“L’objectiu que tenim quan fem tecnologia i innovem és anar i explorar molt més enllà dels límits, no per rebel·lia, si no per curiositat d’explorador.”
 |
| El Dr. Luis Pérez-Breva en el marc del passat IQS Tech Fest. |
Entrevista al Dr. Luis Pérez-Breva, Director del MIT iTeams, Enginyer Químic IQS, Doctor en Ciències Computacionals i Intel·ligència Artificial i autor del llibre “Innovar, un manifest d’acció”
Hi ha una nova manera de entendre la innovació? És el que ens planteja en el seu llibre?
És el que hem descobert des del treball que portem fent al MIT en els darrers anys. No és que hi hagi una nova manera d’entendre-la, és més gran que això. Fins ara hem parlat d’innovació com si sabéssim què és i com es fa, però en realitat hem estat parlant de quelcom que volem i desitgem, és molt apetitosa … la pregunta seria: “Com podem fer coses que després siguin reconegudes com innovació?”
Això és el que explico en el llibre, si: què es fa quan s’està innovant. És un llibre ‘amb molta experiència’. Per escriure’l i validar-lo, han participat més de 3000 persones de tot el món, des d’universitaris a directius d’empresa, donant-li molt de pes i suport i verificant que funciona. No és un llibre de recerca, dono molts exemples en llenguatge molt normal i que el pugui llegir tothom. A més, ha passat tots els filtres per ser considerat també un llibre acadèmic.
Un dels esforços ha estat publicar-lo en castellà, i es va fer una adaptació molt bona publicada per Planeta, tan ben rebuda com a la seva edició en anglès, estic molt satisfet.
Em quedo amb la seva frase “els innovadors son els exploradors de l’impossible”
No vull definir quin és el perfil de l’innovador. Però és cert que el que realment ens fascina dels innovadors és que el que fan o han fet … sembla màgia! Tria qualsevol innovador, l’Elon Mask, per exemple, que volent lluitar contra el canvi climàtic … va construir una companyia de coets i un cotxe elèctric! Com ho fa? Doncs per què no té la mateixa percepció del que és impossible com la pot tenir un de nosaltres… que, per cert, és una actitud que molts enginyers tenen: cal fer-ho i cal que funcioni, només hem de posar-hi feina, sense plantejar-se ni tant sols si és possible o no.
Al final, són exploradors de l’impossible. De fet, és tracta d’un corrent de pensament de fa ja uns anys quan Arthur C. Clarke va escriure l’assaig “Perills de la profecia: la falta d'imaginació”,en que parlava de les tres lleis de la predicció, i és molt curiós que quan parla de com predir el futur, està explicant com construir-lo, més que predir-lo. Les lleis venen a dir que si un científic eminent diu que una cosa és possible, molt probablement sigui correcte; si diu que és impossible, molt probablement s’està equivocant. La segona llei diu que l’única manera de saber si és possible es aventurar-se una mica en el terreny de l’impossible. La tercera diu que qualsevol nova tecnologia es indistingible de la màgia.
I aquest és l’objectiu que tenim quan fem tecnologia i innovem: anar i explorar molt més enllà dels límits, no per rebel·lia, si no per curiositat d’explorador.
Així doncs, existeix una ‘pedagogia’ per ensenyar a innovar, com el programa iTeams (Innovation Teams)del MIT?
Sí, hi hem treballat molt. La tesi és que SI es pot ensenyar, i SI es pot aprendre. I es sorprenent com és de fàcil i com es pot millorar. Ens preguntem: ‘Innovador: es neix o es fa?’ No és la pregunta correcta, per que l’ésser humà està tota la vida aprenent, és la única cosa que fem, el cervell està contínuament aprenent coses noves. Per tant, tot és aprendre. La qüestió és quines són les prioritats de cadascú en l’aprenentatge.
I com ho ensenyem? … per què és tot un repte. La manera correcta és ensenyar a fer-ho, com les moltes hores de laboratori que duen a terme els estudiants a IQS, per exemple. Podem explicar la teoria, o podem fer que aprenguin innovant, són dos conceptes diferents. I així està pensat el curs iTeams del MIT, fonamentat en l’experiential learning o aprenentatge basat en la experiència real, un espai on experimentar i gaudir.
El símil podria ser l’aprenentatge d’un music des de la memòria muscular?
Exactament igual! L’exemple dels musics és ideal. Ensenyem a innovar de la mateixa manera que un músic aprèn a fer sonar perfectament el seu instrument de forma intuïtiva i amb els mètodes més moderns. Nosaltres no podem entendre com es pot tocar l’instrument, per que ho enfoquem incorrectament.
El nostre cervell és impressionant… i això s’aprèn des de la Intel·ligència Artificial: Quant del cervell podem reproduir? Gairebé res! El teu cervell fa que m’escoltis, em miris, coordina estímuls mecànics .. tot per que no malgastis recursos interns. Aquesta és l’única manera d’aprendre.
Parlem més concretament de la metodologia iTeams.
Jo vull que els meus estudiants aprenguin a utilitzar la major capacitat del seu cervell, que es aprendre intuïtivament. Portem molts anys redefinint i millorant el programa, fins i tot els ‘deures’ estan introduïts en seqüencies pensades per que augmentin aquesta sensació d’incertesa, que és la que els portarà a poder innovar.
El programa va començar fa deu anys amb aquest model que intenta que els estudiants provin ’coses’ per evitar el fracàs i que sigui previsible, de manera que només quedi la incertesa i que es pugui resoldre en la següent escala.
Tenim estudiants de tot arreu, no només de MIT, i de qualsevol disciplina. Ens vàrem sorprendre amb els resultats obtinguts, per que al voltant d’un 30% de les idees i tecnologies desenvolupades acaben sortint fora del MIT. Aquesta xifra és descomunal!
I a més, la gran majoria d’aquestes idees i companyies sobreviuen, tenim molt bons índexs de supervivència i d’èxit! Parlem de l’ordre del 90%.
Quina és doncs la clau per sobreviure?
Construir plans per destruir la seva idea, fer-la fracassar. Si és possible carregar-se-la, s’ha eliminat el risc i podem oferim moltes més garanties d’èxit. No hem de començar per ‘Tinc una idea, vaig a buscar finançament’, que implica molt de risc i distreu a l’emprenedor del que realment ha de fer. El pensament eficaç és just a la inversa. Tota aquesta metodologia està recollida al llibre.
Algun consell per a les noves generacions?
Que no es preguntin ‘Què vull ser?’, que es facin la pregunta clau: ‘Què vull fer?’, ‘Què volem fer demà?’ Pensar d’aquesta manera ajuda molt a experimentar en els coneixements que es volen adquirir, et tornes molt mes experimentalista amb el que vols fer amb la teva pròpia vida. No cal estar tant preocupat en si demà estaré a la carrera A o la B o la C … Tot pot servir per alguna cosa, y aquest pensament és la millor manera de gaudir de tot el s’està aprenent quan s’està estudiant.
Per que, com va ser el seu recorregut des de la formació d’Enginyer IQS a referent en innovació?
Des de petit tenia passió per fer que l’ordinador treballés per mi. I em dedicava a programar totes les col·leccions de problemes que ens proposaven, i vaig aprendre molt fent treballar a l’ordinador, que era una mica ‘totxo’! Vaig adquirir així moltes habilitats extres i una idea de la tecnologia molt més fluïda.
Quan vaig anar als Estats Units, me’n vaig anar directament a un programa d’Intel·ligència Artificial, aplicant temes de IA a problemes de naturalesa química. I després vaig marxar a Silicon Valley a crear la meva primera start-up, sempre he tingut molta inquietud per fer ‘coses’. Vaig fer després el Doctorat en Intel·ligència Artificial al MIT i un bon dia, ‘algú’ es va adonar que tenia coneixements per inventar tecnologies, que sabia de negocis i crear empreses que se’n beneficiessin de les tecnologies inventades, i em van oferir la possibilitat d’ensenyar això als alumnes i vaig tornar al MIT. Ho vam provar un any i va sortir bé … no tinc plans de llarg recorregut, només assegurar-me que estic fent coses que realment em motiven.
Què li sembla l’IQS Tech Fest, el festival de les start-ups?
Estic molt impressionat! IQS ha fet un acte de lideratge en la seva visió Ciència-Empresa. Porto unes hores a Barcelona i varies persones m’han preguntat si venia a l’IQS Tech Fest, és conegut i un referent… Fantàstic!
Aquest festival de start-ups és una oportunitat per comunicar que IQS vol liderar aquest món de la tecnologia i que el missatge tingui gran abast. Estic molt content per que hi ha gent que s’ho comença a creure, és molt maco!