“La Química és una professió apassionant, que necessita persones decidides, disposades a no deixar d’aprendre, perquè la química és canviant i s’adapta als temps”
 |
| Antón Valero, President de FEIQUE |
“La Química és una professió apassionant, que necessita persones decidides, disposades a no deixar d’aprendre, perquè la química és canviant i s’adapta als temps”
Comencem un nou any i mana la tradició fer balanç del passat i la llista de desitjos al futur. Com a President de Feique, quin seria el seu balanç del 2017 i que li demanaria al 2018?
L’any 2017, la Indústria Química ha demostrat que té una bona salut. Ha mantingut la tendència de desenvolupament d’anys anteriors i s’ha consolidat com a sector clau per a l’economia espanyola. Comptem amb més de 3.000 empreses, amb una xifra de negocis superior a 59.000 milions d’euros i generem el 12,8% del producte industrial brut. A més, el sector és un dels principals en creació d’ocupació estable i de qualitat. Al 2017, hem generat 193.500 llocs de treball directes que, sumats als indirectes i induïts, ascendeixen a 630.000 treballadors, xifra que s’apropa molt a l’assolida al 2008 i que, segons les nostres previsions, esperem obtenir aquest mateix any.
A la pregunta què li demano al 2018, clarament, en quant al comportament del sector, espero que continuem en la mateixa senda de creixement amb la recuperació del consum intern i el manteniment del ritme exportador creixent, generar creixement econòmic, aportar solucions als desafiaments socials i seguir apostant per la R+D+i per aconseguir implantar un model de debò basat en la Economia circular. En definitiva, seguir pel mateix camí, doncs aquests factors són els que ens permeten ser un sector pròsper i cada cop més competitiu.
I, a nivell institucional, espero que el 2018 sigui l’any en que les forces polítiques consensuïn finalment un Pacte d’Estat per a la Indústria, donat que el pes i la qualitat de la indústria és una qüestió estratègica pel país, doncs determina la nostra capacitat de competir amb la resta de potències econòmiques.
El sector químic és un dels sector claus a Espanya i a Europa. Què creu que queda per fer com a sector per tal de ser més reconegut i valorat, tant per la societat com per les institucions?
Espanya és un dels països amb major implantació d’indústria química d’Europa i és en el que la ciutadania valora millor el sector químic. Aquesta dada s’ha fet pública en una enquesta del 2017 feta per el Consell Europeu de la Indústria Química (CEFIC) i hem de destacar que la contribució de la Química al desenvolupament econòmic i a la millora de la qualitat de vida i el benestar social són algunes de les aportacions millor percebudes entre els enquestats.
En el cas de les institucions, tot i que ja s’estan canviant moltes inèrcies, crec que encara és necessari un canvi profund de la consciència sobre l’aportació de valor que genera la indústria en el seu conjunt, no només la química, ja que resulta urgent comptar amb polítiques i consensos d’autèntic tall proindustrial. Tal i com apuntava abans, és necessari materialitzar l’impuls del sector i que no es desincentivi la inversió, tant a Espanya com a Europa.
Les perspectives són bones, som un sector creixent i innovador. Però aquesta potencialitat ha d’anar acompanyada de polítiques adequades per aplanar el camí cap a quelcom que està en boca de tots els països punters del món: la lluita contra el canvi climàtic i el canvi cap a un model d’Economia Circular són un fet.
En l’àmbit de la reducció d’emissions, la química és un factor fonamental per al desenvolupament de nous models d’eficiència energètica a partir d’energies renovables, del seu emmagatzematge, la valorització de residus com, per exemple, la utilització del CO2 com a matèria primera, el futur de la mobilitat, el vehicle elèctric, i un llarg etc., en els que la innovació química ja hi és present i s’ha de seguir potenciant des de l`àmbit institucional.
En aquest sentit, en els darrers anys, la IQ s’ha esforçat en aportar solucions per a sostenir el model d’EC, desenvolupant nous productes i tecnologies, més eficients, i potenciant la reutilització dels residus amb la finalitat de fer seva la màxima de ‘generar més amb menys’.
Quines serien les línies de producte essencials per a mantenir les plantes productives nacionals?
Si alguna cosa defineix la IQ espanyola és la seva heterogeneïtat, genera millers de productes que s’utilitzen en quasi tots els sectors industrials i en els propis mercats de consum. No tenim la recepta infal·lible, però sí tenim clar que el sector ha de seguir focalitzant la seva competitivitat en l’especialització, apostant per la R+D+i, amb la finalitat de diversificar la seva activitat amb productes de major valor afegit que els dels competidors, com de fet ja s’està fent.
Si considerem el sector químic com un commodity, perdrem el nostre valor diferencial. La Recerca és el que ens permet realment evolucionar per anar cobrint noves demandes socials i, per tant, noves oportunitats de negoci que, sens dubte, aniran molt lligades – de fet ja ho estan – a reduir el consum de recursos i a la contribució del desenvolupament sostenible de forma global.
No oblidem que la química és present pràcticament a la totalitat de sectors econòmics, contribuint de forma constant a oferir solucions globals i sostenibles a un ampli ventall de reptes i demandes socials relacionats amb energia, canvi climàtic, aigua i alimentació, creixement demogràfic i salut, manteniment de recursos naturals i protecció del medi ambient, projecció que sosté perfectament unes positives perspectives de creixement per al sector a mitjà i llarg termini.
Veu possible que filials químiques a Espanya tinguin estructures importants en les àrees de R+D+i?
Per descomptat. I no és un futurible, està passant ja en el present. És un fet constatable que les empreses químiques estan apostant amb força per la innovació i els negocis basats en la sostenibilitat.
Hem de considerar que la indústria química espanyola, que inclou evidentment a les filials de matrius internacionals de pes, està experimentant un creixement interessant amb nous processos de producció i models de negoci punters, que aprofiten les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies i es recolzen en la recerca.
Els investigadors espanyols, a més, estan molt ben valorats en el mercat internacional i Espanya, com a país, degut a la seva situació geoestratègica, és una porta al mercat europeu, per la qual cosa està situada a la diana de les multinacionals que aposten per la innovació.
A quins reptes s’enfronta el sector i quins aspectes clau considera que segueixen pendents?
A llarg termini, les estimacions de les principals agències de prospecció indiquen que el químic és el sector industrial que experimentarà un major creixement productiu fins el 2030: aproximadament un 4,5% anual. Això significa que al 2030 la indústria química mundial tindrà el doble de la mida actual, però aquest gran potencial es pot veure llast si no milloren els factors de competitivitat.
A més, existeixen determinats factors de competitivitat que són transversals a gran part dels sectors industrials d’Espanya: els costos energètics, la major eficàcia dels processos i l’orientació al comerç internacional de les polítiques d’infraestructures en logística i transport, o el sobrecost i la sobreregulació derivats del marc regulador europeu. Tots ells són assignatures pendents i molt importants.
Què necessita la Indústria Química espanyola d’un Centre tecnològic o d’un Centre Universitari per tal d’aconseguir col·laboracions útils?
Necessitem especialització i alta qualificació. El sector químic genera ocupació estable i de qualitat i demana alta qualificació i flexibilitat. La demanda d’especialistes de diferents àrees va cada cop a més, perquè amb l’evolució tecnològica i els nous sistemes de producció s’estan creant noves professions que fa 30 anys ni existien.
Per això, necessitem que els Centres Universitaris s’esforcin en generar professionals amb un alt nivell de coneixement, però també dotats de determinades habilitats socials i de treball en equip. I explico això perquè quan parlem de química, la primera imatge que ens ve al cap és una persona en un laboratori, però el professional actual ja no està sol en un laboratori, si no que forma part d’equips multidisciplinaris i ben cohesionats, formats per professionals de diferents àrees. Així s’aconsegueix l’èxit en grups de treball i això és quelcom que s’ha de inculcar des dels centres d’estudis.
Què diria i aconsellaria als nous i futurs professionals de les àrees químiques?
En fi, jo mateix soc químic i tota la meva carrera professional ha estat lligada en aquest àmbit. L’únic que puc dir als joves que estan valorant o que ja han decidit dedicar-se a qualsevol àrea química és que ho facin amb passió. La Química és una professió apassionant, que necessita persones decidides, disposades a no deixar d’aprendre, perquè la química és canviant i s’adapta als temps.
Volem que les noves ments del demà entrin avui a treballar en el nostre sector, que es desenvolupin professionalment en la IQ, que tinguin curiositat per buscar noves solucions als desafiaments socials i que s’especialitzin en l’àrea que més els estimuli. La química compta amb un ampli ventall de sortides laborals i és un sector fantàstic on desenvolupar una trajectòria professional. Però, sobre tot, és un sector que necessita persones capaces i amb moltes ganes de donar forma al futur que ve.