar el bioetanol per a la producció d’hidrogels.

Finalment, com a President del Saló d’Expoquimia de Fira BCN, com es presenta la propera edició (Set 2021), per altra banda, tan esperada? Quines són les novetats més destacades que veurem?

Aquesta edició d’Expoquimia ha passat per moments delicats: estava prevista inicialment per l’estiu del 2020, perquè ens va semblar una època més atractiva per tothom. Degut a la pandèmia, ha sofert ja dos ajornaments i ara, per fi, podem dir que la celebrarem del 14 al 17 de setembre. Serà una edició ‘Covid-safe’, amb un esforç molt important perquè tothom se senti segur (expositors i visitants), amb un triple focus en Economia Circular, Materials Avançats i Transferència Tecnològica, sense oblidar les Jornades tècniques, l’Expoquimia Bio o el Congrés d’Enginyeria Química del Mediterrani. Tot això, sota el paraigua dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i de l’agenda 2030, i amb el suport de les administracions i del Sector.

Vull destacar que serà la primera fira industrial que hi haurà a Europa des de l’esclat de la pandèmia, les altres fires importants han estat ajornades fins al 2022. Esperem que sigui un èxit i convidem a tothom a venir i a participar!!